#M2020
Contents
Direcció de projecte
Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Altres participants
Anthesis La Vola
Període
Gener-desembre 2020
Descripció
El projecte parteix de la línia d’innovació impulsada pel Servei de Projectes des del 2012 per incorporar mesures compensatòries en matèria de biodiversitat a l’avaluació ambiental de projectes (http://www.rdites.scipedia.com/s/Echave-Sustaeta_2020bx).
A partir d’aquí el projecte d’innovació ha anat evolucionant, i s’ha vist la necessitat d’ampliar el focus del projecte en dos aspectes clau. D’una banda, s’ha volgut incloure, a més dels processos d’avaluació ambiental de projectes, els processos d’avaluació de plans i programes, que tenen una gran complexitat i en els quals encara més rarament s’incorporen mesures compensatòries. De l’altra, s’ha volgut abordar més vectors ambientals a part de la biodiversitat, que és l’aspecte sobre el qual se centren habitualment les mesures compensatòries. El resultat del procés ha donat lloc a un Manual metodològic per a establir criteris i propostes per a la sistematització de la compensació ambiental a Catalunya, tant pel que fa a l’avaluació ambiental de projectes, com de plans i programes.
Els plans, programes i projectes que poden tenir un impacte sobre el medi ambient estan sotmesos a avaluació ambiental en els termes que estableixen la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i, a Catalunya, la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes i la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, fins que no s’aprovi una nova llei d’avaluació ambiental catalana. Així, i tal i com estableix la llei 21/2013, tant l’estudi ambiental estratègic (EAE) com l’estudi d’impacte ambiental (EIA) han de contenir les mesures compensatòries previstes per als efectes ambientals significatius residuals.
Cal dir que existeix una jerarquia a l’hora de proposar mesures ambientals en el procediment d’avaluació ambiental, de manera que són prioritàries les mesures preventives i mitigadores dels impactes ambientals que es puguin produir, després s’apliquen mesures correctores que permeten la recuperació parcial del sistema i, finalment, les mesures compensatòries, les quals s’apliquen quan hi ha impactes residuals que no han pogut ser esmenats ni revertits. Per tant, són l’últim recurs per compensar els impactes ambientals residuals.
La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat defineix les mesures compensatòries, en el seu article 3, com les mesures específiques incloses en un pla o projecte, que tenen per objecte compensar, el més exactament possible, el seu impacte negatiu sobre l'espècie o l'hàbitat afectat.
Així, l’enfocament de compensació en els procediments d’avaluació ambiental és cada vegada més present, sobretot en termes de biodiversitat, la qual es veu sotmesa a una pressió constant com a resultat dels impactes associats a les activitats d’una població humana en constant creixement. D’aquí la importància d’aconseguir l’anomenada “pèrdua neta 0” en biodiversitat a través de l’aplicació de mesures per a compensar impactes ambientals. I així ho incorporen la majoria de lleis nacionals i internacionals relacionades amb l’avaluació ambiental, enfocades a la compensació dels impactes en la biodiversitat, hàbitats, espècies i espais de la Xarxa Natura 2000, principalment.
És necessari, però, posar de relleu que els impactes ambientals residuals dels plans, programes i projectes poden tenir efectes en molts altres vectors ambientals diferents de la biodiversitat, com l’aire i el canvi climàtic, els sòls, la generació de residus, la geodiversitat, i fins i tot sobre la salut humana.
Si bé una de les premisses de la compensació és aconseguir la pèrdua neta 0 o guanys en biodiversitat (això és, que la magnitud de la compensació sigui equivalent o superior a la magnitud de la pèrdua de biodiversitat que produeix l’impacte), un dels objectius del treball que ha culminat en el Manual ha estat posar de relleu la importància de tenir en compte altres vectors ambientals sobre el quals pot ser necessari aplicar mesures compensatòries.
Si bé la compensació de certs impactes residuals significatius ja es duu a terme en els procediments d’avaluació ambiental actuals, i és avalada per la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, cal realitzar un pas més per a sistematitzar la integració de la compensació i normalitzar la seva aplicació per part de tots els agents implicats, ja que actualment encara és poc freqüent.
Amb l’objectiu de capgirar aquesta situació, la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental (SGAA) està dedicant esforços i mitjans per aturar la pèrdua de biodiversitat i de serveis ecosistèmics associada a l’execució de plans, programes i projectes. Així, des del 2016 compta com amb les directrius establertes al document “Criteris per a la sistematització de la compensació dels impactes residuals significatius i la integració de la No Pèrdua Neta en biodiversitat”. El treball efectuat al llarg de l’any 2020, doncs, vol ser un pas més en l’evolució d’aquest document previ.
Finalitat de l'acció
Els objectius concrets del projecte són:
- 1. Analitzar els procediments de compensació d’impactes en altres indrets del món i analitzar-ne la possible aplicabilitat en el cas català.
- 2. Emmarcar la compensació d’impactes dins el procediment d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, i la seva normativa que el regula.
- 3. Avançar en l’aplicació de mesures compensatòries sobre el vector biodiversitat, a partir de la identificació i l’exposició d’exemples d’èxit i de l’anàlisi i la valoració de les accions necessàries per seguir millorant.
- 4. Explorar, reflexionar i valorar opcions sobre la compensació d’impactes residuals en el vector atmosfera, centrat en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i contaminants locals.
- 5. Valorar possibles enfocs i propostes de futur per a la sistematització de la compensació a Catalunya, a partir de la informació que s’ha analitzat al llarg de tot el procés.
Novetats que aporta l'acció
Si bé hi ha força literatura i estudis genèrics sobre la compensació dels impactes ambientals negatius en el marc de l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, l’elaboració d’aquest manual amb l’objectiu d’establir els criteris i el contingut per al disseny d’un programa de mesures compensatòries és innovador i pioner a l’Estat espanyol.
El treball parteix de l’anàlisi de procediments i instruments dels països més avançats en aquesta matèria (França, Alemanya i Austràlia) però el programa de mesures compensatòries es proposa a partir del coneixement de la situació a Catalunya i les necessitats i prioritats a abordar.
Com ja s’ha dit, s’amplia el focus de la compensació per incloure tant projectes com plans i programes. I s’aborden vectors ambientals diferents de la biodiversitat, com és l’atmosfera.
Fonaments de la novetat
Actualment a Catalunya s’està iniciant el camí per aprofundir en la definició del model de compensació dins el procés d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, partint del model actual de compensació en superfície, que cal que evolucioni cap a una major seguretat jurídica i amb uns models, protocols i mètodes estandarditzats més sòlids, i que vagin més enllà de la biodiversitat per a incloure altres vectors ambientals. Un exercici com aquest és innovador donat que no existeixen experiències precedents al nostre país.
Aquest ha de ser el repte per avançar en la compensació a Catalunya en els pròxims anys, i el Manual elaborat estableix els passos a seguir, marcant opcions i prioritats segons les necessitats detectades.
