Jornada L'Avaluació Ambiental Estratègica de la Mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible.

• Objectiu de la Jornada
• Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible. L’avaluació estratègica ambiental de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible.
• Hugo Moreno, cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària, Diputació de Barcelona.
• Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona
• Sobre el plànol les actuacions, pel que fa als vianants i a les bicicletes
• Susi López, directora del Servei de Mobilitat, Ajuntament de Terrassa
• Lluís Alegre, director tècnic, ATM. Directrius ambientals del Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona per als PMU.
• Josep M. Torrents, cap del Servei de Plans i Programes, DTES. L’avaluació ambiental estratègica dels PMU.
• Màrius Navazo, Gea 21
• Marc Iglesias i Carlos Domínguez, consultors de la Divisió d’Innovació i Transport/Logística de l’Institut Cerdà. AMBIMOB 2.0
• Autors

Objectiu de la Jornada

  El 22 d’octubre de 2015, en els dies posteriors ala Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2015, la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, amb la col·laboració d'altres institucions  la Diputacióde Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa, l'Institut Cerdà i GEA21, va organitzar una jornada dedicada a l’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat, amb l'objectiu de presentar els enfocaments i les eines promogudes per a un major assoliment d’una mobilitat urbana sostenible als municipis.

L’objectiu de la jornada va ser presentar els enfocaments i les eines promogudes per a un major assoliment d’una mobilitat urbana sostenible als municipis, en particular a través de l’avaluació ambiental estratègica d’aquests plans promoguts pels municipis. Entre aquestes eines es troba la nova publicació de la col·lecció Manuals d’avaluació ambiental, titulada "L'avaluació ambiental de la mobilitat en el planejament urbanístic: criteris i recomanacions" i la versió 2.0 de l’eina AMBIMOB, que proporciona criteris homogenis per al càlcul dels estalvis d’emissions de gasos i partícules contaminants en els plans de mobilitat urbana.

Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible. L’avaluació estratègica ambiental de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible.

La funció de l’AMB és anar cosint les xarxes locals, també endegar polítiques que donen exemple dins del programa de mobilitat sostenible com els que figuren a la imatge, prioritzar els objectius socio- ambientals del PMU i donar prioritat a aquelles mesures que disminueixin els NO_X i la població que hi està exposada. En aquest darrer punt s’aprofita la modernització de la flota d’autobusos per fer-la més sostenible. A hores d’ara el 75% de la població de l’AMB es mou a peu o en transport públic i  l’objectiu és reduir el 25% que encara es mou amb transport privat.

Hugo Moreno, cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària, Diputació de Barcelona.

Des del punt de vista de la Diputació als PMU dels municipis cal abordar un dels seus principals problemes en matèria de mobilitat, que és assegurar la connectivitat entre els diferents nuclis del municipi. Ja que les dades del repartiment modal són les que es detallen a la figura que dóna pas a la notícia.

Pel que fa al desenvolupament dels PMU, la seva complexitat no acaba amb la seva aprovació, tot i que en el procés d’elaboració intervenen molts actors i cal tenir en compte diferents àmbits. Així doncs, cal assegurar-ne el seu desplegament, mitjançant l’avaluació d’indicadors tant al final -6 anys des de la seva aprovació- com el seu seguiment, tres anys. El que no es mesura no es pot avaluar i el que no s’avalua no es pot millorar. Els indicadors han de ser representatius i fàcils de calcular i tenir el valor en el moment de la redacció del projecte i la hipòtesi de futur.

En el procés de redacció cal garantir la coordinació de POUM, PMU, PQA, agendes 21, PDM, PTVC i els plans sectorials, i sempre tenint en compte la reassignació de prioritats en la planificació de la mobilitat urbana. La Diputació ha donat suport a molts dels 311 municipis de la província de Barcelona que han redactat un PMU.

Tot i tenint en compte que el discurs de la mobilitat sostenible encara no ha arrelat a la societat, cal aprendre del cas de la seguretat viària i involucrar a la ciutadania i a les entitats.

Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona

Pel que fa al PMU 2013-2018 la situació de partida i a la que es vol arribar queda reflectida en aquesta imatge:

Amb les línies d’actuació següents:

1. Organitzar la trama urbana en superilles.
2. Implantar la xarxa nova ortogonal de l’autobús.
3. Desenvolupar la xarxa de carrils bici.
4. Mantenir el nivell de servei de trànsit actual.
5. Complir els paràmetres normatius de llindars de qualitat ambiental.
6. Promocionar i establir mesures per a la discriminació positiva del VAO.
7. Revisar la regulació de l’aparcament en calçada i fora de la calçada (push & pull).
8. Millorar l’eficiència de la càrrega i la descàrrega.

