Entre els impactes de l’activitat humana sobre l’entorn marí (i aquàtic en general) també hi ha l’acústic. Per conèixer-lo millor trobem a Vilanova i la Geltrú una infraestructura capdavantera.
Contents
La bioacústica
En l’entorn acústic del mar cada cop hi són més presents les fonts sonores antropogèniques, que tenen un impacte considerable sobre la vida marina. Aquestes fonts d’origen humà no només són degudes a la navegació marítima, també n’hi ha que són fruit d’investigacions oceanogràfiques, sismològiques i geològiques que tenen en el so la seva principal eina de treball. I existeixen encara d’altres que responen a la construcció o la implantació d’infraestructures en entorns aquàtics, des de ports a parcs eòlics en alta mar.
La bioacústica (marina, en aquest cas) intenta entendre com afecta la producció i la recepció del so al comportament, la fisiologia i l’ecologia dels organismes marins, i també com el so d’origen humà pot interferir amb els sons naturals que utilitzen aquests organismes. La qüestió adquireix rellevància sobretot pel que fa als grans mamífers marins, atesa la importància que té el so en el seu comportament social i en la seva percepció de l’entorn.
Tot sembla indicar que el soroll d’origen antròpic té, efectivament, un impacte considerable en la vida d’aquests animals. Per aquesta raó, existeixen eines que fan possible la identificació i classificació automàtica dels sons marins, biològics i no biològics, i que permeten fer un seguiment dels organismes marins i les seves dinàmiques de població, així com determinar i mirar de controlar els efectes en el llarg termini de les fonts de soroll antròpiques. Un exemple d’aquestes eines és el projecte LIDO (Listening to the Deep-Ocean Environment), que podreu consultar seguint l’enllaç de més avall.
El túnel acústic del LAB de Vilanova i la Geltrú
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (LAB-UPC) va néixer per intentar respondre de manera multidisciplinària a la degradació de l’ecosistema marí de l’Atlàntic nord i de la Mediterrània, a fi d’aportar solucions tecnològiques encaminades a conservar aquests hàbitats i a aturar-ne el progressiu deteriorament. És actualment una institució de referència mundial en aquest camp.
L’estiu de 2016 el LAB inaugurà a la seva seu de Vilanova i la Geltrú el que és el primer túnel acústic aquàtic d’ús no militar existent a Europa, que ha de servir per estudiar l’impacte sonor de l’activitat antròpica sobre els ecosistemes aquàtics (marins o no), així com per proposar pautes d’actuació per a una activitat humana sostenible envers aquests medis i per intentar recuperar l’equilibri acústic oceànic natural.
El nou túnel acústic del LAB recrea l’entorn marí. Fa aproximadament 9 m de llargària per 4 m d’alçada i 4 m d’ample, cosa que li permet contenir 150 m3 d’aigua. Així es poden reproduir en petita escala els esdeveniments de l’entorn aquàtic, de manera que no calgui desplaçar-se a mar per assajar i calibrar els instruments. A tall d’exemple, una de les línies de recerca per a les quals es fa servir el túnel és la de determinar quins són els paràmetres ideals de temps d’exposició, volum i freqüència del so que permetran foragitar el cargol poma dels arrossars ebrencs.
Naturalment, la nova instal·lació admet la utilització d’aigua salada en els assajos. Cal assenyalar també que el túnel es troba suspès sobre suports que l’aïllen de les vibracions de l’entorn i que disposa de parets absorbents per reduir la reflexió acústica i assegurar l’exactitud dels resultats en els assajos que s’hi duen a terme.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: LIDO (Listening to the Deep-Ocean Environment), LAB-UPC
