Destaquem
Free Car Project és un projecte integral de mobilitat privada, que abasta des del disseny del vehicle fins al seu finançament. La idea principal és que el transport l’ha de finançar, almenys en part, qui es beneficia dels fluxos econòmics que genera. Cal no oblidar que França és la pàtria del versement transport, un tribut aplicat a les empreses de més de nou treballadors en tant que beneficiàries dels sistemes de transport públic: en aquest sentit, Free Car Project trasllada el concepte al transport privat.
Segons el promotor de la idea, Michaël Oualid, un automòbil indueix 3.700 €/any d’activitat econòmica en carburants, assegurances, manteniment, pàrquings i peatges; i 2.900 €/any més als centres comercials. Aquestes xifres, multiplicades per una vida mitjana de quinze anys, fan que el preu de l’automòbil a la llarga no acabi essent sinó el 5% del volum de negoci que indueix al seu voltant.
Així, Free Car Project pretén que els comerciants s’impliquin en el finançament de la mobilitat privada, mitjançant la recaptació d’una part dels fluxos econòmics que ha fet possible l’automòbil. D’aquesta manera l’usuari esdevé un actor més, però no l’únic, en el finançament de la seva mobilitat. El projecte reposa en un model de vehicle simple i sòlid, el preu del qual, que pot oscil·lar entre 1 € i 5.000 € segons quina sigui l’estratègia de comercialització emprada, es va reemborsant a l’usuari en funció de les compres que ha pogut fer gràcies al vehicle, fins al punt que aquest pot acabar essent gratuït.
Les comunicacions digitals ocupen un lloc central en el sistema Free Car, tant per identificar l’usuari com per permetre els pagaments i els reemborsaments que corresponguin (CB: carte bleue, targeta bancària).
L’element principal del sistema és el vehicle: es tractaria d’un cotxe simple, de codi obert, amb un preu contingut per sota els 6.000 €, i que fa un ús intensiu de les comunicacions digitals. Michaël Oualid creu que els automòbils actuals pequen d’un excés d’equipament que els encareix i els fa innecessàriament pesants: el Free Car ha de ser un vehicle senzill i lleuger, ambientalment sostenible tant en la fabricació, com en l’ús, com en el reciclatge; i econòmicament rendible, perquè com més temps dura el cotxe més profitós resulta el sistema per a l’usuari, els comerciants i els fabricants.
Propostes de vehicle Free Car, al web del projecte.
Més concretament, els beneficis per a cada actor implicat serien:
- L’usuari veuria augmentar el seu poder de compra gràcies a la gratuïtat progressiva del Free Car, un vehicle adaptat a les seves necessitats, independent de les servituds de les marques comercials
- Els fabricants, amb una inversió mínima, podrien aprofitar al màxim la capacitat de producció de la indústria, sovint infrautilitzada. A més, la simplicitat del sistema de producció permetria despeses mínimes en mà d’obra, enfront els guanys que se’n podrien obtenir, de manera que no caldria deslocalitzar la indústria.
- Els concessionaris, sense les limitacions i les pautes imposades pels fabricants tradicionals, podrien aplicar la política comercial i les ofertes que creguessin més adients. Juntament amb les àrees de servei, els tallers i els aparcaments, les concessions podrien esdevenir el nucli d’un nou sistema econòmic basat en la distribució, la instal·lació i el manteniment de noves aplicacions, opcions i personalitzacions d’aquest vehicle, que vol ser open source i que d’entrada es vendria sense accessoris.
- Les asseguradores, gràcies a la interfície digital de cada vehicle, podrien oferir productes ajustats a l’experiència i les necessitats de cada usuari, amb una gestió de riscos optimitzada en funció dels quilòmetres recorreguts efectivament en temps real i, amb el lector de targeta bancària connectat a un navegador GPS, de per quines zones se circulés.
- Els centres comercials es farien accessibles a gent que fins a l’aparició de Free Car no havia pogut disposar d’un cotxe, per raó del preu. Potser alguns d’ells serien aturats, o jubilats, que podrien desplaçar-se al centre comercial en les hores vall d’entre setmana i hi farien augmentar l’activitat. Els centres comercials no participarien en el finançament del sistema més enllà de les microcomissions sobre l’increment efectiu del volum de negoci atribuïble a Free Car. Sense cap inversió inicial, els comerciants podrien assumir una mena de mecenatge sobre els vehicles, i fidelitzar els clients.
- Les empreses de distribució i de taxis, així com els serveis de vehicle compartit o de rutes turístiques personalitzades, podrien veure reduït el capítol de despeses de material mòbil, i gràcies al terminal del vehicle, millorar la gestió de les seves flotes i proposar nous serveis. D’altra banda, el disseny inicial del cotxe, absolutament obert a modificacions, permetria adaptar-lo a diferents necessitats professionals.
- Els poders públics podrien trobar en aquest sistema una eina efectiva per augmentar el poder de compra de la població, fomentar la mobilitat ecològica, crear ocupació al sector industrial i als serveis, i evitar les deslocalitzacions.
- El planeta es beneficiaria d’un automòbil fàcil de produir, lleuger, de conducció senzilla, reciclable i de llarga vida.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
