Destaquem
Green Futures Magazine (gener 2013)
Technische Universiteit Delft [vídeo]Technische Universiteit Delft [PDF]
L'equip format pel microbiòleg Henk Jonkers i l'especialista en enginyeria civil Erik Schlangen ha estat capaç, com a resultat de la recerca iniciada el 2006, de crear un ciment que pot reparar les pròpies microfissures, cosa que redunda en una vida més llarga de les construccions.
Les microfissures, d'entre 0,2 i 0,4 mm d'amplada, permeten que l'aigua s'hi escoli i vagi fent malbé el mateix ciment i els reforços metàl·lics que pugui contenir. La solució proposada pels investigadors holandesos consisteix a servir-se de l'aigua, potencialment destructiva, com a mitjà de reparació, mitjançant l'addició al ciment d'un compost consistent en espores de bacteris extremòfils –atesa l'elevada alcalinitat del ciment, que pot assolir un pH 13– i en substàncies per alimentar-los: l'aigua que penetra en el ciment activa les espores dels bacteris i els fa transformar l'aliment, lactat de calci, en calç que segella la fissura. Segons els investigadors, això podria ser especialment útil en entorns humits, com ara soterranis i túnels.
L'autoreparació mitjançant la producció de calcita, per bé que no augmenta la integritat estructural del ciment, sí que atura la progressió dels defectes que a la llarga el poden destruir. A més, tot i no ser l'única tecnologia existent pel que fa a ciments capaços d'autoreparar-se, aquest sistema s'ha revelat apte per reblir fissures fins a deu vegades més llargues que altres mètodes.
Malgrat la dificultat actual a produir l'agent reparador en grans quantitats a un cost raonable, els creadors d'aquest ciment confien a poder comercialitzar-lo en els propers anys.
Henk Jonkers ©
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
