Jornada: Millora i recuperació de la qualitat acústica. Plans d'acció.

• La Jornada
• Què ha passat amb el soroll en relació amb la normativa europea....
• Visor
• Normativa i mapes estratègics
• Primera fase del MER
• Web del sistema d'informació sobre la contaminació acústica
• Segona fase de l'aplicació de la directiva
• Dels mapes estratègics als plans d’acció.
• Llindar de la nit
• Dades extrapolades a tot el territori
• Plans d'acció
• Pla d'acció dels FGC
• Resultats
• Mesures
• Accions
• Nucli urbà
• Estratègies
• Procés
• Cap a on anem?
• Àrees urbanes i qualitat de vida
• Impacte del soroll a la qualitat de vida
• Autors

La Jornada

La presentació de la Jornada va ser a càrrec del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, que va anunciar que la darrera setmana de setembre es presentaria el document base del Pla de qualitat de l’aire, i posa de manifest el desequilibri que existeix entre la gestió dels problemes de la qualitat de l’aire i la acústica. Primer es va començar amb la gestió de l’aigua, després del sòl, continuant amb l’aire i ara li toca a l’acústica, un problema no tangible, en principi, tot i que tots aquests factors són vectors que configuren la qualitat de vida.

Fins al 2002, el control del soroll estava a l’àmbit local. Amb la Directiva europea 16/2002, s’ha establert una necessitat de regulació d’àmbit més ampli. L’anterior Departament de Medi Ambient i Habitatge ja havia establerts els terminis per fer els mapes estratègics i els plans d’acció, que han de tenir en compte tots els àmbits, avançar en estratègies i simplificar metodologies. Aquest darrer objectiu és l’exigència del Govern i encara més amb les situació d’especial dificultat econòmica del moment.

La Jornada s’ha dividit en tres parts:

1. Estratègies d’avaluació i gestió de la contaminació acústica ambiental.
2. Dels mapes estratègics als plans d’acció.
3. Cap a on anem?

 

Bloc I. Estratègies d’avaluació i gestió de la contaminació acústica ambiental

  Balazs Gergely, de la Direcció General de Medi Ambient, Comissió Europea, va presentar la Directiva del soroll ambiental, l’estat en què està la seva implementació i les propostes per a futures revisions. Al calendari de desenvolupament de la Directiva europea es distingeixen dues franges temporals:

 

• El 30 de juny de 2007 és el terme per tenir els mapes estratègics de soroll de les carreteres, els ferrocarrils i els aeroports principals, així com de les aglomeracions més grans que el llindar primer estableix, per triar les zones. L’1 de juliol de 2008 era el terme per als plans d’acció corresponents.
• A la segona fase, que acaba el 30 de juny de 2012, s’han de tenir els mapes de les altres vies de comunicació i dels aeroports menors, així com de les aglomeracions que estan per sota del segon llindar.

  On estem després de la implementació de la Directiva europea 2002/49/EC (END)?

 

• Hi ha molts mapes de pol·lució a nuclis de la UE, cal harmonitzar l’entorn i la llegenda de representació.
• Hi ha una prospectiva sobre els llocs en què es produeixen els principals problemes de contaminació acústica.
• Millores estratègiques comparatives, incloent indicadors comuns.
• Aprofitar les sinergies entre la qualitat de l’aire i la gestió del soroll.
• Plans d’acció adreçats a les zones a millorar.
• S’han identificat forats en la legislació europea en matèria de soroll.
• Les àrees protegides en matèria de silenci encara tenen uns sistemes de protecció molt diferents entre els diferents estats membres.

    Però, encara no s’ha explorat totalment el potencial de la Directiva.

  A més, els mapes estratègics de soroll han aportat millores en la situació però s’han de millorar aspectes que puguin facilitar la comparació entre dades. En aquest sentit, s’ha desenvolupat CNOSSOS per harmonitzar la metodologia.

Colin Nugent – Noise Project Manager de l’Agència Europea del Medi Ambient (European Environmental Agency)

L’Agència Europea del Medi Ambient és l’organisme europeu que proporciona informació relacionada amb el so. Són la font principal i independent per a tots aquells involucrats en desenvolupar, adoptar, implementar i avaluar polítiques de l’entorn, així com per al públic en general. També disposa d’una xarxa europea d’informació ambiental i d’observació (Eionet). La Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el centre European Topic Centre Land Use and Spatial Information (ETC/SIA), participa en la tasca de recollida, procés i distribució de dades que lliuren les diferents institucions europees.

