Al barri de Sankt Kjeld, a Copenhagen, s'hi han implantat un conjunt de sistemes per fer front als reptes climàtics futurs, especialment a les inundacions, cada cop més freqüents a Dinamarca.
- Antecedents
- Tåsinge Plads
- Sankt Kjelds Plads
- Bryggervangen
- Imatges del projecte de Tredje Natur per a Sankt Kjeld, Østerbro (Copenhagen)
- Autors
Contents
Antecedents
En només cinc anys la capital danesa ha assistit a dues inundacions centennals per pluges intenses. La zona d'Østerbro, concretament el barri de Sankt Kjelds, ha esdevingut un laboratori de resiliència urbana davant fenòmens que tot sembla indicar que seran cada cop més freqüents. El responsable de les actuacions dutes a terme a la zona és l'estudi local d'arquitectura Tredje Natur. L'objectiu final de tot plegat és aconseguir un klimakvarter, un barri climàtic: es busca especialment una bona gestió de l'aigua i la minimització dels efectes del canvi climàtic amb la repermeabilització dels espais. També adquireixen importància aspectes com l'emmagatzemament de CO2, la filtració de partícules contaminants i fins i tot la regeneració de les capes freàtiques.
El projecte de Tredje Natur es va presentar l'any 2011 i culminarà aquest 2016. L'àrea d'actuació és de 105 ha, i es divideix en tres zones: Tåsinge Plads, Sankt Kjelds Plads i Bryggervangen.
Tåsinge Plads
Tåsinge Plads és un espai de 6.000 m2 pràcticament tancat per les edificacions del voltant. Des de la fi de 2015, hom pot trobar, al bell mig, una zona amb generosa vegetació, que és part de l'estratègia climàtica que s'ha volgut implantar: en cas de pluges fortes, el parc és capaç de recollir l'excés d'aigua, gràcies a la vegetació i a les fondalades presents a la topografia del lloc, i dirigir-lo cap a dipòsits subterranis. Aquesta aigua s'utilitzarà més endavant per regar la flora del lloc: els encarregats de bombar-la seran els nens que saltin sobre els panells de la superfície de la plaça, capaços de generar energia cinètica per activar les bombes de reg.
No fa gaires anys la plaça era una superfície asfaltada dedicada principalment a l'estacionament de vehicles. De cotxes aparcats n'hi segueix havent, però han deixat lliure l'espai central i han estat desplaçats cap al perímetre. L'optimització de les calçades i dels aparcaments ha permès crear espais dedicats a la interacció social, i ha tingut com a conseqüència una revitalització de l'activitat comercial de la plaça.
Sankt Kjelds Plads
La Sankt Kjelds Plads és un espai de 8.000 m2, enclòs d'edificis, on conflueixen set carrers. La plaça ja constitueix a data d'avui el centre físic del barri, i en el futur hauria de veure reforçat el seu caràcter de punt natural de trobada per al veïnat.
Les actuacions dutes a terme a la plaça s'han inspirat en les formacions geològiques daneses, especialment en els dødisen ("glaços morts").
La plaça presenta també una estructura circular que en ressalta la vocació de punt de reunió: es tracta d'un cèrcol elevat 5 m sobre el terreny i equipat amb difusors d'aigua reutilitzada polvoritzada que s'activen quan s'assoleixen certes condicions de sequedat o de temperatura límit.
Les ondulacions del terreny conviden a l'estada, i per la seva forma semblant a la d'un amfiteatre poden acollir espectacles. Hi ha a més prou superfície com per construir-hi alguna mena de centre cobert per a la comunitat. Tot això en una configuració protegida físicament del soroll del trànsit rodat.
Al cantó sud-occidental de la plaça s'hi ha implantat vegetació vertical: plantes enfiladisses i horts per a residents. Aquesta instal·lació fa de frontera de l'entorn. S'ha optat per la vegetació vertical per deixar lliure l'espai de la superfície, més pol·luït, per a aparcaments. Concentrant els cotxes en aquest nivell arran de carrer s'alliberen altres espais a la rodalia per poder donar-los un ús recreatiu.
Bryggervangen
Bryggervangen és un dels carrers principals del barri, i la seva funció en la creació d'un veïnat adaptat al clima és anomenada pels arquitectes den grønne kilde ("la font verda"): això fa referència a l'existència una mica més al nord de les masses d'aigua del Kindevældsparken, que es pretén que puguin fluir també per Bryggervangen, en una solució de drenatge a l'aire lliure complementada amb carrils per a bicicleta i nous espais naturals. Per aconseguir-ho cal optimitzar l'amplada actual del carrer mitjançant la reubicació de les places d'aparcament. La configuració de la via permet també l'actuació en espais laterals residuals, que podran esdevenir àrees naturalitzades complementàries, tot i que de dimensions més petites que per exemple Sankt Kjelds Plads o Tåsinge Plads.
Atès que a Dinamarca només plou 121 dies l'any, els canals pluvials estan secs el 95% del temps. L'actuació de Tredje Natur pretén aconseguir la retenció de l'aigua durant més temps per tal de poder-li donar un ús recreatiu, o fer-la servir en dies secs i calorosos, per exemple emmagatzemant-la en llacunes artificials. El projecte preveu que l'espai dedicat a les aigües pugui acollir, quan estigui sec, infraestructura per a la mobilitat i l'estada del veïnat.
Imatges del projecte de Tredje Natur per a Sankt Kjeld, Østerbro (Copenhagen)
Àrea d'actuació: a l'est, Tåsinge Plads; al bell mig del barri, Skt. Kjields Plads; cap al nord, Bryggervangen (Landskronakrydset)
Aspecte actual de Tåsinge Plads
Actuacions dutes a terme a Tåsinge Plads
Actuacions dutes a terme a Sankt Kjelds Plads
Bryggervangen a l'alçada de Landskronakrydset: a notar la zona de fonts (kilden) al lateral dret
Els espais s'adapten a les condicions de cada estació i permeten diferents usos segons l'època: a la il·lustració, la Sankt Kjelds Plads (observeu les depressions del terreny inspirades en els dødisen) i la Landskrona Plads en diverses situacions: pluges estivals, la celebració de la festa de la collita a la tardor, i un dia típic d'hivern
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Tredje Natur
