Aquestes dues iniciatives parteixen de diferents actors: la primera fou impulsada pels ajuntaments d’Hèlsinki i de Turku (Finlàndia) el juny de 2007, mentre que la segona nasqué de la reunió ministerial de la Comissió d’Hèlsinki per a la Protecció del Medi Ambient Marí Bàltic (HelCom) tinguda a Cracòvia (Polònia) a final de 2007.

Baltic Sea Challenge ha aconseguit aglutinar, fins a setembre de 2009, i entre d’altres, seixanta ciutats finlandeses, setze d’estrangeres (per exemple, Estocolm (Suècia), Tallinn (Estònia), Riga (Letònia), Sopot, Elbląg (Polònia), Kronstadt (Rússia), etc.), vuit universitats i disset companyies de transport marítim. L’objectiu principal del Projecte és la millora ambiental del Bàltic, sobretot pel que fa a l’eutrofització que hi provoquen els abocaments urbans, el poblament dispers, el trànsit i la producció industrial i energètica d’una conca que comprèn catorze països i noranta milions d’habitants.

Més concretament, Baltic Sea Challenge aspira a:

  • Reduir el volum dels abocaments dels focus contaminants, mitjançant plans de gestió i tractament d’aigües de pluja i de fangs, millora de les xarxes de clavegueram, reparació de fuites, noves plantes de tractament d’aigües residuals, que incloguin recuperació de calor, i de compostatge de fangs, etc.
  • Reduir el volum dels abocaments de les fonts extenses, com instal·lacions agrícoles o assentaments dispersos, mitjançant l’extensió del clavegueram, la millora d’eficiència de les plantes purificadores privades, la promoció de les cooperatives d’aigües i dels consorcis d’aigües residuals, el foment de l’inodor sec i de l’inodor de compostatge, l’increment en l’ús de detergents sense fosfats, el cessament en el drenatge de maresmes, la reducció del cultiu per inundació, la informació sobre la possibilitat d’incinerar els fems de cavall, etc.
  • Dragar els sediments contaminats, i analitzar-ne la pol·lució.
  • Reduir les descàrregues de la navegació, mitjançant l’increment de llocs de buidatge de pous negres als ports, la instal·lació de latrines als ports, la reinstauració de les estacions de buidatge de sentines, la reparació de fuites d’olis, la prevenció dels vessaments de productes petroliers, la possibilitat de derivar les aigües residuals de la navegació a la xarxa de clavegueram municipal, etc.
  • Convidar les ciutats agermanades a participar en el Projecte; col·laborar amb projectes internacionals que persegueixin fins semblants, com el de gestió de la qualitat de l’aire a Sant Petersburg (Rússia), i els promoguts per la Unió de Ciutats Bàltiques (UBC); seguir les recomanacions de HelCom, entre altres actuacions de cooperació.
  • Establir un fons de protecció del mar de l’Arxipèlag (Saaristomeri; vegeu-ne ubicació més avall).
  • Dur a terme accions educatives, publicar butlletins i revistes, participar en les accions de l’Agència de la Finlàndia Sud-occidental per a Agenda 21 i en la celebració de l’Any del Mar de Bòtnia (2008-2009), elaborar informes mediambientals per a navegants i habitants de la zona costanera, instaurar la figura del mestre itinerant, invertir en el futur Parc Nacional del Mar de Bòtnia, etc.

  De la seva banda, d’aquí fins a 2021, Baltic Sea Action Plan vol:

