El 27 de febrer de 2014 va tenir lloc el llançament del coet japonès H2A, que portava el GPM Core Observatory, un satèl·lit fruit de la col·laboració entre les agències espacials nord-americana i japonesa (NASA i JAXA, respectivament).
GPM Core Observatory, situat a 407 km d'altitud, fa setze òrbites diàries i constitueix la peça principal de tota una constel·lació de satèl·lits, desenvolupats per diferents països, que estudien l'extensió i la intensitat de les precipitacions de pluja i neu sobre la Terra, en una missió anomenada GPM (Global Precipitation Measurement).
Fins ara era possible observar la superfície, la forma o la velocitat de desplaçament dels tifons i altres fenòmens atmosfèrics; però GPM permet anar un pas més enllà, analitzant l'estructura i la composició interna dels núvols de manera que es puguin fer prediccions més acurades de les quantitats de precipitació que hom pot esperar i, eventualment, adoptar les mesures preventives adients. En una època d'increment dels episodis meteorològics extrems, això adquireix una rellevància especial.
El GPM Core Observatory incorpora dues tecnologies per observar l'interior de les precipitacions: un radar de precipitació de dues freqüències (DPR), desenvolupat per la part japonesa del projecte, i un dispositiu radiomètric d'imatgeria de microones (GMI), amb tretze freqüències, desenvolupat pels nord-americans, els mesuraments del qual serveixen de referència per calibrar els radiòmetres de tots els altres satèl·lits de la missió GPM. L'acció conjunta de tots els aparells en òrbita permet una representació tridimensional molt acurada.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
