L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la plataforma CONEIXEMENT TERRITORI INNOVACIÓ organitzen aquest Seminari que aplega a professionals que han assolit projectes innovadors i que són referència en el seu camp. La ponència inaugural va córrer a càrrec d’en Ferran Adrià, Fundació El Bulli, en la qual va comentar que al llarg de tota la trajectòria del seu restaurant va dedicar un 10% del pressupost a la innovació. Hi ha disciplines que no es consideren acadèmiques al 100%, com ho era abans la cuina, però que contribueixen en un percentatge molt elevat al PIB d’un país, com és el cas de la cuina amb un 10% del PIB. Ara, en Ferran Adrià, ha aconseguit el primer Honoris Causa relacionat amb la cuina, en el seu cas la Facultat de Química de la UB. Ara ja s’entén la cuina com a disciplina transversal. Els trets que considera fonamentals al món de la cuina catalana per ser referents i avantguarda en els darrers 15 anys:
- "Som amics, hi ha unió: abans no érem ningú i ara continuen sense ser ningú." Un altre exemple, les universitats americanes, que sempre han estat rivals, ara s’uneixen per oferir el projecte d’universitat oberta.
- "Som cordó umbilical amb la gent, hi ha compromís social", tal i com ho fan també aquestes universitats que esmenta. Dins dels cursos i jornades que fan, sempre han de fer alguna sessió oberta a tothom.
La innovació, segons Ferran Adrià, és una idea que funciona, sinó és idea. I tradicionalment innovar és no copiar.
En 12 anys el 80% de les empreses de Catalunya i/o d’Espanya tanquen, la pregunta és: tenen auditories de creativitat les empreses? Saben que està relacionat en la passió per allò que fas: es pot inculcar la passió pel que fas? Ja que si és així, no estàs vuit hores treballant, estàs 17 hores pensant en com fer-lo millor, innovant. Té a veure amb la longevitat de la innovació i amb la immediatesa, no deixar les coses pel demà.
La ponència següent va anar a càrrec d’Enrique Torres, director de Bussines Development & Innovation de Siemens en Espanya. L’empresa Siemens té 167 anys d’existència, 17.000 enginyers de programari i inverteix un 5% en I+D. Per tant, han d’establir com focalitzar la inversió. El fundador de l’empresa, en relació amb la innovació, deia que ell no podia predir el futur, però sí inventar-lo.
Les àrees en què estan invertint són:
- Creixement de les ciutats, reptes en relació amb les infraestructures.
- Canvis demogràfics, atès que s’allarga l’esperança de vida i estem distribuïts als territori de manera canviant.
- Canvi climàtic i globalització.
Tenint en compte que l’invent per si mateix no és beneficiós si no reverteix beneficis que es poden tornar a invertir. A més, com treballen en diferents àmbits, cal buscar punts en comú per poder fer peces, components bàsiques i poder-les aprofitar a diferents productes de mercat. Per exemple, el braç d’un robot té mecanismes similars a una taula elevadora d’RX. Tenen una xarxa de recerca descentralitzada per no replicar, i processos de gestió que són referents a d’altres companyies.
Les idees vénen del client i a ell tornen. I també tenen una línia de finançament cap a una borsa que no està en els seus productes tradicionals, però que financen per poder afrontar millores a d’altres productes, el que s’anomena fertilització creuada. I pensant en la innovació com a sistema mixt : evolutiu + disruptiu.
Els problemes o preguntes que es plantegen són:
- En què som excel·lents?
- Qui ha d’innovar?
- Pot un investigador guanyar diners?
Respostes:
- Tal i com proposa Ferran Adrià, s’ha d’arribar al mercat amb rapidesa, ja no cal ser només els millors sinó, a més, ser els primers.
- La cooperació, atès que ja no es pot pensar en investigar sol, s’ha de cooperar i també la participació dels clients en els possibles cofinançadors de desenvolupaments que després reverteixen en el seu benefici, introducció de la col·laboració publicoprivada.
- Incorporar la flexibilitat i eliminar la burocràcia a la innovació, sense abandonar els controls sobre la qualitat dels resultats.
- Augmentar l’atractiu social de la recerca.
