Publicacions d'interès de fora del Departament.
- SIMAY, Philippe; MEYER, Clotilde. Habiter le monde. Arle: Éditions Actes Sud & ARTE Éditions, 2019. 256 p.
- RAM, M.; BOGDANOV, D.; AGHAHOSSEINI, A.; GULAGI, A.; OYEWO, A.S.; CHILD, M.; CALDERA, U.; SADOVSKAIA, K.; FARFAN, J.; BARBOSA, LSNS.; FASIHI, M.; KHALILI, S.; DALHEIMER, B.; GRUBER, G.; TRABER, T.; DE CALUWE, F.; FELL, H.-J.; BREYER, C. Global Energy System based on 100% Renewable Energy – Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lappeenranta - Berlín: Lappeenranta University of Technology & Energy Watch Group, març 2019. 321 p.
- FERRI, M. (coord.) La movilidad al trabajo: un reto pendiente. Madrid: Direcció General de Trànsit & Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia, juny 2019. 61 p.
SIMAY, Philippe; MEYER, Clotilde. Habiter le monde. Arle: Éditions Actes Sud & ARTE Éditions, 2019. 256 p.
Els efectes de la urbanització i del canvi climàtic convergeixen de manera perillosa: les ciutats són altament vulnerables a les crisis i hauran d'adaptar-s'hi. Segons l'ONU, centenars de milions de persones de les zones urbanes es veuran afectades per l'alça del nivell del mar, les precipitacions torrencials, les inundacions, els ciclons, les tempestes cada cop més fortes i freqüents, o els episodis tèrmics extrems.
Però al llarg de la història i arreu del món hi ha exemples de ciutats que han sabut anticipar-se en aquesta adaptació: Philippe Simay, a Habiter le monde, ens vol donar a conèixer aquells assentaments on l'ésser humà ha estat capaç de fer-se seu un espai on viure en seguretat i alhora en harmonia amb l'entorn.
L'obra, amb multitud de fotografies, ens descobreix llocs insòlits i exòtics, però també entorns urbans pertanyents a la cultura occidental, en què l'home ha adaptat el seu hàbitat en funció de les condicions de l'entorn. Segons diu l'autor al prefaci del llibre, "ja no és possible habitar [l'espai] com abans: és urgent que canviem la nostra manera de fer". I prossegueix dient que allà on ha anat ha "observat com els habitants del món s'adapten a entorns particulars, bé transformant-los radicalment, bé prenent-ne pistes. I com, en un món en mutació, aconsegueixen de viure junts mobilitzant els recursos espacials i les experteses".
Habitar és propi de l'ésser humà: per què s'accepta, doncs, tot sovint, allò inhabitable? Molts llocs han estat mal concebuts i són mal habitats, construïts en zones de risc o amb destrucció d'ecosistemes sencers.
Com a contrapunt, Simay ens convida a veure exemples que abasten des dels tulou de la província xinesa de Fujian fins a les cases flotants de l'IJburg, a Amsterdam, barri encara en construcció. Pel camí també trobem les illes fetes amb fang i totora pels uru i els aimara, a la superfície del llac Titicaca, una autèntica "terra virtual", mòbil i efímera; o l'exaltació d'allò local, començant per la fusta, per a la construcció residencial a l'estat austríac de Vorarlberg. Vegeu tot seguit imatges d'aquestes tipologies (no extretes de l'obra):
El territori virtual, mòbil i efímer dels uru i els aimara al llac Titicaca (© Your Perfect Peru)
Uns tulou a Tianluokeng, Fujian (Per Gisling –Obra pròpia, CC BY-SA 4.0)
L'IJburg, a Amsterdam: una de les seves tipologies són les cases unifamiliars flotants amarrades a molls ancorats al fons amb pilars (© ANP)
La nova arquitectura de Vorarlberg aprofita els recursos locals, especialment la fusta. Diu Simay, però, que "abans que la dimensió ecològica, el que hi va haver fou una revolta contra la negació de les cultures locals pel tsunami de la modernitat, contra el desenvolupament d'un 'estil internacional' aliè a les històries nacionals, als contextos, a les pràctiques i als territoris” (© Bernardo Baser Architects)
Trobareu les diverses opcions de compra de l'obra aquí.
RAM, M.; BOGDANOV, D.; AGHAHOSSEINI, A.; GULAGI, A.; OYEWO, A.S.; CHILD, M.; CALDERA, U.; SADOVSKAIA, K.; FARFAN, J.; BARBOSA, LSNS.; FASIHI, M.; KHALILI, S.; DALHEIMER, B.; GRUBER, G.; TRABER, T.; DE CALUWE, F.; FELL, H.-J.; BREYER, C. Global Energy System based on 100% Renewable Energy – Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lappeenranta - Berlín: Lappeenranta University of Technology & Energy Watch Group, març 2019. 321 p.
Quatre anys i mig de recerca i d'anàlisi de bases de dades. juntament amb simulacions tècniques i financeres dutes a terme per un equip de catorze científics, permeten concloure que la transició energètica cap a fonts 100% renovables és econòmicament competitiva enfront el sistema actual basat en les energies fòssils i en la nuclear. I que a més aquesta transició podria reduir a zero les emissions de GEH fins i tot abans de 2050.
