Empreses i institucions intenten combatre l'efecte fatiga que fa que la recollida selectiva es relaxi. Sembla que cal introduir a l'esquema alguna mena de compensació (premis, reduccions de taxes...) per tal que el consumidor no abandoni l'hàbit de seleccionar els seus residus.
Contents
Iniciativa privada: Canibal
Canibal és una empresa francesa fundada l’any 2009 que té per objectiu la fabricació de materials aïllants i productes per a la impressió 3D a partir de residus. Com a matèries primeres utilitza envasos reciclats en els seus propis dispositius, que, segons l’empresa, permeten un reciclatge lúdic, pedagògic i digital. Es tracta d'unes màquines semblants a les de venda automàtica, equipades amb una pantalla i un receptacle per dipositar els residus: gots de plàstic o cartró, llaunes o ampolles de plàstic (segons els seus responsables es tracta de l’únic contenidor del món capaç de reconèixer, compactar, triar i comptabilitzar simultàniament aquests tres tipus de residus).
Un cop s'hi ha introduït el residu, s'activa una mena de joc d'escurabutxaques amb premis com vals de compra o cafès de franc. Val a dir però que l’usuari directe i immediat no és l’únic beneficiat pels incentius de Canibal: a tall d’exemple, el Liceu Janson de Sailly de París va instal·lar un d’aquest dispositius ara en fa tres anys i, recentment, a partir dels més de vint mil gots reciclats des de llavors, ha aconseguit recobrir algunes de les seves parets amb cent quinze planxes ecoconcebudes: un resultat útil, visible i concret. A més, segons els responsables del Liceu, el fet de plantejar la selecció de residus com un joc ha provocat l’adhesió dels alumnes a aquesta manera de fer, amb la qual cosa el nivell general de netedat a la institució ha millorat notablement.
L’empresa dóna gran importància a la certificació del reciclatge integral dels residus, i en aquest sentit ofereix una traçabilitat total dels circuits de tractament. També fa servir empreses 100% franceses per a la recuperació de cadascuna de les matèries primeres recollides. D’altra banda, Canibal disposa de l’anomenada “plataforma smartwaste”, que permet conèixer en temps real els progressos fets per l’usuari en el camp de la recollida selectiva, amb estadístiques completes i concretes.
La implantació gradual dels contenidors Canibal va arrencar a França cap a final de l’any 2013. Els seus promotors veuen propera l’expansió internacional del producte. Val a dir, però, que Canibal no és un dispositiu barat: el preu de lloguer ronda els 400 euros mensuals. Precisament per això el producte s’ofereix en tres versions específiques, cap de les quals s’adreça a la llar: espai de treball, espai públic i grans esdeveniments. Així doncs, el destinatari final de Canibal són empreses o institucions que volen potenciar les seves polítiques de desenvolupament sostenible i millorar els seus índexs de responsabilitat social i ambiental.
(© canibal.fr)
Actuació pública: tarifació incitativa
Totalment diferent per abast, destinatari i manera d’incentivar el triatge i reduir la quantitat d’escombraries és l’actuació engegada pel Ministeri francès encarregat de la matèria: el consumidor pagarà segons el que llenci. Aquesta tarifació incitativa pretén motivar la ciutadania per tal que dugui a terme una selecció més rigorosa dels seus residus i vol afavorir, a més, conductes com el compostatge de la brossa orgànica, vinculant la quantitat de residus produïts a la factura total del servei de recollida d’escombraries.
Es va implantar a França l’any 2013, i d’entrada hi van quedar sotmesos 5,4 milions d’habitatges, especialment llars unifamiliars d’àmbits rurals. Tres anys després, el Comissariat General del Desenvolupament Sostenible constata que la iniciativa ha donat uns resultats en general positius: el triatge dels residus és més acurat, el volum d’escombraries ha disminuït i, fins i tot en municipis veïns a les zones d’aplicació però no sotmesos al règim de tarifació incitativa, s’hi ha notat un cert efecte de mimetisme, amb una reducció de la quantitat de residus recollida.
Concretament, els residus domèstics per habitant als llocs on s’aplica la tarifació incitativa es redueixen d’un 28%, i la recollida selectiva (de paper, per exemple) s’incrementa d’un 33%, respecte de les mitjanes nacionals. El Comissariat afirma que de fet les reduccions en les quantitats de residus i els augments en el triatge es comencen a notar fins i tot un parell d’anys abans de la plena implantació de la tarifació incitativa en un indret concret. L’organisme també diu que l’increment de les dades de triatge no respon a una selecció més negligent per part dels consumidors (que intentarien així rebaixar el preu del servei d’escombraries): al contrari, sembla que els ciutadans fan una segregació de residus correcta, i no s’ha observat cap mena de conducta incívica d’un abast rellevant.
Les maneres de posar en pràctica la tarifació incitativa són diverses: una de les més comunes és portar un registre del nombre de recollides d’escombraries en cada habitatge, però n’hi ha d’altres, com ara centrar-se en el volum o en el pes de les recollides, controlar la venda de bosses d’escombraries a la localitat o implantar un sistema de vinyetes de pagament per enganxar a les bosses. Naturalment, la tarifació incitativa és de més fàcil aplicació en un règim de postpagament del servei (per exemple, la redevance d'enlèvement des ordures ménagères - REOM, que afecta l’11% de la població francesa) que en un règim de prepagament (per exemple, la taxe d'enlèvement des ordures ménagères - TEOM, que afecta un 86% de la població).
Sembla que pels resultats obtinguts tenen una base sòlida els objectius de la Llei francesa de la transició energètica i per al creixement verd, que pretén que el sistema de tarifació incitativa arribi a 15 milions d’habitants l’any 2020 i a 25 milions l’any 2025. Caldrà, això sí, veure com es pot aplicar aquesta modalitat als subjectes que paguen TEOM, o com les col·lectivitats locals passen d’un règim TEOM de prepagament a un REOM de postpagament, amb les tensions pressupostàries que això els pot provocar. També s’hauran de tenir presents per al futur desenvolupament de la modalitat factors com les característiques socials, demogràfiques i culturals dels diferents territoris, l’existència d’una infraestructura adequada per a la segregació de residus, la presència de compostadors o, fins i tot, compromisos electorals dels candidats a càrrecs municipals.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Canibal, Ministère de l'Environnement, de l'Énergie et de la Mer
