Introducció
El procés d’implantació de contenidors i la seva contínua evolució han suposat innovacions tecnològiques, tant pel que fa als vaixells com a les terminals marítimes de contenidors. El fenomen del “gegantisme”, que té relació directa amb als vaixells portacontenidors, comporta que les navilieres operin amb vaixells de més capacitat i energèticament més eficients, malgrat que hi ha una sobrecapacitat a la flota mundial. Ho fan per continuar beneficiant-se d’economies d’escala i, així, reduir costos d’operació. No obstant això, els avantatges que suposen les economies d’escala al transport marítim es tradueixen en increments de costos i endarreriments a les terminals portuàries, ja que han d’oferir servei a un imprevist i, a la vegada més gran, volum de mercaderia en un curt període de temps.
A més a més, tenint en compte que l’ampliació de la capacitat física de les instal·lacions portuàries suposa grans inversions econòmiques i atesa la manca d’espai, les terminals portuàries afronten el gran repte de millorar la productivitat i l’eficiència de les operacions portuàries per poder reduir els costos operatius i incrementar la seva competitivitat.
Per tant, és més important que mai centrar esforços i sinergies per millorar la productivitat de les operacions d’acord amb el desenvolupament de solucions eficients i tècniques d’optimització que facilitin la presa de decisions en la gestió diària de les terminals, així com aplicar les noves tecnologies als equips de manipulació com, per exemple, la robotització de la maquinària i les tècniques corresponents d’optimització.
En aquest context, la tesi se centra en l’optimització de les operacions de manipulació de contenidors que tenen lloc a la zona d’emmagatzematge. El conjunt d’operacions en aquesta zona de la terminal és considerat com el subsistema operatiu més complex i estratègic, ja que el funcionament global de la terminal en depèn i se’n deriva la seva eficàcia i eficiència.
Particularment, la tesi analitza els punts següents:
- Determinar el nivell d’utilització òptim de la zona d’emmagatzematge, utilitzant dades d’inventari i tenint en consideració els efectes que la congestió produeix en el funcionament global de la terminal.
Fluctuacions del requeriment de l’espai d’emmagatzematge i inventari al llarg d’un any d’operació
Objectius
- Introduir noves estratègies d’ubicació de contenidors d’importació per minimitzar el nombre de remocions (que es considera una de les causes més importants d’ineficiència) i garantir, així, l’ús eficient de l’espai.
- Definir una taxa genèrica per a emmagatzematge amb el propòsit d’incentivar els propietaris dels contenidors a escurçar el temps d’estada dels contenidors en la terminal i, així, evitar situacions de congestió i d’increment de costos.
Per assolir aquests objectius es proposen dos models analítics diferents, el primer té com a objectiu estimar el nombre de contenidors en la zona d’emmagatzematge al llarg d’un període de temps, tenint en compte el comportament estocàstic dels processos d’entrada i sortida de contenidors, els pics que es poden enregistrar en l’inventari i, per acabar, les fluctuacions estacionals.
El segon model analític, que està fonamentat en funcions de probabilitat i estadístiques, té com a finalitat estimar el nombre mitjà de remocions que es deriven quan, en una mateixa pila, s’emmagatzemen contenidors amb diferents probabilitats de sortida.
Els casos numèrics adreçats a la tesi demostren la utilitat i eficàcia dels models analítics proposats, tant pel que fa al dimensionament de la zona d’emmagatzematge, tenint en compte un model de costos, com per avaluar les diferents estratègies operatives de localització i estratègies de tarifació que s’hi presenten.
La tesi demostra que si els operadors de terminals fan una análisi avançada sobre el comportament regular i extrem de la zona d’emmagatzematge, segons l’ús dels models proposats, podran gestionar els recursos de forma més eficient, ja que els costos fixos i els operatius es poden estimar amb més precisió, reduint el risc i l’incertesa que caracteritza aquest tipus d’entorns operatius.
Per concloure, cal remarcar que aquestes metodologies i tècniques d’optimització poden ser emprades per altres investigadors, gestors de planejament i operadors de terminal quan es proposen dimensionar noves terminals portuàries, o bé, quan volen optimitzar les operacions i processos i, així, aconseguir una millora de l’eficiència i productivitat sense incórrer en haver de fer elevades inversions. Si una terminal és tècnicament eficient també ho serà en costos, la qual cosa significa que el funcionament de la terminal estarà optimitzat.
Autors
Redactat per: Enrique Martín i Marga Torre. Per saber-ne més: Enrique Martín