També compta amb el panell d’experts en soroll (EEA Expert Panel on Noise (EPoN), que entre altres iniciatives ha impulsat el projecte Common Noise Assessment Methods of Europe (CNOSSOS), així com l’assessorament per a la guia de bones pràctiques en soroll i salut, i el paper verd de les àrees silencioses.

L’Agència ha publicat la guia Recomended Night Noise Guidelines for Europe 2009, en la qual s’estableix que el llindar de so permès a la nit, Lnit a l’exterior, és de 55 dB.

Aquest organisme ha establert una xarxa de responsables de les agències de protecció del medi ambient d’Europa (EPA), que estan involucrades en la pràctica diària i la implementació de la política ambiental. EPA és un lloc d’intercanvi d’experiències en aquests temes. D’entre els seus objectius cal remarcar:

 

• L’harmonització del monitoratge del soroll, amb l’estandardització dels mètodes de monitoratge i d’avaluació de l’exposició al soroll, així com les mesures correctores, d’acord amb els requeriments de la Directiva europea 2002/49/EC.
• L’Intercanvi de mesures per combatre el soroll a les fons d’emissió, establir accions comunes i mesures d’incentiu.
• L’harmonització dels llindars, la superació dels quals desencadena l’aplicació de mesures específiques.
• Compartir els aspectes que poden relacionar el component cost/benefici per compensar les externalitats i incentivar les mesures aplicades a les fons.

  Núria Blanes d’ETC/SIA, Departament de Geografia de l’UAB, fa una anàlisi temporal de la implementació de la normativa en relació amb el soroll a la UE.

Què ha passat amb el soroll en relació amb la normativa europea....

Amb aquest gràfic s’intenta descriure què ha passat amb el soroll en relació amb la normativa europea, en els darrers anys. En 2002 entra en vigència la normativa europea i en el 2004 la transposició nacional. L’any 2007, per poder fer comparatives es determina la creació d’una base de dades relacional (ENDRM). L’any 2009, per explotar aquesta base de dades es crea Reportnet i s’incorpora el grup de treball C-NOSSOS- Commom Assessment Methods. A finals del 2011 es preveu que Reportnet estigui totalment implementat.

Tot i això, encara hi ha problemes:

• Les dades encara no estan completes, especialment en el cas de plans d’acció de soroll.
• De vegades, les dades reportades estan duplicades, doble esforç en comprovar-les correctament.
• No tota la informació de les taules associades està localitzada espacialment.
• Quantitats entre diferents països no són comparables.
• La informació és esbiaixada i incompleta, no tots els subministradors l’han enviada, molts països no proporcionen informació sobre el soroll i/o els plans d’acció.
• Molta informació lliurada no segueix les fitxes estandarditzades.

Tot i aquestes mancances, ja es poden fer algunes anàlisis, com per exemple el nombre de persones que estan exposades al soroll a Europa i, en particular, per aglomeracions.

Visor

Moltes consultes i llistes amb informació associada ja es poden obtenir amb el visor: http://NOISE.eionet.europa.eu

Normativa i mapes estratègics

Número de personas por km de carretera, que viven fuera de las aglomeraciones. Que están expuestos a los valores del ruido superior al 55 dB.

José Manuel Sanz, Ministerio del Medio Ambiente Rural y Marino, habló sobre la implementación de la Directiva ambiental de contaminació acústica en España.

La normativa bàsica que nos regula en el Estado español es:

• Ley 37/2003, del ruido.
• Real Decreto 1513/2005, de evaluación y gestión
• Real Decreto 1367/2007, de  zonificación, OCA y VLE
• Real Decreto 1371/2007, DBHR – CTE

Para hacer  los mapas estratégicos, se han tenido en cuenta:

• Representarlos como indicadores comunes: Lden y Ln
• Emplear métodos comunes de cálculo y medida
• Hacer los mapas en:
  • aglomeraciones
  • grandes ejes viarios y ferroviarios
  • grandes aeropuertos.

• Poner a disposición de la Comisión y de los ciudadanos la información asociada al tema.

  El Real Decreto 1513/2005, sobre las fases de aplicación y los plazos, establece que entre los años 2007 y 2012 se han de elaborar mapas de situación y estratégicos del ruido, que se han de divulgar y comunicarlos a la UE. El otro plazo va del 2008 al 2013 y establece que es el periodo dentro del cual se han de hacer los planes de acción, que a la vez se han de revisar cada cinco años.

