A Alemanya han anat adquirint carta de naturalesa en el transport urbà els combois d’autobusos, combinacions de vehicles de pis baix i remolcs per a passatgers, semblants als que freqüentment es veuen a les pistes dels aeroports. El sistema permet adaptar les dimensions dels vehicles a l’afluència de passatge i reduir costos. Amb dades de final de 2010, més de vint proveïdors de transport públic alemanys fan servir aquests combois, essent les ciutats més rellevants que en disposen Osnabrück i Wolfsburg, a Baixa Saxònia, i Fürth i Nuremberg, a Baviera.
En hores punta, com per exemple a les entrades a l’escola, poden caldre autobusos articulats i fins i tot vehicles de reforç per satisfer la demanda, mentre que la resta del dia n’hi pot haver prou amb un vehicle de 8 m. En hores de poca afluència, amb els sistemes convencionals, es transporta un pes addicional i a més cal fer front als costos de vehicles de reforç i de personal que no estan en servei. Per assolir un compromís entre capacitat de transport i eficiència del servei, algunes companyies operadores han començat, d’un temps ençà, a fer servir combois d’autobusos: d’aquesta manera, en funció del volum de passatge, s’enganxa a l’autobús un remolc que permet, en hores punta, doblar la capacitat total, i s’opta, en hores de baixa afluència o en caps de setmana, per servir les rutes només amb el vehicle tractor.
A més de l’alta flexibilitat, el sistema ofereix avantatges com els menors costos operatius i de manteniment (xifrats per alguns operadors en uns 275.000 € anuals en concepte d’autobusos i conductors de reforç) i un impacte ambiental positiu: usant un comboi midi, s’emeten, per cada 100 km, 39 kg menys de CO2 que fent servir un vehicle articulat convencional; amb un comboi maxi, la reducció és de 32 kg. D’altra banda, les persones usuàries es mostren satisfetes pel que fa al nivell sonor dels remolcs, molt baix atès que no tenen motor. Un dels principals inconvenients perquè s’estengui aquest mode de transport és el fet que les dimensions dels combois exigeixen un permís especial per conduir-los.
La majoria de les companyies operadores disposen de combois amb dues configuracions, ja esmentades:
- Comboi maxi, amb un autobús de 12 m i un remolc d’11 m (d’acer inoxidable, amb tara d’unes 7 t i pes màxim autoritzat d’unes 14 t, i velocitat suportada de 85 km/h) que ofereixen cadascun una capacitat de cent persones.
- Comboi midi, amb un autobús de 9,1 m i un remolc de 8,3 m (d’acer inoxidable, amb tara d’unes 6,5 t i pes màxim autoritzat d’unes 12,5 t, i velocitat suportada de 85 km/h) que ofereixen una capacitat conjunta de 162 persones.
Comboi maxi a Fürth
Comboi midi a Nagold
El proveïdor principal d’aquesta mena de remolcs a Alemanya és l’empresa Göppel (http://www.goeppel-bus.de), que sol acoblar-los a vehicles MAN. Segons l’empresa, l’existència de dos eixos de direcció autocentradors permet que el remolc tingui el mateix radi de gir que l’autobús tractor, la qual cosa equival a dir que per on passa un autobús simple hi pot passar també un autobús amb remolc –mentre que un autobús articulat no necessàriament.
Esquema de la direcció del remolc
Esquema de la direcció del remolc
Esquema de la direcció del remolc, i comparativa entre els radis de gir exigits per la normativa tècnica i els que poden proporcionar els dos eixos de direcció autocentradors que implanta Göppel als seus remolcs. Es poden trobar les especificacions tècniques completes dels combinats midi i maxi a http://www.goeppel-bus.de/fileadmin/PDF/datenblatt_tm1003_englisch.pdf i a http://www.goeppel-bus.de/fileadmin/PDF/datenblatt_tm1109_englisch.pdf, respectivament.
Un altre aspecte que pren especial rellevància en els models de Göppel és el de la seguretat mitjançant càmeres de vídeo, que s’activen automàticament segons les situacions: la supervisió de les portes, a les parades, amb el vehicle frenat; la supervisió de l’espai entre l’autobús i el remolc, en el moment d’embragar i arrencar, per comprovar que no estigui passant ningú entre les unitats (hi ha, a més, bandes flexibles retràctils per impedir-ho, vegeu-ne imatge); la supervisió dels interiors, durant la conducció, per a la seguretat del passatge i contra el vandalisme; finalment, també se supervisa amb càmeres la zona de l’enganxall, cosa que segons Göppel permet un acoblament ràpid i sense errades del remolc i l’autobús, fins i quan no hi ha ningú donant instruccions de fora estant.
Bandes flexibles retràctils
Destaquem
Stadtbus – Online-Busmagazin Rübenacker (operador) Göppel Bus GmbH Stadtverkehr Fürth
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
