Accés al mapa global de la R+D+i externa
Destaquem
D’uns anys ençà hom ha tornat a sentir a parlar del dirigible com a mitjà de transport capaç de superar alguns dels problemes del transport aeri convencional, com ara la saturació dels aeroports i de les rutes aèries, la pol·lució de l’aire i la crisi energètica. En aquest sentit, les solucions que solen proposar les companyies aèries al problema energètic poden portar associades conseqüències indesitjables:
- La generalització dels biocarburants, per exemple, podria suposar l’augment de la desforestació i la condemna de certes zones del món a la fam.
- L’hidrogen, produït per electròlisi de l’aigua, podria semblar una solució més prometedora, si no fos perquè només rendeix una quarta part en comparació amb un volum igual de querosè, amb la qual cosa els vols de llarga distància amb hidrogen exigirien, d’entrada, aeronaus molt més grans que les actuals. Sembla doncs que el que pot resultar útil arran de terra no necessàriament ho és en alçada. Menys encara si tenim en compte que el vapor d'aigua produït per la combustió de l’hidrogen esdevé, en capes properes a l’estratosfera, un poderós gas d’efecte hivernacle.
Concebuts com a globus de gran volum plens d’un gas més lleuger que l’aire, com ara hidrogen (inflamable) o heli (no inflamable), els dirigibles utilitzen el principi d’Arquímedes per mantenir-se en l’aire. Són propulsats per motors i presenten una cistella fixada a la part inferior. Volen a molta menor alçada que els avions, habitualment a uns 1.200 m, raó per la qual no interfereixen en rutes aèries convencionals.
L’SkyTug Cargo, de la constructora aeronàutica Lockheed Martin.
Quan hi ha necessitat d’instal·lar plataformes científiques o de telecomunicacions en alçada, el dirigible s’erigeix com el mitjà ideal per fer-ho possible. I també quan cal transportar càrregues pesants a zones allunyades o de difícil accés, o simplement mancades d’aeròdroms. Certament, els dirigibles són molt més lents que els avions –tenen una velocitat màxima de 150 km/h, aproximadament–, però admeten una cabina molt més gran. La infraestructura terrestre que necessita el dirigible és mínima, raó per la qual permet el transport de grans càrregues porta a porta.
És precisament en el camp logístic on se centren els esforços d’algunes companyies, com Aeros o Ohio Airships, amb naus que en general atorguen preeminència a la maniobrabilitat enfront la flotabilitat, per aconseguir un roadless trucking no sotmès al caprici del vent i que pugui, doncs, competir sense retards amb el transport terrestre de mercaderies. La maniobrabilitat d’aquests nous models ve donada pel fet que són més pesants i estables que els dirigibles de fa unes dècades. A més, els nous dirigibles poden posar-se i enlairar-se sobre terra o sobre l’aigua, només cal que sigui una superfície plana. Els ginys de la línia Aeroscraft, d'Aeros, són capaços de descendir i ascendir sense necessitat de descarregar gas ni de deixar anar llast, tan sols mitjançant sistemes avançats de control de la força ascensional.
Un dels problemes principals per a la generalització d’aquest mode de transport rau en el fet que el preu que cal pagar per emetre CO2 segueix essent baix, de manera que surt més a compte que invertir en formes de mobilitat aèria alternatives. Tampoc es pot oblidar que les reserves econòmicament viables d’heli són cada cop més escasses.
MobyAir, d’Aeroscraft, una proposta de creuer-hotel aeri de luxe. En certa manera, un viatge en dirigible s'assemblaria força a un creuer de lleure, però al doble de velocitat i amb un consum de carburant molt més baix.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
