Destaquem
Les superpistes ciclistes busquen crear rutes ràpides, còmodes i segures que facin la utilització de la bicicleta més atractiva per a l’usuari. Això, en una ciutat on l’ús de la bicicleta ja és massiu, no comportarà a la llarga grans increments del nombre de ciclistes (s’estima que creixerà d’un 20% per a 2015 a la ruta d’Albertslund, res a veure amb els augments del 200% que s’han experimentat en alguns itineraris de les Barclays Superhighways de Londres), però ajudarà a reduir encara més la dependència dels habitants de Copenhaguen del vehicle privat i, fins i tot, del transport col·lectiu, especialment en els recorreguts d’entre 5 km i 20 km. Els itineraris connecten les principals àrees d’activitat laboral i estudiantil amb les zones residencials i amb altres serveis de transport. Les superpistes es defineixen pels seus recorreguts, el més directes possible, i per les poques parades que obliguen a fer als ciclistes: en aquest sentit, l’ona verda semafòrica es coordina amb el trànsit de ciclistes per les artèries de la ciutat, de manera que, a una velocitat de 20 km/h, els usuaris poden travessar la ciutat, en hora punta, sense posar peu a terra.
En la primera fase, la xarxa de Cykelsuperstier abasta, a més de la capital, més de vint municipis de la seva àrea metropolitana. S’espera que en la segona fase les superpistes es puguin estendre a Allerød, Egedal, Fredensborg, Frederikssund, Gribskov, Halsnæs, Helsingør, Hillerød, Høje-Taastrup i Hørsholm.
Una de les característiques més notables de Cykelsuperstier és el fet que els seus estàndards es mantenen al llarg de tota la ruta, amb independència del municipi que s’estigui travessant. Així, els usuaris poden confiar que trobaran, des de l’origen fins a la destinació, un paviment llis i uniforme, sempre lliure de fulles, glaç i neu, en una ruta beneficiada per l’ona verda semafòrica i per la prioritat a les cruïlles, i flanquejada per estacions de bombament i de reparació i per reposapeus. Tot el recorregut s’identifica visualment de manera homogènia.
Senyalització de Cykelsuperstier.
El projecte va arrencar l’any 2009, i inicialment es van traçar tretze rutes, amb un primer tram de 17,5 km. Es preveu que la xarxa completa disposi de vint-i-sis recorreguts, amb una longitud total de prop de 300 km i un esquema que segueix, a grans trets, la disposició ja existent de carrers, carreteres i vies fèrries, la del Fingerplanen dissenyat el 1947: radial, amb un punt d’origen únic, complementat amb algunes línies anulars. En la majoria de casos el projecte Cykelsuperstier no implica la construcció de nous carrils –encara que també n’hi haurà–, sinó que tendeix més aviat a la reforma i adaptació dels que ja existeixen.
En servei, les rutes d’Albertslund (blau) i Farum (vermell); properament entrarà en funcionament la de Ballerup (verd); la resta de línies planificades apareixen al mapa en color carbassa.
Com a servei complementari a les Cykelsuperstier hi ha una pàgina web amb informació sobre incidències, correspondència amb mitjans de transport col·lectiu (metro i rodalies S-tog), ubicació de les estacions de bombament i mecànica o calculador d’estalvi d’emissions.
Pàgina d’inici del web informatiu sobre les pistes Cykelsuperstier.
La totalitat de la xarxa està pressupostada en 413 milions de corones daneses (~55,5 milions d’euros) si se n’executa el projecte bàsic, i en 875 milions de corones (~117,5 milions d’euros) si s’adopten els màxims estàndards proposats. Comptat i debatut, això fa una mitjana de 8 milions de corones (~1,07 milions d’euros) per quilòmetre: pot semblar un cost elevat, però segons l’Ajuntament de Copenhaguen, un quilòmetre de carretera costa entre vuit i dotze vegades més.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
