Els ressalts que s’instal·len a la calçada per fer disminuir la velocitat dels vehicles que hi passen provoquen, sovint, sotracs que no només poden afectar la mecànica de l’automòbil, sinó la salut dels passatgers, a més de comprometre la seguretat viària que en principi haurien d’afavorir. La rigidesa dels materials de construcció dels ressalts, juntament amb el seu disseny poc acurat, amb alçades des del llom fins al peu exagerades i pendents acusats, fan que la temuda sotragada sigui inevitable fins i tot quan es respecta la velocitat màxima permesa a la via.
En evitació d’aquests problemes, l’empresa malaguenya Badennova SL ha vingut desenvolupant, des de fa uns pocs anys, l’anomenat ressalt intel·ligent de velocitat (BIV, per les sigles en castellà), promogut pel jove investigador José Antonio Aguilera.
El BIV aprofita les propietats dels fluids no newtonians, que no tenen una viscositat constant i definida, sinó variable en funció de la força que se’ls aplica: així, el fluid reoespessant que rebleix el ressalt es comporta com un líquid, amb deformació quasi total, quan l’energia que s’hi aplica és escassa –és a dir, quan hom hi passa per sobre a velocitats reduïdes–. En canvi, l’augment de la velocitat de deformació provoca un increment de l’empaquetament de les molècules, i, per tant, de la fricció i la viscositat del fluid, de manera que com més ràpid s’impacti sobre el ressalt, més tendirà el fluid a solidificar-se, cosa que provocarà la incòmoda sacsejada en els vehicles que no respectin la velocitat màxima permesa. Un cop desapareguda la pressió, les molècules del fluid tornen a dispersar-se i a comportar-se com un líquid.
A part dels beneficis per a la salut, el vehicle i la seguretat viària, el BIV també presenta, segons els seus creadors, avantatges ambientals: la contaminació atmosfèrica es redueix gràcies al BIV, ja que qui observi els límits de velocitat establerts no haurà de frenar bruscament quan arribi al ressalt, ni accelerar posteriorment.
Les tasques de desenvolupament del producte van encaminades a trobar la manera de fabricar un fluid barat, durador, resistent a l’amplitud tèrmica –de -20°C a 80°C–, biodegradable i no tòxic. Alhora, s’està estudiant el material idoni per a l’embolcall del fluid, la part exterior del ressalt, per trobar-ne un de resistent al clima i al vandalisme, fàcilment instal·lable i reciclable. Totes aquestes feines es duen a terme amb el suport del Centro Andaluz de Plástico y Tecnología.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
