El Projecte FAST20XX (Future High-Altitude High-Speed Transport 20XX) vol posar les bases tècniques per a la introducció del transport d’alta velocitat suborbital. Amb un cost de 7,3 MEUR, FAST20XX s’inscriu en el 7è Programa marc de la Unió Europea. El Projecte començà el desembre de 2009 i té una durada de tres anys. El desenvolupa l’Agència Espacial Europea (ESA).
FAST20XX vol crear dos nous vehicles: n’és el primer ALPHA, un vehicle llençat des d’un avió de transport que posteriorment engegaria un motor de coet híbrid per sortir de l’atmosfera i, finalment, lliscar cap a la Terra de nou, i que podria estar desenvolupat en cinc o deu anys. N’és el segon SpaceLiner (semblant al de la imatge), amb motor de coet, capaç de transportar unes cinquanta persones a llargues distàncies en temps extremament breus, amb enlairament vertical i aterratge horitzontal. Per desenvolupar aquest vehicle s’estima un termini llarg, no abans de la segona meitat dels segle. Fins ara, a Europa, aquest camp ha conegut un desenvolupament escàs: en seria un exemple el vehicle proposat el 2007 per la companyia Astrium Space Transportation, d’envol i aterratge horitzontals, amb motor de reacció i amb propulsió de coet; o la infraestructura de llançament d’Esrange (a Suècia; vegeu-ne imatge), que està cridada a ser la base europea de l’operador suborbital Virgin Galactic.
Per aconseguir-ho cal un marc regulatori flexible, com l’aprovat per l’Autoritat Federal d’Aviació dels Estats Units, que permet l’existència i el desenvolupament dels vols suborbitals comercials; una determinació dels requisits aeroportuaris i d’aspectes de responsabilitat i assegurança; el desplegament de recerca mèdica que faci el vol apte per a passatgers comuns, pel que fa, per exemple, a les càrregues d’acceleració suportables per persones no entrenades. I, sobretot, cal superar certs reptes tècnics:
- La propulsió híbrida, que combini la simplicitat del combustible sòlid amb l’embranzida i la capacitat de tall del combustible líquid. Existeix el projecte de l’ESA, LAPCAT II (Long-Term Advanced Propulsion Concepts and Technologies), per a vol atmosfèric.
- Tècniques innovadores de refredament per a la part davantera de l’aeronau, amb sistemes robustos, lleugers i reutilitzables, com el de la transpiració de líquid per material porós. En paral·lel, cal seguir investigant les propietats dels materials ceràmics de protecció.
- Tècniques d’enlairament –fins ara Europa només té experiència en coets no tripulats, com els Ariane.
- Tècniques de guiatge i navegació, capaces de superar la incertesa provocada per la reentrada atmosfèrica.
- Anàlisi dels requisits de seguretat per als passatgers, la població i la gestió del trànsit aeri, especialment en les primeries de l’ús comercial dels vols suborbitals.
Infraestructura de llançament d’Esrange a Suècia
Destaquem
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
