Polèmiques mesures de peatge urbà a Milà: l'Ecopass i l'Area C

El gener de 2008, Milà (Llombardia) va esdevenir la primera ciutat italiana a introduir un sistema de peatge urbà, amb les finalitats de reduir la congestió viària de la zona central, reduir la contaminació atmosfèrica i potenciar el transport públic a través de la reinversió dels ingressos generats per la taxa. El sistema va rebre d’entrada el nom d’Ecopass, tot i que a partir de gener de 2012 passa a anomenar-se Area C. Al capdavall no és sinó una forma més de congestion charge, com els que es poden trobar a Londres o a Estocolm.

Segons entrevistes amb responsables municipals, la implantació del sistema va suposar una inversió d’aproximadament 33 M€, mentre que la previsió d’ingressos oscil·la entre els 29 M€ i els 42 M€ per any, en funció de la diferenciació de tarifes segons la tipologia del vehicle i de les possibles exempcions. Val a dir que l’Ecopass (i l’Area C) ha estat des del començament un sistema polèmic: a part de les comprensibles antipaties ciutadanes, que han donat peu a nombroses campanyes contràries (com per exemple la del lloc webEcoTass No Grazie), aquest peatge ha suscitat dubtes en les autoritats provincials, que hi veuen un mer instrument recaptatori que no contribueix gens al rellançament de l’economia de la capital llombarda.

  Sigui com vulgui, pel que fa als resultats de l’Ecopass, el 2009, un any després de la seva implantació, la mitjana de vehicles particulars que entraven al centre de la ciutat s’havia reduït en un 14,4%, amb un descens relatiu del nombre dels automòbils més contaminants del 65,3% (gairebé 25.000 menys al dia circulant per la zona). La mitjana de vehicles per fora de la zona de pagament també es va reduir, en un 3,4%. Es van observar, a la zona centre, disminucions dels nivells de PM₁₀ i de CO₂, del 23% i del 15%, respectivament. Paral·lelament, es va incrementar l’ús del metro, amb 6,2% més de viatgers. El 2010, dos anys després de la implantació del sistema, els ingressos van començar a caure, principalment per canvis en la tipologia de vehicles (s’entén que els conductors tendeixen a comprar cotxes menys contaminants). De fet, s’estima que actualment prop del 80% dels vehicles que entren a la zona centre de Milà estan exempts de pagament. Això ha fet que el nivell de congestió a l’àrea restringida hagi augmentat en quasi un 2% respecte de 2009.

  El sistema milanès és operatiu entre les 07.30 h i les 19.30 h, de dilluns a divendres, i està controlat per quaranta-tres portes de peatge, situades sobre l’antic cinturó de les muralles (cerchio dei bastioni). La zona de trànsit restringit a certs tipus de vehicles és de 8,2 km². El pagament es pot fer per avançat o durant les vint-i-quatre hores següents a l’entrada a la zona restringida, en metàl·lic o en línia. El sistema es basa en la tecnologia de reconeixement de matrícules: cal registrar-s’hi prèviament. La base de dades central associa a cada matrícula un estàndard de pol·lució i la tarifa a aplicar.

El canvi de denominació del sistema ha anat acompanyat també d’algunes modificacions de les tarifes. Mentre va existir l’Ecopass com a tal, aquestes eren:

 

• De 10 €/dia per a vehicles dièsel Euro 0 (previs a la normativa Euro); 
• De 5 €/dia per a vehicles de benzina Euro 0 i per a vehicles dièsel Euro 1, 2, 3 i 4 sense filtre de partícules;De 2 €/dia per a vehicles de benzina Euro 1 i 2; Accés lliure per a vehicles amb combustibles alternatius i per a vehicles de combustible convencional que compleixin els estàndards Euro 3, Euro 4 o superior; Reducció del 50% de la tarifa per als residents, i reducció del 40% per a entrades múltiples.

  Amb l’arribada d’Area C:

 

• Es prohibeix totalment l’accés a l’Area C als vehicles de benzina Euro 0 i als de gasoil Euro 0, 1, 2 o 3.
• Els residents a la zona passen a gaudir de manera gratuïta de quaranta accessos a l’Area C, exhaurits els quals hauran d’abonar 2 € per cada nou ingrés. Es pretén així premiar l’ús esporàdic del vehicle privat. Val a dir que als residents posseïdors de vehicles de les tipologies que tenen prohibida l’entrada a l’Area C se’ls atorga una pròrroga de dotze mesos des de l’entrada en vigor del nou sistema, el gener de 2012: transcorregut aquest termini, i en un clar greuge comparatiu respecte dels qui viuen fora de l’Area C, els residents de la zona hauran de comprar un vehicle nou, encara que sigui només per poder sortir de casa seva.Resten exempts del peatge els vehicles de metà, elèctrics, de GLP, híbrids i de bifuel (benzina-etanol, per exemple); també vehicles de cossos consulars, de la Creu Roja i alguns altres. Hi ha dues opcions de preu reduït per als vehicles de mercaderies i per als de comerciants de la zona: 5 €/dia, amb dues hores d’aparcament gratuït dins l’Area C, en llocs assenyalats; o una tarifa de 3 €/dia, sense aparcament gratuït, aplicable només durant sis mesos des de l’entrada en vigor de l’Area C. S’estableix a més una pròrroga per als vehicles d’utilitat pública dièsel Euro 3, que podran seguir entrant a la zona durant dotze mesos. 

  Més informació sobre el sistema Ecopass i l’Area C que l’ha substituït, a Cronaca Milano.

 

 

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume