El 2009, l’Institut d’Enginyers Civils (Institution of Civil Engineers – ICE) i el Reial Institut d’Arquitectes Britànics (Royal Institute of British Architects’ – RIBA) van publicar l’estudi Facing Up to Rising Sea-Levels, on es plantegen les possibilitats d’actuació davant el probable augment del nivell del mar provocat per la fusió de masses polars (amb projeccions de 76 cm – 190 cm per a 2095), per la subsidència del sud de la Gran Bretanya a causa de l’aixecament postglacial del nord, i pel fet que les tempestes són cada cop més freqüents i intenses i poden generar marors ciclòniques.
L’ICE i el RIBA denuncien en aquesta obra els que són, al seu parer, els principals esculls per encarar el problema de manera efectiva, a saber: la manca de finançament; els problemes competencials entre diversos agents, que fan la comunicació ineficaç; i l’escala temporal, on les actuacions d’una legislatura (quatre anys) poden no adir-se amb les del planejament local (de quinze a vint anys), ni aquestes dues amb les dels plans de gestió de la costa (Shoreline Management Plans – SMP, a cent anys). L’ICE i el RIBA propugnen, per superar aquests entrebancs, que les solucions proposades per fer front al mar siguin multifuncionals, i hi pugui afluir, doncs, finançament de diverses fonts; que l’Agència Mediambiental (Environment Agency) sigui l’òrgan central de gestió d’inundacions; i que el planejament de les ciutats litorals vegi més enllà dels terminis habituals.
En la part nuclear de l’estudi s’examinen les possibilitats d’acció davant la crescuda del mar, prenent com a exemples teòrics dues ciutats angleses:
- Kingston-Upon-Hull, a l’estuari de Humber, travessada pel riu Hull, prop de la costa del mar del Nord. Té un quart de milió d’habitants i és un dels ports més importants del Regne Unit, líder en el tràfic de fusta (més d’1,5 milions de m3). La ciutat és altament vulnerable a les inundacions: és plana i es troba a una alçada sobre el nivell del mar que oscil·la entre els 2 m i els 4 m. La ciutat disposa d’una barrera mareal a les boques del Hull.
- Portsmouth, a la costa sud d’Anglaterra, té una població de 200.000 habitants, amb la densitat més alta del Regne Unit, i és centre d’una conurbació amb prop de mig milió de residents. Gran part del litoral pertany al Ministeri de Defensa, atès que la ciutat és la base naval més important del país (acull dos terços dels vaixells no submarins). Portsmouth està envoltada d’aigua per totes bandes –mar i aiguamolls–, i no s’alça més de 3 m sobre el nivell del mar. No hi ha rius d’importància però sí risc d’inundacions mareals. El drenatge és insuficient, per la densitat de la construcció.
Per a les dues ciutats s’estudien tres possibilitats d’actuació: retirada, defensa i atac.
- La retirada és un procediment a llarg termini, consistent a enretirar terra endins les infraestructures crítiques i la massa d’habitatges. Implica permetre la irrupció mareal en àrees inundables abans protegides i orientar les noves defenses cap a terra. D’aquesta manera s’evita el risc d’inundació més cap a l’interior. Es generen nous hàbitats intermareals, pantans i aiguamolls. Els recursos necessaris per traslladar la comunitat i les infraestructures terra endins són parcialment aportats per l’estalvi en les defenses. Vegeu imatges i actuacions concretes de totes dues ciutats (horitzó 2100).
- La defensa consisteix a assegurar-se que l’aigua no penetri a l’entorn construït. Requereix noves proteccions. Atès l’alt cost de construir-les, caldria trobar fórmules per fer les defenses viables econòmicament (per exemple, que un promotor en pogués explotar la proximitat a l’aigua amb usos comercials i recreatius). Seria a més desitjable que les defenses poguessin avançar, retirar-se o romandre a lloc segons les necessitats futures. Vegeu imatges i actuacions concretes de totes dues ciutats (horitzó 2100).