 

Primera fase del MER

La 1a fase del MER té 19 aglomeracions i 12,2 milions de persones, el 26,5% de la població. D’entre aquesta població s’ha determinat que:

66,6 % -> Lden 55 dB

27,7 % -> Lden 65 dB

Web del sistema d'informació sobre la contaminació acústica

El Ministeri ha desenvolupat el sistema d’informació sobre la contaminació acústica (SICA), que es pot visitar a http://sicaweb.cedex.es/, que permet la cerca i la descàrrega dels mapes estratègics del soroll elaborats en la primera fase de la Directiva 2000/49/CE. A la imatge següent mostrem un exemple de mapa de l’aeroport de València.

Segona fase de l'aplicació de la directiva

En la segona fase de l’aplicació de la directiva es pretén arribar a:

• 63 aglomeracions
• 18,9 milions de persones
• 41% de la població
• 16.166 km de carreteres
• 1.342 km de ferrocarril
• 13 aeroports

  En aquests moments i d’acord amb el que disposa la Directiva europea en aquesta matèria, s’ha finalitzat el marc legislatiu bàsic de l’Estat  i el Ministeri es troba en la fase de la seva aplicació.

Eduard Puig, del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, de la Generalitat de Catalunya.

La gestió del soroll ambiental s’ha d’entendre com el conjunt d’eines i estratègies que tenen com a finalitat evitar, prevenir i reduir el soroll a què està exposada la població, així com la preservació i la millora de la qualitat acústica del territori. Les eines i les estratègies de què se’n disposa són:

• mapes de capacitat acústica,
• mapes estratègics de soroll,
• estudis d’impacte acústic,
• plans d’acció i específics i
• determinació d’àrees especials: ZARE i ZEPQA.

  Entre les competències del Departament cal assenyalar:

• Declarar de les àrees supramunicipals, la coordinació i l’aprovació dels mapes de soroll estratègics de les àrees supramunicipals.
• Donar suport tècnic, fonamentalment en termes legals, en la preparació dels mapes estratègics de soroll, a governs locals i propietaris de les infraestructures.

  S’han determinat quins són els àmbits supramunicipal a tractar:

• Barcelonès I
• Barcelonès II
• Baix Llobregat I
• Baix Llobregat II
• Gironès
• Vallès Occidental I
• Vallès Occidental II.

  I s’han determinat els d’àmbit municipal de Lleida, Reus i Mataró.

S’ha preparat un visor per accedir a les dades disponibles de les aglomeracions esmentades.

I en relació amb els plans estratègics:

• Coordinar i aprovar els plans d’acció en relació amb el soroll per a les zones més poblades i les aglomeracions supramunicipals.
• Recopilar els plans d’acció relacionats amb la pol·lució acústica de grans vials i ferrocarrils, així com dels aeroports més grans i dels ports.

  Els objectius d’aquests plans són:

• Determinar els usos que relacionen la contaminació acústica amb les àrees que la generen.
• Establir les accions prioritàries a executar quan es depassin els llindars de seguretat.
• Protegir les àrees silencioses en aglomeracions i en zones no urbanes obertes, davant l’augment de la pol·lució sonora.

  Un exemple de Pla d’acció per a àrees escolar amb Ld < 70 dB per causa del trànsit de vehicles als carrers de la zona. Possibles accions a iniciar:

• Reduir la font de soroll, mitjançant la limitació de la velocitat i introduir alternatives al trànsit amb l’establiment d’alternatives al vehicle privat i informar a les persones usuàries d’aquestes alternatives.
• Establir incentius per emprar transport públic a la zona escolar.
• Instal·lar parets exteriors al perímetre de l’escola, en substitució de les tanques metàl·liques.
• Instal·lar doble vidre a les finestres de les classes.

Bloc II. Dels mapes estratègics als plans d’acció.

Maria Mercè Martínez, de la Direcció General de Carreteres va presentar les actuacions que, a l’hora de planejar les actuacions de carreteres, es duen a terme en relació amb la contaminació acústica.

A la Direcció General de Carreteres (DGC) s’ha establert que, en una primera fase, els plans d’acció són per a carreteres amb una IMD superior a 6 milions de vehicle/any. El context de treball és el següent: la llargada total de les carreteres de la Generalitat és de 5.628 km, dels quals 251 km corresponen a autopistes, 633 km a vies preferents i 5.042 a carreteres convencionals. D’aquestes xifres, 633 km tenen una IMD> 6 milions, dels quals 355 km corresponen a l’àmbit metropolità de Barcelona i 32 km a aglomeracions.

