Publicacions reomanades per Recerca i Innovació del Departament:
- MORDRET, A. Better Urban Mobility Playbook. Brussel·les: International Association of Public Transport (UITP), 2021
- ANDRÉ, G.; MARTEAU, R. Livre blanc Covéa – Changement climatique & Assurance: Quelles conséquences sur la sinistralité à horizon 2050?
MORDRET, A. Better Urban Mobility Playbook. Brussel·les: International Association of Public Transport (UITP), 2021. 78 p.
El desembre de 2021 l’Associació Internacional del Transport Públic (UITP) publicà Better Urban Mobility Playbook, una eina que pretén ajudar governs nacionals, regionals i locals a bastir una millor mobilitat urbana i a aconseguir ciutats més inclusives, resilients i sostenibles.
En l’actualitat, les ciutats suposen el 70% de les emissions carbòniques globals associades al transport i a l’energia. D’altra banda, s’estima que prop de cinquanta milions de persones pateixen alguna mena de dany en accidents viaris arreu del món, anualment, cosa que suposa una disminució de fins al 3% del PIB mundial. Quant a víctimes mortals per accidents viaris, n’hi ha 1,3 milions cada any. Finalment, es calcula que prop del 90% dels habitants de les ciutats respiren un aire que supera els llindars de contaminants recomanats per l’OMS.
Per tant, i atès que les ciutats no deixen de créixer, que la bretxa socioeconòmica no disminueix i que les repercussions del canvi climàtic són ja innegables, resta molta feina per fer per assolir els objectius d’inclusivitat, resiliència i sostenibilitat esmentats abans.
Hi ha nogensmenys tot un seguit de solucions que estan redefinint el transport urbà, especialment el públic, i que fan ús de la digitalització, de l’automatització i de noves fonts energètiques netes, i que podrien aportar el seu gra de sorra per a la millora urbana arreu del món. Cada cop s’emfasitzen més els modes de vida saludables, la mobilitat activa, o la millora dels espais públics segons les necessitats dels seus residents. També cada cop més es restringeix l’ús del transport privat, especialment quan hi ha una necessitat de reduir significativament certs contaminants perjudicials.
Així, les ciutats, que es troben al capdavant de la degradació mediambiental, també es troben alhora al capdavant de les innovacions que poden mitigar-la. Per tant, haurien de tenir un paper central en la transformació social i en l’assoliment dels objectius climàtics. Per aconseguir-ho, els poders locals, regionals i nacionals necessiten suport en la governança i en la formulació de les noves polítiques urbanes.
I aquesta és la voluntat de Better Urban Mobility Playbook, una publicació que identifica reptes, solucions específiques, accions concretesi pràctiques reeixides de ciutats d’arreu: Casablanca, Toronto, Berna, Barcelona, Londres, Mont-real, Hèlsinki, Amsterdam o Oslo, per esmentar-ne algunes.
Better Urban Mobility Playbook és una actualització de l’informe de la UITP Better Mobility in Urban Areas, publicat ara fa una vintena d’anys, i que havia quedat obsolet arran de l’acceleració dels canvis socials, tecnològics, econòmics, climàtics i ambientals de les darreres dècades, i també a causa de la pandèmia de COVID-19.
Podeu descarregar-vos l’obra, en format PDF, aquí.
ANDRÉ, G.; MARTEAU, R. Livre blanc Covéa – Changement climatique & Assurance: Quelles conséquences sur la sinistralité à horizon 2050? París: Covéa, 2022. 44 p.
Amb l’escalfament global, els esdeveniments meteorològics extrems tenen tendència a multiplicar-se i a intensificar-se. I Europa no en queda al marge, naturalment.
Les companyies asseguradores també en són conscients, i per exemple el grup francès Covéa ha publicat aquest llibre blanc sobre els efectes del canvi climàtic en la sinistralitat, a trenta anys. Per bé que l’opuscle se centra en el territori francès (exclosos els territoris d’ultramar), moltes de les seves conclusions podrien extrapolar-se amb probabilitat als països veïns.
El llibre blanc es publicà el febrer de 2022, pocs dies abans que el Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Clima (IPCC) fes públic el segon lliurament del seu sisè informe d’avaluació.
El llibre blanc l’han elaborat conjuntament Covéa i la companyia francesa de modelització climàtica Risk Weather Tech, que han pres com a base per a les seves projeccions l’escenari més pessimista de l’IPCC, l’escenari RCP 8,5, que preveu un escalfament de 5°C en l’horitzó 2100. Es vol així anticipar la pitjor situació possible, per bé que projeccions formulades per altres entitats com ara Météo France donin com a escalfament màxim per a aquell horitzó només 4,5°C.
L’obra estima el que cal esperar per a França pel que fa a quatre riscos: crescudes dels rius (crescudes lentes), tempestes (crescudes ràpides), sequeres i calamarsades.
Quant al primer fenomen, és esperable que les crescudes lentes es multipliquin al nord, al nord-est i al sud del país, amb una sinistralitat –és a dir, pèrdues– que augmentarà d’un 110%.
Evolució dels cabals de referència en un període de retorn de deu anys, per conques hidrogràfiques, segons projeccions d’impacte del canvi climàtic a 2050 (© Covéa)
Quant a les crescudes ràpides, derivades de pluges intenses i breus, també s’incrementaran, i és d’esperar que precipitacions que fins ara havien estat decennals es produeixin cada quatre anys i mig; com a conseqüència, la sinistralitat augmentarà a causa d’aquest fenomen en un 130%.
El risc de sequera també augmentarà considerablement, segons Covéa i Risk Weather Tech: aquests episodis s’accentuaran a tot el país i en totes les estacions, amb especial incidència a l’hivern, per exemple, a la regió de París, a la dels alts de França (Nord, Calais, Picardia) i al centre-est del país; i a l’estiu, a les zones pirinenques i alpines. S’estima que de mitjana al país els episodis de sequera severa augmentaran d’un 70% per a 2050, amb un augment de la sinistralitat del 60% respecte de l’actual.
Evolució dels indicadors d’humitat del sòl en un escenari RCP 8,5, en comparació amb la situació 1970-2005 (© Covéa)
I pel que fa a les calamarsades, sembla que en l’horitzó 2050 les seguiran patint els mateixos territoris que fins ara, tot i que d’altres on no son habituals també començaran a sofrir-les amb una certa freqüència. Per tot plegat, s’espera que la sinistralitat lligada a aquest fenomen augmenti d’un 20%.
Les pèrdues anuals degudes a calamarsa augmentaran entre un 10% i un 20% (taronja) o més (vermell) en molts dels departaments del país (© Covéa)
Podeu accedir a l’obra i examinar-ne les projeccions aquí [format PDF].