  I aquestes actuacions, des del punt de vista d’indicadors mediambientals comportaran, des del punt de vista de la qualitat de l’aire, a hores d’ara, que el 56% de la població està exposada a menys de 40 micrograms per m³ de diòxid de nitrogen mentre que en el 2018 s’espera que ho estigui el 95% de la població de Barcelona.

Sobre el plànol les actuacions, pel que fa als vianants i a les bicicletes

Susi López, directora del Servei de Mobilitat, Ajuntament de Terrassa

Fa èmfasi en el pla de mobilitat i en els plans del soroll i de qualitat de l’aire, per assolir-ne els objectius, a banda de tenir molt en compte altres que tenen a veure amb la seguretat viària i el dret a la mobilitat de la població;  si han de tenir llarg recorregut no es pot abastar solament des del Govern, sinó que han de participar tots els grups polítics i l’Ajuntament per intentar assolir consens o, si més no, semiacords.

Així, els continguts més remarcables del nou pla són:

1. Identificació d’una zona urbana d’atmosfera protegida.
2. Reequilibrar l’espai públic, seguint el triangle verd modal ja esposat.
3. Crear proximitat: fer que les distàncies es percebin més curtes gràcies a les millores de confort i accessibilitat als carrers.
4. Fer el transport públic més competitiu que el privat, amb bones freqüències, línies ràpides i connexions bones. Per exemple, fer aparcaments públics per a les bicicletes a les estacions ferroviàries.

  Educar, informar i sensibilitzar la poblacio cap a una cultura de mobilitat sostenible, saludable i segura. El programa Ambicia’t a l’Institut.

Lluís Alegre, director tècnic, ATM. Directrius ambientals del Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona per als PMU.

Els continguts dels PMU han de ser solidaris amb el que proposa el pdM 2013-2018 i tenir en compte que, tot i que els efectes ambientals tenen un impacte concentrat en la conurbació de Barcelona, l’origen l’hem de buscar a tota  l’RMB.  Així doncs, si els vehicles de residents a Barcelona fan una mitjana de 3 km/dia, els que vénen de fora en fan 6. I actuar sobre els peatges, o els tributs del combustible o bé el preu de l’aparcament, pot no ser una mesura dissuasòria ja que, de vegades, són vehicles professionals i són les empreses les que assumeixen aquests costos. Aquest és un àmbit d’actuació. També cal treballar en els corredors que és on més contaminants es detecten. Així mateix, s’ha d’actuar segons els fluxos de transport de mercaderies, en aquells trams d’especial concentració.

S’ha d’actuar en subàmbits, de tal manera que cada municipi de l’RMB està adscrit a un subàmbit PAMQA (Pla d’actuació de la millora de la qualitat de l’aire), baixa densitat o RMB a aquells que no queden dins de cap dels dos. Així doncs, el pdM preveu mesures per homogeneïtzar criteris als municipis de l’RMB, indica aquelles mesures que poder ser especialment completades des dels PMU en funció del subàmbit en què es localitzin, en molts casos mesurades i agrupades per fer-ne més fàcil el seguiment. Per exemple, preveu establir un model global de gestió i tarifació de l’aparcament, així com la millora de la gestió dels intercanviadors.

Josep M. Torrents, cap del Servei de Plans i Programes, DTES. L’avaluació ambiental estratègica dels PMU.

L’objectiu principal de l’avaluació ambiental estratègica és aconseguir la plena integració dels requeriments ambientats en els processos d’elaboració, tramitació,  execució i desplegament dels plans i programes que puguin tenir repercussions significatives sobre el medi ambient. Aquesta avaluació, quant a la mobilitat, es fa des d’una perspectiva supramunicipal, per focalitzar els plans cap a les millors oportunitats de canvi modal vers modes més sostenibles, mitjançant l’establiment d’estratègies d’estímul i dissuasió i programar i prioritzar les mesures. En conclusió, els PMU es desenvolupen com a instrument de concertació entre totes les administracions competents en mobilitat supramunicipal i local, ordenació del territori, urbanisme, infraestructures i mobilitat i transport públic.

El Servei de Plans i Programes (en l’àmbit de la Regió Metropolitanade Barcelona), les oficines territorials d’acció i avaluació ambiental (a Girona, Lleida i Tarragona) i l’Oficina de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre donen suport específic al desenvolupament de més de 50 PMU que han iniciat el procés d’avaluació ambiental. En general, des del Servei de Plans i Programes es proporcionen directrius de suport a la tramitació i disseny dels PMU, com la Circular 1/2010 per la qual es determinen els continguts mínims dels documents que causen l’inici del procediment d’avaluació ambiental, la Guia PMU d’avaluació ambiental en la planificació de la mobilitat i les eines per avaluar els efectes ambientals dels PMU: AMBIMOB 2.0.