A la DGC ja s’ha fet mapes de soroll i s’han analitzat els resultats, les dades emprades per fer-les han estat:

• Dades pròpies de carreteres, més específicament dels diferents trams: categoria, ubicació, llargada, nombre de carrils, velocitat, tipus de paviment, taules amb les dades de trànsit disponibles a tots els trams, aglomeracions i nuclis urbans al voltant dels vials.
• Taules amb els trams amb una intensitat superior als 5 milions de vehicles any, amb els PK inicial i final d’aquest tram, l’IMD i el percentatge de vehicles pesants.
• Actuacions fetes per minvar la pol·lució sonora.
• Dades de població i habitants exposats.

 

Llindar de la nit

En totes les consideracions és Ln, ja que el més crític i el més sensible per a la població és el llindar de la nit, tenint en compte que si aquest llindar se supera, segur que se supera el del dia.

Dades extrapolades a tot el territori

Si aquestes dades s’extrapolen a tot el territori:

• 10,7% de la llargada total de la xarxa viària té una IMD superior als 6 milions.
• 0,5% de la població està exposada a valors iguals o superiors a l’indicador Ln 55 dB.

Plans d'acció

Un cop feta l’anàlisi, s’ha de plantejar els plans d’acció o bé les mesures a dur a terme per reduir el soroll. A l’hora de fer un pla s’han d’establir els criteris de priorització següents:

• equilibri territorial,
• eficàcia de la mesura correctora,
• eficiència tenint en compte la reducció del nombre de població exposada,
• optimització dels costos,
• aplicació de les millores tècniques disponibles que tenen viabilitat tècnica i econòmica – equilibri cost/benefici-.

  Amb aquests criteris s’han establert les tipologies dels trams:

• Tipus 1: trams amb una densitat entre 1 i 20 h/km Majoritàriament interurbans.
• Tipus 2: trams amb una densitat entre 21 i 49 h/km. Interurbans i periurbans.
• Tipus 3: trams amb una densitat superior a 49 h/km. Fonamentalment urbans.

  Hores d’ara, malgrat que els plans d’acció no s’han aprovat tal com estableix la normativa, ja s’han dut a terme mesures correctores i/o d’altres que redueixen l’impacte. Per exemple:

• Projectes constructius aprovats amb estudi acústic de detall i mesures correctores.
• Projectes complementaris de mesures correctores d’impacte ambiental.

  En total són 316 km per implementar plans d’acció, dels quals 41 són urbans.

Pla d'acció dels FGC

Xavier Flores, de la Direcció General de Transports i Mobilitat, va introduir el Pla d’acció dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

A banda del soroll produït pels motors, els sistemes de tracció i els sistemes auxiliars (com per exemple els de climatització) del tren, la principal causa del soroll es troba al fregament de les rodes contra el carril. Aquest soroll depèn de:

• la velocitat de circulació,
• la rugositat del carril,
• la presència de juntes,
• el traçat de les vies en corbes de radi reduït, i
• les característiques del material mòbil.

  La xarxa de ferrocarril de la Generalitat té 292 km (183 km són metropolitans) que transporten 81 milions de persones per any. 182 km d’aquesta xarxa són metropolitans. La normativa estableix l’obligatorietat d’avaluar els eixos ferroviaris que superin les 30.000 circulacions/any. Els mapes estratègics de soroll (MES) s’han fet en dues fases:

• 1a. Eixos pels quals passen més de 60.000 circulacions/any: comprèn la totalitat de la línia Barcelona-Vallès i el tram Barcelona-Martorell de la línia Llobregat-Anoia.
• 2a. Eixos de circulació entre 30.000 i 60.000 circulacions/any: en aquest tipus es troba el tram Martorell-Olesa de Montserrat de la línia Llobregat-Anoia.

  Els MES d’FGC inclouen:

• La divisió de les línies a l’àmbit d’estudi en trams de característiques homogènies: amb nombre d’expedicions i velocitat de circulació similar).
• Estimació del nombre de persones sotmeses a diferents rangs sonors per tram.

  La imatge següent mostra un exemple.

Resultats

Els resultats mostren la no superació dels límits d’emissió acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica moderada, amb l’única excepció del tram Barcelona-Valldoreix Estació (tram 1) on es detecta la presència de persones sotmeses a Ln entre 55 i 60 dB.

Mesures

Del Pla d’acció d’FGC fins al 2013 cal remarcar les mesures següents:

• Formació del personal que intervé en les actuacions de manteniment i nous projectes sobre el soroll i la normativa acústica vigent.
• Auscultació de les vies cada dos mesos, per detectar problemàtiques en relació amb la geometria de la via i el desgast o la rugositat dels carrils, reparar-los i millorar, així com la rodada del tren.
• Tornejat de rodes, cada 120.000 km. Així es restitueix el perfil òptim de la rodada. En la mateixa línia, l’esmolada de carrils.
• Gestió del tractament de queixes rebudes. Es fan mesures sonomètriques i es revisa la via a l’àmbit corresponent.
• Procediment d’autorització en zones de domini, que permet garantir l’adequat aïllament acústic a les noves construccions properes a les línies d’FGC.