- L’atac consisteix a ultrapassar la línia de costa actual, cap al mar. Això permet deixar de consumir terreny a l’interior i assegura la vitalitat social i econòmica de l’espai. Hom pot construir sobre pilars o sobre estructures flotants, o pot optar per guanyar terres a les aigües. Vegeu imatges i actuacions concretes de totes dues ciutats (horitzó 2100).
Destaquem
Contents
La retirada
En el cas de Kingston-Upon-Hull, els llocs propers al centre i al port s’enretirarien cap a zones elevades a l’est i l’oest; el nucli històric adquiriria defenses contra inundacions mareals, construïdes sobre les antigues artèries de circumval·lació, i romandria com una illa unida a les parts de l’est i de l’oest per diversos ponts; la línia fèrria seria traslladada cap l’interior, i la línia de mercaderies del port seria elevada; l’estació de passatgers seria elevada, construïda sobre pilars; el port no es traslladaria però mantindria i milloraria les defenses; les noves maresmes acollirien vida animal i vegetal i, consegüentment, s’hi podrien instal·lar centres d’oci i educatius; la maresma, a més, absorbiria les inundacions fluvials i l’impacte de les marees.
En el cas de Portsmouth, l’eix viari M27 s’enretiraria rere els turons del nord de la ciutat; la base naval i els ports comercials romandrien a lloc, amb les defenses necessàries; sorgirien noves platges al nou front litoral sud, i nous aiguamolls a l’est de l’illa de Portsea, amb activitats com la generació d’energia a partir d’algues; es construirien nous barris als turons del nord, i els habitatges veurien reduïdes dràsticament les quotes de l’assegurança, desaparegut el risc d’inundacions.
La defensa
En el cas de Kingston-Upon-Hull, caldria mantenir i reforçar les barreres mareals i fluvials ja existents; podrien crear-se petits embassaments rere noves defenses més gruixudes, i hom podria implantar una xarxa de rierols, utilitzant antics cursos d’aigua: combinant els dos elements es drenarien les inundacions fluvials i pluvials, i en l’ulterior bombatge dels embassaments, amb la marea baixa, es podria generar energia; en d’altres embassaments es podrien instaurar usos de piscicultura; el port s’estendria cap a les noves defenses orientals; al centre es mantindrien els usos residencials, comercials i d’oci, amb nous complexos que generessin el capital necessari per a les proteccions.
En el cas de Portsmouth, caldria instal·lar noves comportes per a les marees excepcionals; les línies marítimes regulars es reubicarien fora del port interior; els nous murs de protecció acollirien usos comercials i residencials, els promotors dels quals, a més, s’encarregarien del manteniment de la defensa; en els murs s’hi admetrien entrants que en permetessin l’ús recreatiu.
L’atac
En el cas de Kingston-Upon-Hull, hom podria emprar plataformes petrolieres desmantellades del mar del Nord com a noves estructures en el nou emplaçament; es combinarien plataformes estàtiques i estructures flotants per a usos residencials, comercials o d’oci; cada plataforma tindria almenys dos ponts i rutes d’evacuació directes a embarcacions, per a emergències, i almenys una de cada tres plataformes estaria connectada a terra ferma; la flexibilitat del model i la possibilitat de reubicació de les plataformes permetrien un planejament urbà més dinàmic; la ciutat a terra ferma eliminaria l’ús residencial en favor del recreatiu.
En el cas de Portsmouth, irradiaria de la ciutat original un seguit de molls sobre pilars, amb dos nivells, connectats amb la infraestructura viària i ferroviària existent. El nivell inferior del moll seria per al trànsit, i el superior per als vianants i per als usos residencials i comercials. Entre els molls més arrecerats s’establirien noves comunitats, als molls externs hi hauria ports esportius, protegits per les esculleres dels pilars. Als extrems dels molls hi hauria la recollida dels residus, que es traslladarien en vaixell a la planta de tractament corresponent. La ciutat a terra ferma milloraria els sistemes de defensa contra les inundacions: els habitatges es traslladarien als pisos alts i s’hi establirien rutes d’evacuació alternatives.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
