Per tal de fomentar la mobilitat a peu pel centre de la ciutat, Sydney comença a implantar un sistema de senyalització per a vianants caracteritzat per la seva voluntat d'accessibilitat universal.
- Sydney vol ser encara més amigable envers el vianant
- Dues de les rutes pilot
- La clau: el wayfinding
- Un exemple: els senyals de dit
- Un altre exemple: els pilons
- Actuacions per a invidents i gent amb dificultats visuals
- Autors
Contents
Sydney vol ser encara més amigable envers el vianant
El centre de la ciutat de Sydney és ja a hores d'ara un espai amigable per als vianants. S'estima que prop del 92% dels desplaçaments per la zona, de 26 km2, es fan a peu. Malgrat tot, la ciutat vol que encara més gent opti per aquesta modalitat, i és per això que des d'octubre de 2014 funciona a Sydney, en fase de prova pilot, un nou sistema de senyalització que pretén que tant els residents com els turistes, i també les persones amb alguna mena de problema visual o de mobilitat, es decantin per aquesta manera de moure's. Tot plegat es recull a la Legible Sydney Wayfinding Strategy, un document que la ciutat va adoptar el desembre de 2012 i que com s'ha dit des de fa uns mesos ha començat a trobar reflex en la infraestructura a peu de carrer. La dotació pressupostària de l'actuació és d'uns 5,7 milions d'euros, i l'ajuntament de la ciutat s'ha fixat un termini màxim de deu anys per completar l'aplicació de l'estratègia, cosa que implica la instal·lació de prop de 2.200 elements de mobiliari urbà dels diferents tipus que s'especifiquen més endavant.
Dues de les rutes pilot
La ruta pilot 1 va de Wynyard Park a Walsh Bay, al llarg dels carrers de York i de Kent, superant el pas soterrat del carrer de Kent. Serveix per posar a prova els pilons, els senyals de bandera i els senyals de dit. La ruta pilot 2 discorre al llarg del carrer de York, entre els carrers de Druit i de Margaret, i serveix per posar a prova els elements tàctils i Braille.
La clau: el wayfinding
La clau de l'estratègia rau a potenciar la infraestructura de wayfinding, és a dir, a implantar elements orientats a facilitar al vianant la manera de trobar el recorregut. Això implica que cal superar certs obstacles a la senyalització existent, com ara la manca de coherència entre diferents sistemes de senyalització, les informacions no actualitzades o la falta d'accessibilitat a la informació per a les persones amb alguna mena de problema visual o de mobilitat. S'espera que la nova infraestructura de wayfinding serveixi per obtenir beneficis econòmics, potenciant el comerç de proximitat, així com ambientals, de salut i socials, afavorint l'autonomia i la seguretat de les persones amb algun tipus de discapacitat: en aquest sentit, cal assenyalar que la implantació del nou sistema ha comptat amb la col·laboració i l'assessoria d'organitzacions com Guide Dogs NSW i Vision Australia, en representació dels col·lectius de persones cegues o amb problemes visuals, per tal d'aconseguir coherència i previsibilitat en la ubicació dels elements Braille i tàctils, que resulten inútils si no se sap on trobar-los.
El nou sistema de senyalització de vianants de Sydney es basa en quatre principis bàsics: coherència, accessibilitat, sostenibilitat i llegibilitat urbana. Pel que fa als elements d'infraestructura en què aquests principis troben reflex, són de diversos tipus:
- Pilons, que inclouen un mapa d'informació, amb números de telèfon i adreces web dels llocs d'interès del voltant. Totes aquestes dades també estan en Braille i en format tàctil. Els pilons presenten a més codis QR que permeten enllaçar directament amb els webs municipals, els de Transport for NSW (empresa de transports de Nova Gal·les del Sud) i els de Destination NSW (oficina de turisme de Nova Gal·les del Sud).
- Senyals de bandera, que confirmen les rutes senyalitzades als pilons; són de caràcter secundari respecte dels pilons i s'instal·len en llocs on aquests no serien adequats.
- Senyals de dit, per a llocs on es requereix una llegibilitat a llarga distància, especialment per a punts de decisió des d'on parteixen diversos recorreguts.
- Indicadors tàctils, ubicats al costat dels botons dels semàfors dels passos de vianants, que permeten la lectura Braille i la lectura a curta distància, en el cas de persones amb problemes visuals severs.
- Mapes, presents als pilons, ja siguin aïllats o de paret, amb representació d'elements com hubs de transport, destinacions destacades, parades d'autobús, cabines telefòniques, oficines d'informació turística, quioscos, lavabos públics... Mostren, amb cercles concèntrics (de 5, 10 i 15 minuts), les distàncies a peu; reflecteixen en groc les zones d'ús exclusiu per a vianants; reprodueixen en 3D els elements urbans més representatius; i ofereixen números telefònics de contacte en Braille i en escriptura tàctil.
- Indicadors de destinació, que s'ubiquen quan s'ha assolit un lloc significatiu del recorregut, com ara un parc, un edifici públic o un indret d'interès turístic. Presenten el nom i informacions rellevants del lloc en qüestió.
- Indicadors d'interpretació, amb elements gràfics a les dues cares, que identifiquen un lloc o una ruta, en suport autònom o associats a un piló.
Tots aquests elements comparteixen un ús coherent dels colors i dels gràfics, per tal de ser fàcilment identificables. La inclusió del logotip de la ciutat de Sydney garanteix la qualitat de la informació que proporcionen. La tipografia està optimitzada per a persones amb dificultats visuals. La informació s'estructura de manera lògica per ser copsada ràpidament i fàcilment. S'utilitzen símbols i pictogrames reconeguts universalment per orientar les persones que no parlen anglès. La sostenibilitat de la infraestructura mateixa també es important, i s'ha optat per dissenys que faciliten el manteniment i garanteixen una vida útil llarga als diferents elements: en aquest sentit, cal dir que la senyalització presenta un disseny modular que possibilita la substitució dels elements més petits, com per exemple si cal actualitzar un mapa, sense que calgui reemplaçar tot el suport.
Un exemple: els senyals de dit
Senyal de dit, des d'on es poden prendre diferents recorreguts. A la ruta pilot 1 hi ha setze senyals de dit i de bandera, al llarg d'1,5 quilòmetres.
Un altre exemple: els pilons
Piló, amb mapes tàctils. N'hi ha tres d'instal·lats en proves al carrer de York, a la ruta pilot 1.
Actuacions per a invidents i gent amb dificultats visuals
Indicador tàctil al pal d'un semàfor, al costat del botó, en caràcters de fàcil llegibilitat i en Braille. A hores d'ara n'hi ha trenta-vuit, a la ruta pilot 2.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Sydney Walking Strategy, Legible Sydney Design Manual [PDF], Legible Sydney Wayfinding Strategy (1/2) [PDF], Legible Sydney Wayfinding Strategy (2/2) [PDF]