  D’altres mesures puntuals aplicades en els darrers anys:

• Renovació de les rodes de material mòbil,
• Batonadora amb barreres acústiques,
• Tancament acústic de zones urbanes.

  Hi ha d’altres mesures previstes a aplicar:

• Elaboració d’un estudi de rugositat per analitzar la influència de la rugositat superficial del carril i de la roda en la generació del soroll. Amb aquest estudi es podran optimitzar els procediments de manteniment i s’aconseguiran millors resultats amb l’esmolada dels carrils i el tornejat de les rodes.
• Adquisició de nous trens UT113. Les primeres unitats cap a finals de 2014, més eficients en l’emissió de soroll, sobretot a l’estacionament a l’andana.
• Renovació de la platja de vies a les Planes.

  Arantxa Millas, de l’Ajuntament de Barcelona, presenta el Pla de l’aglomeració del Barcelonès I, de àmbit supramunicipal que comprèn Barcelona i Sant Adrià de Besòs, amb una superfície de 104 km² i 1.650.000 h, són dos municipis molt diferents, que a la vegada comparteixen moltes infraestructures. El mapa estratègic ja es va aprovar el 25 de juny de 2009.

Accions

Les accions fetes des del 2008 fins ara han estat (agrupades per cinc temes):

• Regulació i compliment de la normativa:
  • Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament
  • Crear una xarxa d’estacions de vigilància del soroll.
  • Fer estudis acústics per causa d’obres a la via pública
• Incentius econòmics i no econòmics:
  • Fomentar el programa de subvencions:
    • aïllament tèrmic i acústic,
    • insonorització de les activitats, 
    • reubicació dels aires condicionat
• Inversions:
  • Aplicar paviment sonoreductor.
  • Instal·lar pantalles  a la ronda B-10
• Actuacions estratègiques:
  • Fer campanyes d’estiu per reduir els soroll dels locals d’oci nocturn i terrasses.
  • Plans de mobilitat urbana.
  • Impulsar l’actuació municipal amb la Taula de Soroll.
  • Optimitzar la gestió d’incidències.
• Sensibilització i conscienciació.
  • Signar programes-compromís amb sectors i gremis implicats en la generació de soroll.
  • Fer campanyes de sensibilització per a conductor/a de motos.
  • Potenciar l’assessorament i el suport en temes de soroll a les escoles.

Des d’ara i fins al 2015, es preveu:

• Regulació i compliment de la normativa:
  • Analitzar les alternatives per disminuir l’impacte acústic de les activitat de càrrega i descàrrega.
• Incentius econòmics i no econòmics:
  • Fomentar l’ús del cotxe multiusuari.
  • Incrementar les zones per a vianants i el carril bici.
  • Fomentar l’ús del transport públic.
• Inversions:
  • Instal·lar punts de càrrega per a vehicles elèctrics.
  • Consolidar les zones de velocitat 30.
  • Fer millores, en relació amb el soroll, en els vehicles dels serveis municipals.
• Actuacions estratègiques:
  • Diagnosticar les zones tranquil·les i la millora de les zones sensibles.
  • Fer plans específics a les zones de superació dels valors límits d’emissió.
  • Potenciar els serveis de mediació en temes de soroll.
• Sensibilització i conscienciació.
  • Crear canals per accedir a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica.
  • Impulsar la Taula Cívica del Soroll.
  • Organitzar campanyes formatives sobre la ubicació dels aires condicionats.

A més de millorar la qualitat acústica global, el Pla preveu protegir aquelles zones on ja es donen unes condicions acústiques bones, amb pràctiques com:

• Restricció al pas de vehicles.
• Vigilància de les activitats que s’hi desenvolupen o que es facin en un futur.
• Donar a conèixer les zones ZEPQA i senyalitzar-les.
• Fer campanyes de conscienciació de les ZEPQA a les escoles.

    Jordi Pedrol, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, tracta de l’aglomeració supramunicipal del Baix Llobregat I, que és un exemple de col·laboració de diversos municipis sota la supervisió de l’Oficina Tècnica. La seva experiència planteja crear una terminologia comuna sobre les diferents perspectives per tractar aquest problema que afecta els diferents municipis que intervenen.

