Objectiu

L’objectiu de la mesura correctora és desbastar i eliminar els hidrocarburs i greixos de les aigües recollides a la calçada del nou vial Port-Aeroport entre la carretera B-250 i el polígon Pratenc, al Prat de Llobregat.

Aquesta mesura correctora d’impacte ambiental és fruït del compliment de les prescripcions que indica la Declaració d’Impacte Ambiental.

El disseny i execució de la mesura correctora s’engloba en el Projecte constructiu “Projecte refós. Millora general. Nova carretera. Vial Port-Aeroport. Tram 1, entre la B-250 i el polígon Pratenc. Tram: Prat de Llobregat. Clau: NB-03114.1 A1.

Pel que fa a la hidrologia subterrània, a l'alçada del Prat de Llobregat, entre la superfície actual del terreny i uns 20 m de profunditat es troba l'aqüífer superficial, entre els 40 m i els 70 m de profunditat hi ha l'aqüífer profund. Ambdós aqüífers es troben separats per una falca llimosa argilosa impermeable anomenada aqüitard(1) amb un espessor d'uns 20 m d'amplada. Aquests dos aqüífers entren en contacte allà on no existeix l'aqüitard i per tant, l’aqüífer és únic a la Vall Baixa del riu Llobregat. Alhora, existeixen dos altres comunicacions entre ambdós aqüífers als dos límits laterals del delta (a l’esquerre sobre l’Hospitalet i al dret sobre Castelldefels) ja que els llims de la falca són substituïts per textures més sorrenques i permeables.


Projecte Rotonda oest

Rotonda oest, tram 1a i 1b

El present projecte preveu en rotonda oest i annex al tub de sortida de les aigües, la construcció d’un sistema de desbast i de neteja d’hidrocarburs, per a les primeres aigües, les quals seran netejades d’elements grollers i greixos abans de ser infiltrades en l’aqüífer superior a través d’un pou de graves ubicat al mig de la rotonda. L’excedent d’aigües que no es puguin infiltrar passaran a través d’un sobreeixidor a un sistema de bombeig que les enviarà al riu.

La morfologia de la rotonda oest, amb un radi de 32 metres assoleix una forma còncava en forma de petjada d’ànec per tal de poder contenir i filtrar les aigües cap al freàtic. El nivell més alt de terres d’aquesta rotonda es troba en el seu perímetre exterior i va disminuint de cota a mesura que s’avança cap al centre de la mateixa. En aquest punt, és on se situa el tub de sortida de les aigües provinents del drenatge longitudinal, el qual ve precedit per un sistema de desbast i de separació d’hidrocarburs, finalitzant el mateix en un pou de graves que infiltra les aigües netes al freàtic. Aquest circuit facilita la neteja de la major part de les aigües caigudes en calçada, abans que les mateixes s’infiltrin al freàtic superior.

El fet de netejar i infiltrar part d’aquestes aigües al freàtic a través del pou de graves de la rotonda oest fa disminuir considerablement els consums energètics del pou de bombes. La instal·lació d’un sistema de desbast i d’un pou de graves que permetin la neteja i infiltració de part de les aigües de pluja caigudes i recollides en calçada, dota a la rotonda oest d’una finalitat molt més àmplia més enllà de la purament estètica i funcional per la mobilitat.

La proximitat del nivell freàtic al punt d’infiltració de les aigües, un cop hagin superat el circuit de desbast i separador d’hidrocarburs, permetrà, gran part de l’any, disposar d’una bassa que funcionarà com a zona humida, afavorint l’establiment de vegetació pròpia d’aquestes zones i consegüentment d’aus que s’hi puguin instal·lar. Cal remarcar que el Delta del Llobregat ja disposa de zones humides en diferents punts entre la població, l’aeroport i el mar.

En aquest sentit, la rotonda oest acompleix amb les dues següents funcions principals:

1a. Infiltrar la major part d’aquestes aigües recollides en calçada al freàtic, a través d’un pou de graves realitzat a la part central i més deprimida de la mateixa rotonda; la finalitat del qual és superar les capes impermeables d’argiles fins a trobar la primera capa de sorres on s’ubica el freàtic superior, i on les aigües d’infiltració es poden incorporar.