  • Combatre l’eutrofització i aconseguir concentracions de nutrients properes a les que serien naturals, aigües menys tèrboles, nivells d’oxigen normals i una distribució i quantitat de fauna i flora semblants a les originàries. Per assolir-ho, el Pla proposa objectius concrets de reducció de nutrients (nitrats, fosfats) per a cada país riberenc o de la conca, mitjançant el desenvolupament de programes nacionals, amb llibertat, això sí, d’escollir les mesures més efectives quant al cost; la instauració de mesures específiques de millora del tractament d’aigües residuals, incloent-hi l’eliminació dels fosfats d’un 80%-90%; la introducció de canvis en el tractament dels fems i en les pràctiques de fertilització; la identificació de punts crítics prioritaris; l’enduriment dels permisos ambientals per a activitats agropecuàries, etc. Aquestes actuacions se sufragaran amb els pressupostos nacionals i amb mitjans de la Unió Europea, com el Fons de Cohesió o els derivats del Neighbourhood Program.
  • Combatre la presència de substàncies perilloses, com dioxines, policlorobifenils (PCB), tributiletans (TBT) i metalls pesants. HelCom ja té l’objectiu d’eradicar completament les emissions d’aquestes substàncies a tota la conca del Bàltic per al 2020. De moment, però, cal assolir-ne concentracions properes a les naturals, assegurar la salubritat del peix bàltic i salvaguardar la salut de la vida salvatge. Per aconseguir-ho, els països riberencs restringiran l’ús de substàncies com les descrites i en promouran la substitució per d’altres de menys perilloses.
  • Fer que les activitats marítimes siguin més curoses amb el medi. El Bàltic és un mar molt transitat, d’on se segueixen efectes com la pol·lució de l’aire (especialment amb NOx) i les descàrregues accidentals o deliberades de contaminants. Per això, HelCom proposa la modificació dels protocols de la International Maritime Organization perquè prevegin nivells estàndards de contaminació més restrictius en el cas del Bàltic. A més, amb l’objectiu de millorar la seguretat dels petroliers, el Pla ha posat en marxa mesures que facin més efectius els sistemes d’identificació automàtica (AIS) per a l’intercanvi d’informació dels bucs entre si i amb terra. D’altra banda, amb el Pla hom vol accelerar la implantació de les cartes de navegació electròniques (ENC), actualitzables en temps real, en evitació d’embarrancaments. El Pla també es proposa emprar la vigilància per satèl·lit per detectar descàrregues il·legals i reforçar la cooperació regional per donar resposta ràpida a accidents amb vessament.
  • En l’apartat de la flora i la fauna, el Pla es fixa com a meta el manteniment i la restauració dels paisatges marins naturals, amb comunitats d’animals i vegetals que prosperin en equilibri, amb poblacions viables. Es preveuen, per a 2012, plans per a espècies i hàbitats amenaçats. Hom desenvoluparà també una xarxa ecològica d’àrees marines protegides que incloguin aspectes com la gestió de les piscifactories, i es treballarà en l’elaboració de mapes paisatgístics i d’hàbitats, en l’actualització de la llista vermella d’espècies i de biòtops i en el seguiment de la sobrepesca accidental. A més, el 2013 HelCom ratificarà la Convenció BWM (International Convention for Control and Management of Ships’ Ballast Water and Sediments), pel que fa a la invasió d’espècies exòtiques.

 

Bàltic02

Baltic Sea Challenge

  Destaquem

Baltic Sea ChallengeBaltic Sea Action Plan

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Back to Top

Informació del document

Publicat a 03/01/11
Acceptat a 03/01/11
Presentat el 03/01/11

Volum Més enllà del Departament, 2011
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Planificació urbanística

Processos de nova urbanització

Remodelació del sòl industrial

Mobilitat de passatgers

Eficiència energètica per passatgers

Edificació

Sostenibilitat

Paisatge

Cooperació publicoprivada

Sensibilització social

Projectes paisatgístics

Observació del paisatge

Gestió integrada del paisatge

Planificació territorial

Prospecció de referència

Planificació concurrent

Coherència multiescalar

Valorització territorial

Territoris sensibles

Centres logístics

Gestió ambiental de zones logístiques

Xarxa portuària

Gestió de ports

Impacte dels ports al litoral

Gestió ambiental de zones portuàries

Transport de mercaderies

Eficiència energètica per mercaderies

Eixos instrumentals

Previsió

Vulnerabilitat territorial

Medi ambient i sostenibilitat

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació dinàmica

Generació de geoinformació de referència

Observació sistematitzada de l'impacte de plans i projectes

Tècniques de disseny, construcció i manteniment d'infraestructures

Infraestructures en entorns sensibles

Aspectes jurídics i institucionals

Arquitectura institucional

Cooperació entre ens

Avaluació de la legislació vigent

Eixos transversals

Aspectes socials i culturals - dimensió social

Impacte social

Comportament social vinculat al territori i al medi ambient

Nous mètodes i criteris d'avaluació

Avaluació estratègica territorial

Anàlisi economicofinancera i instruments econòmics

Instruments econòmics en relació a la gestió ambiental i la conservació de la biodiversitat

Governança

Processos de coordinació institucional sobre plans i projectes

Difusió d'informació i comunicació de plans i projectes i d'altres actuacions del departament

Disseny participatiu

Planificació i projectació

Planificació estratègica d'àmbits territorials específics i en matèria ambiental

Projectes territorials i ambientals

Localització

Puntuació document

0

Visites 8
Recomanacions 0