La conglomeració del Baix Llobregat té certes particularitats:

• És una zona amb moltes infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un riu que les creua transversalment.
• En els diversos ajuntament hi ha diferents departaments involucrats en la mesura de nivells acústics.
  • Urbanisme i planejament,
  • Gestió de la mobilitat i transports.
  • Manteniment i millora de les carreteres públiques.
  • Organismes de control de les activitats econòmiques.
  • Control i gestió del trànsit.

Un cop està descrita la situació, s’han emprés algunes accions municipals, que s’anomena d’acció 1, entre les quals n’assenyalem:

• Promoure
  • l’ús del transport públic, sobretot per accedir a les àrees de botigues, d’oci, mercats,
  • la bicicleta o el desplaçament a peu en els trajectes curts, així com donar prioritat als vianants, i
  • el car-sharing.
• Limitar
  • l’horari i les zones de trànsit de vehicles pesants,

  L’acció 2 del Pla, i en previsió de poder-les implementar, estan les mesures següents:

• posar paviment sonoreductor,
• incrementar les zones de vianants,
• crear zones i corredors urbans verds,
• aplicar zones 30 i zones 10,
• incrementar els carrils bici, i
• instal·lar pas de vianants i sistemes reductors de la velocitat.

L’acció 3 compta amb les mesures següents:

• campanyes d’educació ambiental,
• auditar el soroll a les zones escolars,
• promoure accions a les escoles, com per exemple la setmana del medi ambient acústic,
• incentivar, donant suport financer, la insonorització acústica a les cases,
• reducció dels impostos municipals per vehicles elèctrics o de molt baixes emissions.

L’acció 4 està relacionada amb la regulació i la legislació:

• actualitzar els mapes de capacitat acústica,
• implementar regulacions de soroll en les activitats que necessiten llicència, i
• coordinar l’acció municipal en els treballs d’inspeccions acústiques.

Per concloure, l’acció 5 té a veure amb l’estratègia a emprar:

• anàlisi de les accions futures de la planificació urbanística i les infraestructures,
• implementació dels plans de mobilitat,
• seguiment i revisió dels estudis d’impacte.

Jordi Pedrol remarca el projecte GESMOPOLI Project – Sustainable mobility management industrial estates que ha rebut suport de la UE. Aquest Projecte és una mostra de la cooperació entre l’Administració i les associacions de negocis amb l’objectiu de millorar la mobilitat i el transport de la població, així com de les mercaderies seguint criteris de sostenibilitat. Entre d’altres idees, es crea la figura de mànager de mobilitat d’un polígon, i s’estableixen accions per compactar la mobilitat industrial.

Juan Luis Beresaluze, de l’Ajuntament d’Alacant, presenta l’estat del Pla d’acció d’Alacant.

El mapa acústic d’Alacant es va acabar l’abril de 2007. Atès les diferències entre la legislació estatal i la de la comunitat autònoma, hi ha un doble sistema de representació. D’altra banda, també s’ha coordinat l’entrada de dades, ja que hi ha diferents fonts: AENA, RENFE-ADIF, Ministeri de Foment, etc. En relació amb aquest darrer punt, ha estat molt difícil obtenir dades fiables i actualitzades de RENFE i d’AENA.

Aquest mapa és fonamentalment un mapa de soroll de trànsit rodat, ja que la incidència del ferrocarril és nul·la i molt baixa l’associada al trànsit aeri, aquesta queda reduïda al d’Urbanova, que ja està inclòs en el Pla acústic de l’aeroport d’Alacant, i sobre el soroll que hi genera l’activitat aeroportuària ja s’ha actuat amb el corresponent Pla d’aïllament acústic de l’aeroport d’Alacant.

La seva visió dels punts febles del sistema ha estat compartida per gran part dels assistents:

• problemes interns per causa de la manca de coordinació entre diferents àrees municipals amb responsabilitat directa o indirecta en la generació de soroll de trànsit (mobilitat, entitat gestora del transport metropolità, planificació viària, etc.)
• creació de confusió, atesa la doble i diferent normativa: d’una banda l’estatal i europea, i d’altra, l’autonòmica. Es va emprar un any en l’adaptació. Aquesta duplicitat suposa tenir al web dos mapes acústics diferents, en funció de la normativa de referència.

El projecte del Pla acústic s’ha aprovat inicialment el setembre de 2011 i després de 30 dies d’informació pública, es tramet a la Conselleria de Medi Ambient perquè l’informi. Un cop informat, s’haurà d’aprovar de manera definitiva al Ple municipal. Aquest Pla ha de:

• donar impuls a l’intercanvi d’informació entre organismes responsables de mapes estratègics (RENFE, AENA, ADIF, comunitat autònoma i Ajuntament),
• promoure la formació adreçada a alcaldes i edils, així com al personal tècnic municipal,
• crear línies de finançament per abordar les segones fases dels mapes i els plans acústics.