L'estudi, dut a terme conjuntament per Energy Watch Group (EWG, Berlín) i la Universitat Tecnològica de Lappeenranta (LUT, Finlàndia), traça un escenari on s'assoleix una alça màxima de temperatures globals d'1,5 ⁰C gràcies a un sistema energètic eficient i rendible, multisectorial (generació d'electricitat i de calor, transport i dessalinització), i amb aplicació de les tecnologies actualment disponibles.
Gràcies al model desenvolupat i a la magnitud de les bases estudiades, EWG i la LUT diuen també estar en disposició de formular fulls de ruta nacionals, a la mida del context i les necessitats de cada país, per ajudar en la transició energètica.
L'estudi inclou també unes directrius i recomanacions polítiques per al desenvolupament ràpid de les tecnologies relatives a les energies renovables i a la supressió de les emissions de GEH. Entre les mesures més importants, segons l'equip responsable de l'estudi, hi ha l'acoblament intersectorial (Sektorkopplung), la inversió privada (incentivada amb tarifes de recompra fixes, exempcions fiscals i avantatges legals) i la interrupció dels subsidis al carbó i al petroli, que hauria de ser simultània amb les altres mesures esmentades.
Algunes de les conclusions més notables de l'estudi són:
- La transició total a les energies renovables requereix l'electrificació completa de tots els sectors estudiats (vegeu el segon paràgraf), cosa que implicarà una generació elèctrica entre quatre i cinc vegades superior a la de 2015 –quan es va engegar l'estudi–. Per a 2050, la generació d'electricitat hauria de suposar el 90% del consum d'energia primària, i les fonts fòssils, així com la nuclear, haurien d'haver estat completament abandonades.
- En l'esquema 100% renovable, la generació d'energia primària es basarà en el mix de solar (69%), eòlica (18%), biomassa (6%), hidroelèctrica (3%) i geotèrmica (2%).
- Els costos energètics estimats en un sistema plenament renovable es mantindran o es reduiran lleugerament, de 54 €/MWh (2015) a 53 €/MWh (2050). Alhora, les emissions de GEH hauran assolit un valor zero (fins i tot abans de 2050) enfront les 30 Gt de CO2 equivalent de 2015.
- Un sistema elèctric basat en fonts exclusivament renovables pot suposar la creació de fins a trenta-cinc milions de llocs de treball a tot el món en l'horitzó 2050; comparativament, el sector del carbó donava ocupació, l'any 2015, a uns nou milions de persones.
Accediu a l'estudi aquí (format PDF)
FERRI, M. (coord.) La movilidad al trabajo: un reto pendiente. Madrid: Direcció General de Trànsit & Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia, juny 2019. 61 p.
El proppassat 4 de juny Manel Ferri va presentar a Madrid l'estudi La movilidad al trabajo: un reto pendiente, editat per la Direcció General de Trànsit i l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia.
Les xifres que maneja la DGT sobre la mobilitat laboral parlen prop de dues-centes víctimes mortals en accidents laborals relacionats amb el trànsit, cosa que suposa un terç de la xifra total de morts en carretera; d'aquestes dues-centes, unes cent vint van morir en accidents in itinere (anant a la feina o tornant-ne) i uns vuitanta en accidents in missio (en desplaçaments que formen part de l'activitat laboral).
Per a Manel Ferri, la mobilitat a la feina a Espanya constitueix encara avui un forat negre pel que fa a prevenció de riscos i seguretat viària, i també en allò referent a la transició energètica que el país ha de dur a terme.
En el primer aspecte esmentat, els desplaçaments a la feina en vehicle privat es poden considerar un factor de risc per a la salut, atès el fet que els accidents de trànsit són la primera causa de mort per accident laboral a Espanya, i també per l'impacte dels combustibles fòssils (que encara representen al país més del 95% del consum energètic del sector del transport i la mobilitat per carretera) sobre la salut de la ciutadania, amb més de trenta mil morts prematures anuals atribuïbles a la contaminació, segons dades de l'Agència europea del Medi Ambient (EEA). La utilització dels combustibles fòssils s'inscriu també en el segon aspecte de la qüestió, esmentat al paràgraf anterior i que també inclou l'impacte d'aquesta mobilitat en el canvi climàtic, amb l'alliberament massiu de GEH.
Segons Ferri, molts ocupadors encara consideren els desplaçaments per motius laborals una qüestió privada del treballador, tot i que ateses les seves conseqüències potser haurien de començar a ser abordats amb participació de tots els actors implicats.
L'autor també creu imprescindible la formulació de plans de mobilitat laboral, per exemple als prop de cinc mil polígons industrials que hi ha a Espanya, que habitualment s'ubiquen als afores de les ciutats i on sovint només s'hi pot arribar en vehicle particular.
En les conclusions de l'obra, l'autor proposa, entre altres coses, que l'Administració assumeixi un paper exemplificador pel que fa als plans de mobilitat esmentats, formulant-ne de propis per als seus treballadors; que es desenvolupi plenament l'Estratègia Espanyola de la Mobilitat Sostenible, existent des de 2010; que territori, entorn urbà i mobilitat es planifiquin de manera conjunta; que les empreses i els treballadors assumeixin com a factor que incideix plenament en la productivitat els modes de mobilitat laboral; i que a escala europea s'avanci en la implementació de marcs reglamentaris de referència comuns a tots els països, atès que la mobilitat laboral a Espanya no difereix en tan gran mesura, tampoc, de la d'altres estats europeus, segons constata Ferri al llarg de l'obra amb profusió de dades i exemples.
Accediu a l'obra aquí (format PDF).