- Els dos terços de la recerca bàsica estan a la universitat. S’ha de veure com es poden traslladar directament a l’empresa i generar els recursos suficients per poder tornar a finançar més recerca. A la segona sessió ”Debat sobre la innovació en el context internacional”, s’exposen quatre casos d’èxit:
- Institut Basc de la Competitivitat (Orkestra) –Euskadi-
- Institute for Applied Economic Research –Badem-Wurttemberg-
- Universitat Hebrea de Jerusalem (Yissum) –Israel-
- Massachusetts Life Sciences Center -Massachusetts-
Tots reforcen la idea de que la connexió entre el món industrial i el món acadèmic és fonamental, perquè de vegades pensen de diferent forma. Cal trobar els llocs comuns de trobada, conèixer les habilitats de tots i fer un procés de reflexió. També determinen que les normatives nacionals que regulin el procés de transferència tecnològica sigui un procés clar, transparent i àgil. Establir de manera clara i global el tema de la propietat intel·lectual, atès que ara es patenta tot, i de vegades treballar només per patents és innecessari, ja que hi ha coses que no cal siguin patentades. Canviar els sistemes d’incentius dels investigadors, ja que de vegades a la trajectòria acadèmica, per assolir millores, les fites estan lluny de ser aplicades al món empresarial. En percentatges i en relació amb aquests casos d’èxit: Massachusetts dedica el 10% del PIB a innovació, Israel el 4.23%, Baden-Wurttemberg el 4,13%, Euskadi més del 2% i Catalunya prop de l’1%.
El paper de l’administració és clau per canalitzar aquestes iniciatives que després també han de comptar amb capital/risc.
A la tercera sessió, en Miquel Pericàs, vocal de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca, determina que a Catalunya es dedica el 0,72% del PIB a recerca, amb 47 instituts a la xarxa CERCA i també amb un fornit conjunt de centres tecnològics a la xarxa TECNIO. El Programa de centres de recerca va néixer l’any 2000 amb la finalitat de tenir uns quants instituts d’excel·lència investigadora. A hores d’ara un 41% dels ICREA treballa a centres CERCA, tot i què avui s’està produint un procés d’unió d’alguns dels quals per assolir estructures integrades de més massa crítica i competitivitat científica (SUMA).
En el futur, en el marc d’ECAT 2020, Horizon 2020 i RIS3CAT, com ja s’han assolit els primers tres objectius globals:
- Desenvolupar recerca d’excel·lència.
- Donar prioritat en funció de temàtiques ja establertes.
- Assoliment de massa crítica.
S’ha d’enfocar la feina cap a aconseguir el lideratge en col·laboració i reforçar el disseny de les estructures per ser més competitius. Per assolir-los cal que alguns centres tinguin entre els seus focus les tecnologies “facilitadores” (KET d’Horizon 2020) i donar resposta a la innovació i a la recerca en aquells àmbits que encara no tenim propostes com per exemple el disseny de mobilitat sostenible (atès que a d’altres, per exemple A.6, salut o A.3, seguretat alimentària, ja els tenim coberts).
També serà important com es gestiona el lideratge en la col·laboració pública i privada, ja que serà compartit i caldrà trobar projectes transversals que poden ser públics i/o privats.
Un altre punt a millorar és el que s’anomena "resoldre la vall de la mort" en el procés en que la recerca arribi als mercats, bridging the “valley of death”: improving the commercialization of research. I la forma de fer-lo és millorant els tres pilars:
- Recerca tecnològica.
- Desenvolupament de producte.
- Fabricació competitiva.
Una proposta és detectar les necessitats en el món industrial i preparar la resposta en temps, així es vol associar cada clúster empresarial amb un centre tecnològic, que no vol dir que el centre estigui especialitzat només en aquest sector, però que n’és un referent en recerca i innovació, i que li pot donar tot el que el clúster necessita per a la millora productiva. Es donen 6 o 7 anys de temps per crear el sistema d’innovació per tal de tenir uns models i uns resultats comparables als models europeus més desenvolupats. En l’elaboració del document RIS3CAT no s’ha volgut acotar els camps en què es potenciarà la recerca aplicada, sinó que es donen amplis marges per facilitar la transversalitat i trobar temes i llocs comuns en què s’aniran focalitzant les diferents convocatòries.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