  Abans de l’aprovació del Pla d’acció, ja s’han endegat diferents accions adreçades a millorar la problemàtica associada:

• S’ha fet un Pla integral d’itineraris ciclistes PICA.
• Restricció del trànsit rodat al nucli antic (càmeres TV), regulació i reducció de velocitat en vies urbanes.
• Quan és possible, substitució de l’asfalt.
• Foment del transport públic (TRAM i TAM).
• L’Ajuntament disposa d’una xarxa automàtica de control del soroll.

Nucli urbà

Si ens limitem al nucli urbà, l’aportació més gran de soroll esdevé del ferrocarril que passa pel mig de la població.

En aquest cas, les mesures es fan a les façanes del traçat actual, en el cas de projectes nous com és el traçat de l’AVE, es fa un estudi acústic i, si cal, es redefineixen les zones del nou traçat, si hi ha gran afectació de soroll o de vibracions.

Pel que fa a les activitats pròpies municipals, s’analitza tant el soroll diürn, com el nocturn. Amb aquestes dades es fan anàlisis que s’incorporen al planejament.

Estratègies

En qualsevol cas, hi ha estratègies que ja s’apliquen per defecte, com són millorar l’orientació en relació amb l’emissor.

Establir una estratègia per pacificar el trànsit a l’interior de la ciutat amb les superilles, que és un projecte ja conegut i fet per l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, i que un cop establertes només deixa accedir a l’interior de cada unitat, amb vehicle, als veïns.

Procés

Ara estan programant el nou mapa del soroll, que segueix el procés següent:

• Fer la zonificació acústica, tenint en compte els usos i les necessitats.
  • Agents: tren, aeroport, carreteres, carrers, oci, vehicles, tramvia, indústria (activitats).
  • Per tres períodes: matí – tarda – nit.
  • Generació d’isofones, amb totes les combinacions: percepció, emissors, períodes.

 

• Identificació de conflictes:
  • Tot superposant el mapa de soroll i la zonificació.
  • Pla d’acció:
    • Prioritats d’actuació.
    • Actuació sobre els emissors.
    • Zones de servitud versus zones tranquil·les.
    • Divulgació a la ciutadania, amb la publicació al web.
    • Actualització descentralitzada (departaments, administracions, etc.).
    • Seguiment del funcionament amb disset estacions de monitorització.
    • Prevenció, identificació i solució de conflictes en línia.

Objectiu:

              Mantenir el que és bo i millorar allò que no ho és tant

Bloc III: Cap a on anem?

Itziar Aspuru, de l’empresa Tecnalia, presenta com algunes de les idees sobre paisatges sonors s’estan incorporant al planejament de Bilbao.

Un so o un ambient sonor no pot ser mesurat i/o qualificat solament des de característiques físiques, de la mateixa forma que no pot ser considerat sense tenir en compte les persones que el perceben, ni del lloc on s’escolta. Tenim les dues vessants del mateix fenomen:

  Contaminació acústica                  <->                 Paisatge sonor

Soroll                                         <->                 So

Molèstia                                      <->                 Confort

  Ara ja existeixen motius argumentats per defensar alguns paisatges sonors:

• Influència en la restauració de l’estrès del dia a dia. Per tant, millora de la salut. Hi ha evidències rellevants biològicament que estableixen la relació directa entre un paisatge sonor agradable a zones urbanes d’esbarjo i la restauració del cos davant l’estrès diari.
• Romandre en ambients sonors valorats com a positius o tranquils reporta beneficis a la percepció de salut (psicosocial) i augmenta el benestar positiu (emocions).
• Interès en preservar la cultura, que és l’argument de l’ecologia acústica i el motiu per qual hi ha llibreries de sons.
• Protecció de la vida salvatge, la supervivència de la qual depèn que els seus ambients sonors no estiguin afectats per l’home i puguin comunicar-se i identificar predadors.

  Cal trobar paràmetres físics per avaluar-lo, ja que l’índex de soroll continu equivalent (LAeq) mitjà, temps i freqüència no són suficients. Els paràmetres loudness, roughness i sharpness aporten excessiva informació, ja que en els espais oberts no presenten gaire variació, llevat de la presència de focus dominants.

És millor identificar esdeveniments, i analitzar la congruència i el significat, així com detectar les fonts del soroll.

