A les 21.46 del 17 de juliol d’enguany va aterrar a l’aeroport de Francazal, al sud-oest de Tolosa, l’avió del Projecte Solar Impulse, en vol des de Madrid. Era l’escala prèvia a la darrera etapa del viatge, que acabarà a Payerne (cantó de Vaud, Suïssa). El vol solar Madrid-Tolosa va durar prop de setze hores i quinze minuts, amb una velocitat mitjana de 27 nusos (50 km/h, aproximadament) i una altitud mitjana de 3.505 m.
L’aterratge a Francazal, prop de Tolosa
L’aeronau que ha assolit aquesta fita és l’HB-SIA, amb una envergadura de 63,4 m –com la d’un Airbus A340– i un pes de només 1.600 kg. Aquesta lleugeresa s’aconsegueix amb una estructura de fibra de carboni en bresca. Les cent vint costelles de les ales, a intervals de 50 cm, són del mateix material. Sota les ales hi ha quatre receptacles que contenen, cadascun, un motor elèctric sense escombretes, de 10 CV, així com un sistema de gestió que controla els llindars de càrrega i temperatura. Les hèlixs, de dues pales i 3,5 m de diàmetre, poden fer fins a 400 rpm. L’HB-SIA presenta 11.628 cel·les solars de silici monocristal·lí, de 145 µm, que alimenten les bateries de polímer de liti, d’uns 400 kg, amb setanta acumuladors cadascuna. La densitat energètica és de 240 Wh/kg. L’avió pot assolir una velocitat màxima de 70 km/h i una altitud de 8.500 m.
L’HB-SIA és només el prototip d’un projecte més ambiciós, anomenat HB-SIB, que hauria de fer la volta al món el 2014. En aquest sentit, l’objectiu del Projecte Solar Impulse ha estat demostrar la viabilitat del vol amb energia solar, també en horari nocturn, i ho ha fet en el seu viatge de 5.000 km (Payerne – Madrid – Rabat – Madrid – Tolosa – Payerne). Com es veu, la ruta ha inclòs trams sobre el mar, en allò que alguns han anomenat, potser exageradament per a l’escassa distància que separa Espanya de l’Àfrica, voltransmediterrani i intercontinental.
Atesos els 14 km de l'estret de Gibraltar, el logotip dels actes promocionals potser pecava de grandiloqüent
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
