Publicacions d'interès de fora del Departament.
- BROUSSARD, Meredith. Artificial Unintelligence - How Computers Misunderstand the World. Cambridge: MIT Press, 2018. 248 p.
- FARR, Douglas. Sustainable Nation - Urban Design Patterns for the Future. Hoboken: John Wiley & Sons, Inc., 2018. 400 p.
BROUSSARD, Meredith. Artificial Unintelligence - How Computers Misunderstand the World. Cambridge: MIT Press, 2018. 248 p.
Meredith Broussard és periodista de dades i desenvolupadora de programari. Després de molts anys treballant en aquests camps, ha arribat a la conclusió que les possibilitats que semblaven prometre els ordinadors s'han revelat infundades. En la seva opinió, ha arribat el moment d'introduir una certa visió crítica sobre els límits de la computació.
És amb aquest esperit que Broussard ha escrit Artificial Unintelligence, obra amb la qual vol donar a conèixer els mecanismes interns, i els límits externs, de certes tecnologies, i amb la qual vol així mateix alertar-nos del fet que no sempre els ordinadors l'encerten.
L'autora parteix de la premissa que l'entusiasme col·lectiu per computeritzar absolutament tots els aspectes de la vida ha acabat donant peu a una ingent quantitat de sistemes molt pobrament concebuts. L'ànsia de fer-ho tot digitalment –sigui conduir, pagar factures o trobar parella– ens ha fet, d'una banda, deixar de plantejar-nos si realment és necessari aplicar aquestes tecnologies a tot, i de l'altra, deixar d'exigir que la tecnologia realment funcioni. Segons l'autora, la societat ha acabat caient en la fal·làcia del “tecnoxovinisme”, consistent a creure que la millor solució sempre passa per aplicar certes tecnologies. Des de la seva experiència i a partir dels nombrosos exemples presents a l'obra, Broussard afirma que “the cyborg future is not coming any time soon”. I no ho farà perquè a hores d'ara senzillament és fals que els problemes, petits o grans, de les persones els pugui resoldre una certa idea d'utopia digital que, al capdavall, és producte d'un grup de persones petit i homogeni, per bé que amb gran capacitat d'influència (cal pensar aquí en determinades institucions, en certes companyies, en gurus concrets... als quals, val a dir, tampoc cal atribuir d'entrada cap intenció perversa, sinó simplement un cert allunyament de la realitat).
Realitat on es constata, segons l'autora, l'enorme decalatge existent entre el que la societat sol creure que poden fer els ordinadors i el que realment aquests són capaços de fer. Certament, la tecnologia és espectacular i cada dia hi ha nous avenços, però al capdavall, els ordinadors són només màquines, i l’única cosa que saben fer és computar i calcular: no van més enllà.
És important doncs, en qualsevol sistema tecnològic, que sempre hi hagi capital humà fent-se càrrec de la tecnologia, i no només com a personal tècnic, sinó, més important encara, al capdamunt de tot (per bé que això és comparativament car i poc àgil), per assumir la gestió de detalls que els algoritmes mai podran tractar correctament. A mode d’exemple, l’autora fa esment de biaixos racials amb què han demostrat operar certs programes informàtics en qüestions tan sensibles com prediccions de criminalitat.
De menys gravetat, però com a il·lustració dels inconvenients de fiar-ho tot a les màquines, l’autora recorda el calvari que va suposar inscriure els seus fills en un campament d’estiu que només acceptava sol·licituds telemàtiques: això suposava escanejar i enviar electrònicament el carnet de vacunació, a més d’emplenar formularis en línia amb les dosis i les dates de cada vacuna administrada. Tot plegat, diu l’autora, va trigar tres o quatre vegades més que si hagués pogut enviar la documentació per correu postal. Cal pensar, a més, que no tothom disposa de la tecnologia necessària per fer segons quines gestions que, cada cop més, només admeten tramitació electrònica. El que podria semblar un avantatge no ho és necessàriament, doncs, i existeix el risc d’excloure capes senceres de la població.