Hi ha propostes en fer el disseny i la gestió del Pla d’actuació:

 

• Cal reduir el nivell d’LAeq per sota de 65dB per començar a dissenyar el paisatge sonor.
• La natura aporta experiències de restauració que afecten directament el benestar psicològic i la salut de la població.
• S’identifica una relació de dependència directa entre percepció visual i sonora, en ambdós casos la presència del que és natural amb la identificació de senyals d’identitat cultural impliquen la millora en la percepció de l’altre sentit.
• La importància de les marques de so en la percepció.

  Hi ha la voluntat de vincular els beneficis del paisatge sonor, des del punt de vista de les expectatives de la població, al Pla d’acció de Bilbao. El govern municipal de Bilbao està seguint la directiva europea i acomplint els terminis, ja que el mapa estratègic de soroll ja està fet i el Pla d’acció de soroll ambiental 2013 s’està desenvolupant d’acord amb aquestes directrius:

 

• Crear i preservar àrees silencioses en cadascun dels districtes de la ciutat. Almenys s‘han d’identificiar vuit àrees silencioses i s’ha de determinar la seva qualitat acústica. Els primer criteri per identificar-les és el seu ús i els nivells de soroll obtinguts en el mapa de soroll, sempre per sota de 60 dB.
• Determinar un procediment per valorar la qualitat acústica als espais oberts.
  • S’està considerant l’indicador slope de Botteldooren, De Coensel (2005) que mesura la freqüència amb què els esdeveniments emergeixen del soroll de fons.
  • Aquest indicador s’ha de correlacionar amb la percepció de les persones en l’estudi a les zones urbanes properes a Pisa.
  • S’ha construït una escala de calma, tenint en compte aquest indicador.

Àrees urbanes i qualitat de vida

Jaume Fons, coordinador de l’ETC-SIA, del Departament de Geografia de l’UAB, tracta sobre àrees urbanes i qualitat de vida.

Les ciutats europees, tot i que ocupen un 4% de superfície, acullen al 75% de la població. Per tant, qualsevol actuació en aquest àmbit suposa un gran impacte humà.

Impacte del soroll a la qualitat de vida

L’impacte del soroll a la qualitat de vida té a veure, a més, amb:

• la capacitat de concentració,
• l’insomni,
• problemes auditius, i
• problemes cardiovasculars.

  A Holanda s’estima que la mortalitat derivada ascendeix entre 20 i 150 persones/any. A Noruega, es valora que el cost laboral d’una persona molesta pel soroll és de 1.600 euros/any i, en general, es valoren els anys de vida potencialment perduts:

• 61.000 per causa de malalties cardiovasculars,
• 45.000 per culpa de problemes de concentració, i
• 903.000 amb motiu de problemes d’insomni.

  Maite Majó, del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, exposa els aspectes de la integració dels objectius de qualitat acústica en el planejament.

  Els plans d’ordenació urbanística municipals i els plans resultants han d’integrar els objectius de qualitat acústica, el Departament, si cal, guia els municipis en com aquests objectius s’han de tenir en compte en la preparació i l’aprovació dels plans.

En les noves construccions o usos, s’han d’establir d’acord amb els objectius de qualitat acústica. No es poden concedir noves llicències de construcció destinades a usos sensibles si no s’assegura el compliment dels objectius aplicables a l’espai interior.

Algunes de les fórmules proposades per assolir els objectius són:

Allunyar:

• Les fonts de soroll (activitats industrials, comercials, de serveis, recreatives, discoteques, sales polivalents) de les zones amb edificis d’usos sensibles.
• Les zones habitades i els usos sensibles al soroll: ús sanitari, docent, cultural, espais d’interès natural, zones tranquil·les que es volen mantenir silencioses de les fonts de soroll.

  Orientar:

• Els edificis i els equipaments sorollosos en relació amb la zona residencial i zones sensibles al soroll, emprant l’efecte barrera de l’edifici.
• Els habitatges i d’altres edificis sensibles a les molèsties sonores en funció de les fonts de soroll.

  Compactar:

 

• El soroll i evitar que fugi pel territori.
• Millor xarxa vial, molt jerarquitzada, amb poques vies ràpides de pas, algunes de mitjana velocitat per als residents i la majoria de prioritat invertida, que no pas una xarxa homogènia, en què els vehicles puguin arribar a qualsevol velocitat.

  Protegir amb barreres i motes de terra, que tenen una eficiència en funció de la seva altura, llargada i posició relativa entre la font i el receptor. Atenció perquè les barreres vegetals no són eficaces en els problemes de soroll.

Aïllar la font de soroll és sempre la solució més eficaç.

Autors

Redactat per: Marga Torre i Mercè Martínez Moliné

Per saber-ne més: Mercè Martínez Moliné