El passat 21 de setembre va tenir lloc a la sala d’actes del Departament de Territori i Sostenibilitat la presentació del projecte de Delimitació Territorial de Catalunya 1: 5.000 dut a terme per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya(ICGC) i la Direcció General d’Administració Local (DGAL). L’objectiu de la jornada era presentar la informació treballada, els mètodes i les eines que l'ICGC utilitza en el conjunt de processos que configuren la delimitació municipal, per tal que els tècnics gestors del territori disposin de la informació més fiable.
La definició precisa dels termes municipals és imprescindible per organitzar, gestionar i planificar el territori. El municipi és l'entitat bàsica d'organització territorial de Catalunya. És a partir d'aquesta unitat bàsica que es constitueixen els ens administratius superiors.
Destaquem
- Cronologia de la delimitació territorial
- Procés de delimitació a escala 1:5.000
- Base de dades de delimitació territorial
- Autors
Contents
Cronologia de la delimitació territorial
És des de finals del segle XIX fins el començament de la guerra civil espanyola quan es comencen a fer els primers treballs de delimitació, necessaris per a l’acompliment de la Llei de 23 de març de 1906 sobre la formació del cadastre. Els treballs de delimitació d’aquella època consistien en unes actes manuscrites que descriuen els límits i els quaderns topogràfics annexos, elaborats per l’Instituto Geográfico y Estadístico.
Durant la dictadura franquista el procés de delimitació territorial s’atura i no és fins el 1990 que es recuperen les actes històriques i es reprèn el fil, encara que de manera discreta. El tret de sortida es dona al 2007 amb l’aprovació del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya.
Procés de delimitació a escala 1:5.000
- Replantejament. El replantejament d’una línia de límit entre dos municipis és la plasmació tècnica, amb els instruments actuals i la precisió pròpia per a l’ escala 1: 5000 dels càlculs i la interpretació descrita en la documentació de delimitació original -actes i quaderns topogràfics- aixecats per l’IGN. Els replantejaments doncs són els documents de delimitació municipal vigents i constitueixen el punt de partida dels treballs de delimitació posteriors descrits en el decret 244/2007.
-
Delimitació.“S’entén per delimitació el procés successiu per a la determinació, fixació i, si s’escau, adaptació de la línia de terme, així com la seva fitació a una escala determinada. Es defineix la línia de terme com la totalitat de la línia comuna entre dos municipis, independentment del nombre de trams.” (Art. 27 Decret 244/2007).
El procés de delimitació consta de les següents fases:
- Operacions de delimitació. Consisteixen a precisar amb detall el traçat de la línia de terme i en adaptar-lo a la realitat geogràfica existent quan aquella esdevingui incoherent pel pas d’infraestructures o accidents geogràfics o per la modificació antròpica del territori. Aquestes tasques les duen a terme les Comissions Municipals de Delimitació (CMD), que representen als ajuntaments afectats, juntament amb els representants nomenats per la Generalitat.
- Acta de delimitació. Aquest document ha de recollir la descripció i el traçat de la línia de terme a escala 1:5.000 o superior, i les coordenades de les fites que la defineixen.
- Publicació al DOGC. L’acta de delimitació s’ha de sotmetre al ple dels ajuntaments afectats i, un cop aprovada, s’ha de publicar la delimitació acordada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya(DOGC).
- Fitació. En el cas que els ajuntaments optin per la col·locació de fites, la Direcció General d’Administració Local (DGAL) ha de procedir a la monumentació de les fites. Però si els ajuntaments opten pel reconeixement de les coordenades UTM de les fites, es passa directament a la fase següent.
- Memòria dels treballs topogràfics. L’ICGC efectua l’aixecament de les coordenades de les fites i elabora la memòria dels treballs topogràfics on trasllada les coordenades UTM de les fites i la trajectòria de la línia de terme sobre la cartografia oficial de Catalunya a escala 1:5.000.
- Inscripció als registres oficials.
- Mapa Municipal a escala 1:5.000.La delimitació completa d’un municipi comporta l’elaboració del seu mapa municipal, el qual ha de ser sotmès a la consideració de la Comissió de Delimitació Territorial.
Base de dades de delimitació territorial
És la base oficial de delimitació municipal de Catalunya útil per al desenvolupament d’activitats tècniques, de gestió i de planificació del territori, i que ofereix a l’Administració i a la ciutadania el coneixement dels límits administratius vigents i les superfícies amb major precisió. Concretament, la Base municipal 1: 5.000 conté els límits municipals, els municipis, les comarques, els caps de municipi i les demarcacions provincials. És una base vectorial 2D georeferenciada al sistema ETRS89 en coordenades UTM, i que compleix la normativa INSPIRE.
La informació de la base prové dels replantejaments dels límits municipals interns, de la “Base de datos de Límites Jurisdiccionales de España” de l’Instituto Geográfico Nacional, per la part de frontera amb França i pel que fa a la línia de costa i la toponímia de la Base Topogràfica 1:5.000 i la Base Toponímica ambdues de l’ICGC.
Atès els diferents estats del procés de delimitació municipal, que avança dia a dia, la base esdevé molt dinàmica ja que s’aproven nous mapes cada 4 o 5 mesos, raó per la qual la Base municipal s’actualitza com a mimin dos vegades a l’any. És una base molt dinàmica.
La Base municipal 1: 5.000 en format Shapefile(SHP) és fàcilment accessible des de la pàgina web de l’ICGC tant com a serveis WMS i WFS o com a una capa addicional del VISSIR, i també es pot trobar al Datacloud de l’ICGC.
Enllaç a la Base municipal de l’ICGC
Autors
Redactat per: Mar Jiménez, Francesc Masdeu, Cristina Gil
Per saber-ne més: Mar Jiménez, Francesc Masdeu
