Al Saló Aeronàutic de Le Bourget (Seine-Saint-Denis, prop de París, França) celebrat el juny de 2011, el consorci EADS, responsable dels avions Airbus, va presentar una maqueta (de quatre metres) del seu nou projecte, una aeronau hipersònica capaç d’enllaçar París i Tòquio en menys de dues hores i mitja, o París i Nova York en noranta minuts. És a dir, capaç d’assolir quasi els 5.000 km/h. Els promotors del projecte, anomenat ZEHST (Zero Emission HyperSonic Transportation) estimen que se’n podria presentar una versió de demostració l’any 2020, i que podria esdevenir l’estàndard de les companyies aèries cap a 2050. El concepte ZEHST és fruit de la col·laboració d’EADS amb la Direcció General de l’Aviació Civil de França i amb indústries aeronàutiques japoneses.


ZEHST maqueta pista

ZEHST maqueta pista


ZEHST maqueta expo


Característiques dels nous avions ZEHST

El nou avió tindrà una longitud de 80 m i una envergadura de prop de 40 m. La seva capacitat serà d’entre seixanta i cent passatgers –enfront els cent vint del Concorde, retirat del servei l’any 2003. A part de la seva velocitat, una de les característiques més notables del ZEHST és el seu baix nivell contaminant, gràcies a l’ús de biocarburants, oxigen i hidrogen. L’avió volarà per l’estratosfera, a 32 km d’altitud sobre el nivell del mar –davant els 11 km dels vols comercials actuals, o els 18 km del Concorde.

L’objectiu final del ZEHST és al capdavall acomplir allò que estableix el document Flightpath 2050 – Europe’s Vision for Aviation, de la Comissió Europea, que pretén que en aquest horitzó temporal les emissions de CO2, de NOX i de soroll de l’aviació s’hagin reduït en un 75%, un 90% i un 65%, respectivament, en comparació amb els nivells de l’any 2000.

Es preveu que els avions ZEHST s’enlairin des de pistes com les actuals i de la manera habitual, fent ús de dos turboreactors –tot i que alimentats per carburants biològics a base d’algues marines–. Un cop assolits els 5 km d’altitud, entraran en funcionament tres motors acceleradors d’oxigen líquid (comburent) i d’hidrogen líquid (combustible). Aquests motors criogènics són semblants als que empren els coets Ariane de l’Agència Espacial Europea – ESA, i la seva única emissió és vapor d’aigua. En aquests moments l’avió volarà a una velocitat Mach 2,5. EADS treballa perquè el passatge de l’avió no experimenti, durant aquesta fase, més d’1,2 g d’acceleració. A 23 km d’altitud entraran en funcionament els estatoreactors d’hidrogen que permetran a l’aeronau assolir 32 km d’altitud i una velocitat de creuer d’aproximadament 4.800 km/h (superior a Mach 4): segons els responsables del projecte, aquestes són les condicions ideals per aconseguir consums de combustible ajustats. Un cop iniciat el descens, cap als 10 km d’altitud, entraran en funcionament els turboreactors de biocombustible, per aconseguir finalment un aterratge normal.


Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume


Back to Top

Informació del document

Publicat a 20/01/12
Acceptat a 20/01/12
Presentat el 20/01/12

Volum Més enllà del Departament, 2012
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Mobilitat de passatgers

Eficiència energètica per passatgers

Localització

Puntuació document

0

Visites 89
Recomanacions 0

Paraules clau