Segons l’autora, cal entendre els límits de què és possible fer amb la tecnologia, i a partir d’aquí, decidir per a què ens n’hauríem de servir a fi de facilitar la vida a tothom. Com a contrapunt necessari al “tecnoxovinisme” esmentat més amunt, Broussard proposa una dosi de realisme: cal ser conscient de quantes promeses que ve fent la tecnologia s’han acabat complint, i de quantes han resultat buides. I cal també, més que no pas dissenyar sistemes que pretenen excloure el factor humà (podem fer esment aquí dels vehicles autònoms, a tall d’exemple), dissenyar-ne d’altres que l’integrin de manera explícita (seguint amb l’exemple, es tractaria de fer servir la tecnologia per aconseguir millors conductors).
Podeu adquirir l’obra aquí.
FARR, Douglas. Sustainable Nation - Urban Design Patterns for the Future. Hoboken: John Wiley & Sons, Inc., 2018. 400 p.
Douglas Farr, arquitecte i urbanista nord-americà, ha publicat Sustainable Nation – Urban Design Patterns for the Future com a continuació de la seva obra Sustainable Urbanism – Urban Design with Nature (2008).
A la nova obra llança la idea que les diferents crisis a què assisteix avui dia la humanitat (la climàtica, la de població i les crisis humanitàries) són només tres cares de la incapacitat de l’ésser humà per fer front a un únic repte, per al qual les dates límit són cada cop més a prop: el de fer un món equitatiu i sostenible. Cal accelerar el pas per aconseguir-lo, i Farr proposa en aquesta obra setanta estratègies o patrons capaços de fer de qualsevol barri o veïnat un model de vida comunitària i de sostenibilitat. Aquests patrons representa un ideal, una aspiració per a algun aspecte clau del barri concret que els exposa, en el recull de casos pràctics de l’obra (un parell dels quals podreu veure més avall).
L’obra es divideix en quatre parts: la primera, “Our default world”, ofereix un retrat infogràfic de l’actualitat; la segona, “Our preferred future”, presenta històries fictícies i cronologies sobre l’esdevenidor que volem; la tercera, “Theory of change”, ens recorda tot el que poden trigar els canvis a produir-se i ens ofereix un seguit de maneres d’accelerar-los; i la quarta, “The practice of change”, proposa maneres immediates d’actuar, orientades específicament a un públic no necessàriament relacionat amb els governs locals, per fer que els canvis desitjats esdevinguin una realitat als seus barris.
El llibre permet copsar de manera fàcil i entenedora el futur de les tendències urbanes i del disseny de les ciutats; ens recorda que per fer front al canvi global cal superar certs automatismes mentals mitjançant incentius conductuals (nudges); ens palesa que cal, també, recompondre el teixit social, cada cop més fragmentat; i finalment, proporciona guies d’actuació en disseny urbà, immediatament aplicables, per orientar la millora dels barris i de les seves comunitats.
Aquestes pràctiques, setanta com s’ha apuntat, són presentades per especialistes o per habitants de les zones en qüestió, i abasten àmbits de la vida en les ciutats tan diversos com la vitalitat cultural col·lectiva dels veïnats, l’autogestió dels barris, la densitat i l’alçada ideal dels edificis, la mobilitat em modes suaus, l’economia de la comunitat, l’aigua, l’energia, els residus, les emissions de CO2 o la salut pública.
Vegeu, a mode d’exemple i per acabar, un sistema per avaluar la idoneïtat o no de les autopistes urbanes, i dues captures sobre les actuacions de paisatgisme comestible (agricultura urbana) a Setenbe (rodalia d’Atlanta, Geòrgia, EUA).
(© John Wiley & Sons, Inc., 2018)
(© John Wiley & Sons, Inc., 2018)
(© John Wiley & Sons, Inc., 2018)
Podeu adquirir Sustainable Nation aquí, i Sustainable Urbanism aquí.
