L’eclosió del telefèric urbà a França.

Els telefèrics urbans estan en auge a França, amb tot un seguit de projectes que busquen la implantació d’aquest mode en la mobilitat quotidiana de la ciutadania, més enllà dels usos merament recreatius. A continuació presentem el de Brest, que entrarà en servei aquesta tardor, probablement com a precursor de molts altres.

Un canvi legislatiu, factor clau
Brest i el seu telefèric
Imatges del futur telefèric de Brest
Autors

Un canvi legislatiu, factor clau

Des de 1941 a França estava prohibit el vol sobre habitatges particulars, cosa que havia frenat de manera quasi total la possibilitat d’implantar telefèrics en medis urbans, ja que això implicava una expropiació prèvia. Arran, però, de les polítiques de creixement verd que darrerament es vénen aplicant al país, el mes de novembre de 2015, en reconeixement a les característiques d’eficiència d’aquest tipus de transport, es va afegir al Codi de transports una nova secció que faculta l’Administració a establir servituds d’utilitat pública, incloses les de pas i de vol, de manera que el telefèric urbà superà el que probablement era l’escull principal per a la seva instal·lació.

Potser en previsió dels canvis legislatius esmentats, des de fa un temps a França s’han anat multiplicant els projectes de telefèric per a la mobilitat urbana. Al Butlletí 11 vam presentar Téléval, un projecte de la rodalia de París. N’hi ha més, i tots ells entenen la implantació del telefèric com a part integrant de la mobilitat quotidiana de la població, deixant en segon terme les funcions recreatives o turístiques. A més del Téléval dit més amunt, trobem els projectes de Bagnolet (Illa de França), Fleury-les-Aubrais (aglomeració d’Orleans), el de Grenoble (el segon, ja n’hi ha un des de 1934) o el de Tolosa.

Però sens dubte, el que té les actuacions més avançades és el de Brest (Finisterre, Bretanya), que començarà a funcionar el mes de setembre de 2016, després de catorze mesos de construcció.

Brest i el seu telefèric

Tot i no ser-ne la capital, Brest, amb prop de 150.000 habitants, és la ciutat més poblada del departament bretó de Finisterre. La ciutat s’estén a riba i riba de la desembocadura del Penfeld, un petit riu costaner de tot just 16 km de llargada, navegable, al marge esquerre del qual es troba la part més antiga de la ciutat (que inclou importants instal·lacions militars i universitàries) mentre que al marge dret hi ha la part de Recouvrance, ciutat que va ser annexionada per Brest cap a l’any 1600.

A la part més cèntrica de la ciutat actual, les dues ribes del Penfeld estan unides per tot just dos ponts. Són clarament insuficients per connectar les dues bandes, atès que darrerament s’han produït al marge dret nombrosos desenvolupaments comercials i residencials a fi d’equilibrar l’activitat econòmica a la ciutat, cosa que ha comportat també un augment dels fluxos de mobilitat a través del Penfeld. Per exemple, amb el pla de reforma urbana de Capucins, a la part de Recouvrance, les antigues instal·lacions militars han de donar pas a un ecobarri de 16 ha on hi haurà quasi sis-cents nous habitatges i prop de 25.000 m² d’oficines, i s’estima que tindran lloc uns quatre mil nous desplaçaments que els ponts actuals no podran absorbir, atès que ja registren un flux de setanta mil desplaçaments per dia.

Així doncs, la ciutat es va haver de plantejar la creació d’una tercera connexió entre les dues ribes. Amb les xifres a la mà, i descartant les solucions subterrànies, d’execució complexa, es va constatar que l’opció més econòmica per relligar els dos marges era la del telefèric, amb un cost de 19,1 milions d’euros. Les altres possibilitats eren un pont transbordador (de 40 a 60 milions), un pont llevadís per a vehicles (de 30 a 50 milions) o una passarel·la llevadissa per a vianants (25 milions). El nou telefèric està finançat al 51% per subvencions públiques: 5,35 milions d’euros de fons europeus, 2,56 milions estatals, 1,1 milions regionals i 0,88 milions municipals.

A banda dels avantatges econòmics que presenta, el telefèric és considerat, davant altres opcions, una solució més respectuosa amb el medi ambient (provoca poca pol·lució atmosfèrica i poques molèsties acústiques, i és energèticament poc exigent) i amb les preexistències d’espai (n’ocupa poc). A més, pot contribuir a integrar a la trama urbana zones de difícil accés, i és un dels mitjans de transport més segurs i que ofereixen un servei més fiable.

El telefèric de Brest cobrirà un trajecte de 420 m en tres minuts (2,3 m/s), i tindrà dues estacions, una a cada banda del Penfeld: a l’esquerra, a uns 100 m de l’estació de tramvia Château; a la dreta, a l’espai Ateliers des Capucins, on hi havia les instal·lacions militars.

El sistema té una pilona central de prop de 80 m d’alçada, d’armadura metàl·lica. L’estructura pot suportar vents de fins a 108 km/h. Quant al material mòbil, es tracta de dues cabines completament envidriades (cal assenyalar que l’envidriament s’ha fet amb materials que es tornen opacs quan se sobrevola algun punt sensible pel que fa a la privadesa dels residents del voltant). Cada cabina tindrà una superfície de 15 m², cosa que suposa una capacitat màxima de seixanta passatgers.

El telefèric estarà totalment integrat en l’esquema de transport públic de la ciutat, i compartirà el centre de comandament amb els autobusos i els tramvies que recorren Brest. El bitllet serà el mateix que per a la resta de mitjans de mobilitat. Es preveu que funcioni cada dia de les 6 del matí a les 12 de la nit. La capacitat màxima anual s’estima en uns 675.000 passatgers.