La companyia israeliana Aquanos ha desenvolupat un nou sistema de depuració d’aigües residuals que pot arribar a permetre, també, l’obtenció d’energia neta.
El procés Aquanos
Els tractaments d’aigües residuals habitualment es basen en l’oxidació biològica de la matèria orgànica present a l’aigua mitjançant microorganismes, cosa que resulta en CO2 i altres derivats. El procés sol ser aeròbic, en presència d’oxigen, que normalment s’introdueix al sistema mitjançant aeració mecànica, que és altament ineficient i suposa una gran despesa energètica. Davant això, el sistema desenvolupat per Aquanos Energy Ltd. fa servir l’oxigen produït per la fotosíntesi de microalgues per al tractament aeròbic de les aigües residuals, de manera que es redueixen dràsticament els requeriments energètics i la despesa operativa del tractament, segons la companyia, que assegura que el seu sistema permet l’obtenció d’efluents d’alta qualitat amb un consum energètic inferior en un 90% al d’altres tractaments d’aigües aeròbics.
Concretament, el procés Aquanos se serveix de la relació simbiòtica entre les algues i els bacteris: les primeres produeixen l’oxigen i es nodreixen de la matèria orgànica de les aigües residuals, mentre que els segons utilitzen l’oxigen per trencar els compostos orgànics i nitrogenats, i produeixen CO2 que posteriorment és usat per les algues com a font de carboni. No és un procés nou, de fet s’empra sovint en plantes de tractament extensives, de tipus llacuna, però la seva aplicació en una planta de tractament d’aigües convencional faria que la gran concentració de microorganismes impedís la penetració de la llum solar penetri en l’aigua, cosa que comprometria el creixement de les algues.
Per evitar-ho, el sistema Aquanos divideix el procediment en dos reactors diferents. En un d’ells té lloc el tractament biològic de pel·lícula fixa (fixed-film): els bacteris s’adhereixen al mitjà físic sense interposar-se en el camí de la llum solar, que pot arribar sense problemes al segon reactor, l’estany de les algues, que com s’ha dit utilitzen el CO2 generat pels bacteris i es nodreixen dels compostos orgànics de l’aigua, alliberant com a resultat aigua amb sobresaturació d’oxigen (més de 20 mg/l) d’origen fotosintètic. Aquesta aigua es bomba cap al reactor de pel·lícula fixa, on els bacteris n’aprofitaran l’abundant oxigen.
Pel que fa a l’excés d’algues i d’altra biomassa, se’n produeix biogàs (metà) mitjançant digestió anaeròbia. Aquest gas pot ser utilitzat per a calefacció o per generar electricitat. El CO2 provinent de la seva combustió, val a dir, es reintrodueix en el sistema per promoure el creixement intensiu de les algues i maximitzar-ne la producció d’oxigen. D’aquesta manera, doncs, el global del procediment és pràcticament neutral en termes de CO2.
El sistema Aquanos pot implantar-se com a potenciador de plantes extensives de tractament d’aigües residuals, i també constitueix una alternativa de cost eficient per a àrees on la infraestructura existent no permetria el subministrament continu i abundant d’energia necessari per a un correcte tractament de les aigües. I és que tot plegat, es tracta d’un procés amb pocs requeriments energètics, especialment pel que fa a l’aeració, gràcies a l’aprofitament de l’energia potencial de la matèria orgànica de les aigües residuals, que pot resultar fins i tot en un balanç energètic positiu. D’altra banda, les algues utilitzades es poden recol·lectar i valoritzar en forma de productes derivats, com ara pinsos i bioplàstics. I respecte dels costos, segons els seus promotors, aquesta mena d’instal·lació pot reduir la despesa de construcció d’una nova planta depuradora aproximadament en un 50%, i fins a en un 60% la seva despesa operativa.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Aquanos, Aquanos [vídeo]
