Fa temps que els contenidors de mercaderies han començat a agafar carta de naturalesa com a habitatges. Però el col·lectiu d’arquitectes danès PinkCloud va més enllà i proposa la reconversió de dipòsits esfèrics d’hidrocarburs fora d’ús en habitatges plurifamiliars assequibles i sostenibles.
El col·lectiu entén que en un entorn de caiguda en la producció de petroli, aviat les prop de 50.000 sitges de quasi 700 refineries arreu del món quedaran buides i abandonades. En aquest context, PinkCloud proposa una solució d’habitatge totalment autoabastit per a l’era post-petroli: l’Oil Silo Home. Partint d’un escenari d’abandonament del petroli, si més no per a usos d’automoció, a partir de la meitat de la pròxima dècada, PinkCloud preveu que es podria tenir un 30% de les sitges reconvertides per a 2030, i el 100%, per a 2050.
El procediment per a la conversió dels dipòsits en habitatges consta de diverses fases:
- En primer lloc, in situ, es descontamina el dipòsit amb bacteris de biorecuperació, es desmunta, s’hi practiquen les obertures que haurà de tenir (claraboies, finestres, portes i balcons), se’n modifica l’escala exterior i se’n desmunten els suports. Llavors ja es podrà transportar al lloc de nova implantació.
- Paral·lelament, una factoria externa haurà produït els elements prefabricats: panots dels terres, parets, la nova estructura del nucli, l’ascensor interior, els mòduls dels balcons, finestres, plaques solars, elements d’aïllament (vegeu-ne imatge més avall)... Totes aquestes peces també es transportaran al nou indret.
- Arribats al lloc definitiu es munten els diferents components, sobre uns nous fonaments de formigó.
- Ja només resten feines complementàries, com la plantació d’un terrat verd, el paisatgisme de l’entorn, o la instal·lació d’estacions de càrrega per poder aprofitar l’excedent energètic del nou edifici. Cal assenyalar que l’Oil Silo Home es postula com carbonopositiva: pot retornar energia a la xarxa.
Els panells modulars de les parets del dipòsit, amb la seva estructura de capes. I els avantatges de la forma esfèrica: una construcció aerodinàmica, que deixa lliscar l’aigua i que permet una bona transferència tèrmica. Les funcions originàries dels dipòsits, a més, els fan estancs i perfectament aïllats tèrmicament un cop reconvertits.
Com a avantatges d’aquestes instal·lacions, el col·lectiu invoca la seva estabilitat estructural, la suspensió flexible, la impermeabilitat, la bona aerodinàmica enfront fenòmens climàtics extrems, l’eficiència en l’assemblatge i desmuntatge, i el fet que permeten la prefabricació i la producció en sèrie dels seus elements complementaris. Els residus i l’energia grisa es redueixen dràsticament a l’Oil Silo Home. L’edifici recol·lecta l’aigua de pluja, filtra les aigües grises amb mètodes biològics i dels residus orgànics en fa adob, o els metanitza.
Secció d’un dipòsit reconvertit, amb la ubicació d'alguns dels seus elements d’aprofitament energètic i de climatització
D’altra banda, la forma esfèrica de la construcció ofereix una superfície de captació solar òptima, amb diferents nivells d’insolació per a diferents funcions, com es veu a la imatge: plaques fotovoltaiques, escalfadors d’aigua o purificadors d’aire amb cultius hidropònics.
Les diferents zones de l’esfera, segons Wh/m2 de llum solar rebuda
Algunes característiques d'aquests peculiars edificis d'apartaments: se’n pot trobar un recull exhaustiu al web de PinkCloud
Les sitges reconvertides són plurifamiliars, amb tres habitatges cadascuna: els dos més petits (90 m2 i 180 m2) són de dues plantes, mentre que el més gran (225 m2) n’ocupa una de sencera. Pel que fa al preu, PinkCloud estima que una Oil Silo Home de 90 m2 pot costar uns 50.000 $, perquè la modularitat permet una construcció barata i ràpida (i un manteniment senzill i poc costós, val a dir). D’altra banda, l’ús d’energies renovables fa que pràcticament desapareguin les despeses energètiques.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