2a. Desbastar part de les aigües que arriben en aquest punt, per tal de separar les fraccions de sorres, llaunes, papers, etc., així com separar la major part dels greixos i hidrocarburs que hagin pogut arrastrar en el seu recorregut per la calçada fins a entrar en els diferents embornals. Aquest procés de neteja es realitza previ a la incorporació de les aigües al freàtic a través del pou de graves, i un cop les mateixes entren a la rotonda.


Sistema de separació de greixos

El sistema de separació de greixos, per a les primeres aigües de pluja recollides en calçada, permet la separació per flotació d’hidrocarburs i greixos que puguin arrossegar les aigües. La col·locació d’aquest sistema és annexa a la solera de formigó destinada al desbast. Aquest sistema consta de tres arquetes ubicades en paral·lel. Totes tres arquetes seran registrables per tal de poder ser netejades habitualment.

Les dues parets que separen cada un dels tres compartiments interiors de les arquetes seran incomplertes per la part que toca al sòl, deixant un llavi lliure de 10cm. d’alçada per on circularà l’aigua d’un pericó al següent, impedint que els greixos flotants passin d’una arqueta a l’altre; quedant aquests emmagatzemats bàsicament entre la primera i segona arquetes.

La funció d’aquest grup d’arquetes serà la de separar els hidrocarburs de les primeres pluges (0,1 m3/s) que arribin al desbast, procedents del drenatge longitudinal des dels trams de calçada 1a i 1b fins a la meitat del viaducte. L’entrada de les aigües brutes provinents del clavegueró es realitzarà en la primera arqueta en sèrie, a través d’un tub. La sortida de les aigües netes es realitzarà a partir de la tercera arqueta, i a través d’un tub ubicada a la mateixa cota que el tub d’entrada. Aquest tub dirigirà les aigües al pou de graves.

El pou de graves està ubicat a la base de la petjada, annex a la solera de formigó destinada al desbast. Aquesta serà una superfície tova, formada per graves i vegetació higròfita. El gruix de graves serà el necessari fins assolir el nivell del freàtic superior, per on s’escolaran les aigües prèviament desbastades. Aquest pou de graves inclourà en un dels seus extrems un sobreeixidor destinat a recollir l’excedent de les aigües que no puguin infiltrar-se en el pou, per tal de dirigir-les al sistema de bombeig.

Per a les aigües que cauen sobre els talussos de la primera part del tram 1b, es preveuen cunetes verdes a peu de talús amb rases drenants per infiltrar les aigües al freàtic. Per les aigües que cauen sobre els talussos de tram 1c es preveu la construcció d’una bassa de laminació. Mitjançant un sobreeixidor es recollirà l’excedent i s’enviarà al sistema de pluvials del carrer i es dirigiran al sistema de depuració de pluvials.

Tram 1c

Al tram 1c es preveu la construcció d’una bassa de laminació sota el talús orientat a sud-est l. La finalitat d’aquesta bassa és laminar part de les aigües caigudes tant en calçada com en els talussos del tram 1c, abans de ser incorporades en el sistema de drenatge longitudinal existent en el carrer, que per gravetat les condueix a depuradora.

Rotonda est

La rotonda est és convexa (l’alçada de terres va augmentant des del perímetre exterior fins a l’eix central del cercle); aquesta rotonda no té associat cap tractament d’aigües, malgrat al centre es realitzi una plantació amb espècies hidròfites.


Autors

Redactat per: Marga Torre i Mercè Martínez Moliné

Per saber-ne més:Mercè Martínez Moliné


Back to Top

Informació del document

Publicat a 19/12/13
Acceptat a 19/12/13
Presentat el 19/12/13

Volum Notícies, 2013
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Xarxa viària

Eficiència constructiva

Localització

Puntuació document

0

Visites 75
Recomanacions 0

Compartiu aquest document