En l’avaluació ambiental estratègica dels PMU s’ha de posar especial èmfasi en la identificació de fluxos, per a cadascun dels quals s’ha d’analitzar el repartiment modal i la seva rellevància ambiental, analitzant qualitativament les oportunitat de canvi modal. Igualment es desenvoluparan altres aspectes ambientals significatius com ara la previsió de tendències. L’exemple que mostra la figura és la correspondència entre els objectius ambientals del pdM del Camp de Tarragona i els objectius ambientals del PMU de Tarragona.

Un altre aspecte molt important és la descripció i avaluació de les alternatives, amb escenaris diversos i sengles línies estratègiques d’actuació per acabar amb una avaluació global del Pla en què cal verificar de manera sistemàtica:

1. La contribució de cada mesura del Pla al compliment dels objectius ambientals adoptats, d’acord amb les prioritats establertes.
2. Identificar els punts forts i els febles.
3. Valorar el grau de resposta en relació amb les principals oportunitats de canvi modal detectades per als principals fluxos interurbans i urbans amb més potencial de canvi modal vers modes més sostenibles.

Màrius Navazo, Gea 21

L’avaluació ambiental de la mobilitat en el planejament urbanístic cal fer-la des de la perspectiva de canviar la mobilitat per l’accessibilitat, tot cercant reduir la distància mitjana dels desplaçaments (sota el concepte de proximitat urbana) i aconseguir un canvi modal vers els modes més sostenibles (a través d’estimular-los i, a la vegada, dissuadir l’ús del vehicle privat).

En relació amb la creació de proximitat urbana, s’ha de centrar l’atenció en els elements espacials com la ubicació dels nous sectors de desenvolupament, la seva densitat i la barreja d’usos.

En relació amb la consecució d’un canvi modal, cal centrar l’atenció tant en elements estructurals com normatius. Pel que fa als elements estructurals, la reflexió incideix sobre els elements viaris, l’aparcament, les xarxes dels modes no motoritzats i la xarxa de transport col·lectiu.

En relació amb les regulacions urbanístiques, l’atenció s’ha de focalitzar en la tipologia edificatòria, la relació entre els espais públics i privats, així com en els estàndards d’aparcament fora calçada.

Marc Iglesias i Carlos Domínguez, consultors de la Divisió d’Innovació i Transport/Logística de l’Institut Cerdà. AMBIMOB 2.0

Marc Iglesias i Carlos Domínguez, ambdós consultors de la Divisiód’Innovació i Transport/Logística de l’Institut Cerdà, van presentar l’eina AMBIMOB 2.0, un instrument per facilitar l’avaluació ambiental estratègica dels plans de mobilitat urbana de Catalunya.

AMBIMOB 2.0 és una eina creada per l’Institut Cerdà per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i que té com a objectiu orientar l’avaluació ambiental per tal que les mesures que es defineixin en els plans de mobilitat urbana siguin ambientalment efectives. D’aquesta manera poden establir criteris homogenis per al càlcul dels estalvis d’emissions de gasos i partícules contaminants associats a aquestes mesures.

AMMBIMOB 2.0  és una eina que facilita l’avaluació ambiental estratègica dels plans de mobilitat urbana de Catalunya, que té com a objectius principals:

1. Establir criteris comuns per a l’avaluació ambiental dels plans de mobilitat urbana, mitjançant una eina de càlcul que facilita el còmput del consum i les emissions. Amb una metodologia de referència per calcular l’escenari tendencials dels plans de mobilitat urbana, i amb un càlcul homogeni de les emissions de gasos i partícules contaminants per a l’àmbit local. A més, integra metodologies preexistents com la Guia de càlcul d’emissions de contaminants a l’atmosfera 2013 o els criteris de l’OCCC per al càlcul del GEH.
2. Definir les directrius ambientals que han de seguir les mesures proposades, i que contribueixen a identificar línies estratègiques d’actuació que incorporin criteris de sostenibilitat des de les primeres fases de definició dels plans de mobilitat urbana.
3. Calibrar i contrastar l’eina de càlcul i els criteris acordats mitjançant la comparació amb el Pla de mobilitat urbana de la ciutat de Barcelona.

  Elements innovadors de l’AMMBIMOB 2.0:

1. Selecció directa del parc de vehicles amb el màxim nivell de desagregació per a la totalitat dels municipis de Catalunya.
2. Càlcul automàtic de l’escenari tendencial per al parc de vehicles i per a la mobilitat
3. Incorporació i ampliació dels factors d’emissió de la Guia de càlcul d’emissions de contaminants a l’atmosfera 2013.
4. Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al compliment dels objectius ambientals.
5. Valoració qualitativa de l’impacte sobre la contaminació acústica.
6. Càlcul d’emissions i prioritzar els grups de mesures (estratègies ambientals).

Autors

Redactat per: Carles Segura, Marc Iglesias, Màrius Navazo i Marga Torre. Per saber-ne més: Josep Maria Torrents