Publicacions d'interès de fora del Departament.
- INSTITUT DES FUTURS SOUHAITABLES. Post-R - 15' pour (com)prendre son temps. París: IFS, 2014. En línia
- HANSON, David T.; CANALES, Jimena. Waste Land. Taverner Press, 2018. 176 p.
- INSTITUT NATIONAL DE RECHERCHE EN INFORMATIQUE ET EN AUTOMATIQUE. Véhicules autonomes et connectés. Les défis actuels et les voies de recherche. Le Chesnay: INRIA, 2018. Col·lecció “Livre Blanc”, núm. 2. 49 p.
INSTITUT DES FUTURS SOUHAITABLES. Post-R - 15' pour (com)prendre son temps. París: IFS, 2014. En línia
L’Institut des Futurs Souhaitables pretén, amb Post-R, divulgar de manera entenedora els reptes del món del demà. Aquest material didàctic en línia dona les claus per a la comprensió de les qüestions més conflictives a què ha de fer front la humanitat.
Les temàtiques que explica Post-R seran en un futur dotze (cal assenyalar que no totes es troben disponibles a hores d’ara, encara), des de la biodiversitat fins a les finances mundials, passant pels metalls, la seguretat alimentària, la salut o la democràcia.
Portada de l'eina didàctica Post-R de l'Institut des Futurs Souhaitables
Clicant sobre un dels temes, el visitant trobarà una petita història de quinze minuts, explicada en fragments de text breus, citacions i infografies, que donen les claus de la qüestió escollida de manera amena, acompanyades de vincles externs que condueixen a conferències, reportatges, vídeos i obres de referència sobre el tema. Totes les dades presentades són extretes d’estudis científics recents, d’informes d’organitzacions no governamentals, o d’articles de premsa. L’elaboració de cada tema dels dotze que compondran l’eina ha estat supervisada per un especialista en la matèria.
Captura de pantalla de Post-R: Energia, capítol 2
L’eina també proporciona pistes interessants sobre la interconnexió entre moltes d’aquestes dotze qüestions: si se’n cliquen dues alhora, hom pot descobrir la interdependència entre totes dues; i és que, segons l’Institut des Futurs Souhaitables, cap de les temàtiques que aborda aquest web en línia no es pot capir en tota la seva amplitud si no és en relació amb totes, o almenys algunes, de les onze restants.
En paraules dels responsables de Post-R, amb aquesta eina es vol contribuir a una conscienciació generalitzada sobre els desafiaments del desenvolupament sostenible, i resulta molt vàlid per fornir a tots els ciutadans el coneixement necessari per encarar el futur més bé.
Post-R és gratuït. Està disponible en francès i en anglès. Accediu-hi des d’aquí.
HANSON, David T.; CANALES, Jimena. Waste Land. Taverner Press, 2018. 176 p.
Es publiquen per primera vegada en la seva integritat les sèries que el fotògraf David T. Hanson va captar durant els anys 1985 i 1986, en quaranta-cinc estats dels EUA. Es tracta de seixanta-set fotografies aèries de zones declarades d’alt perill ambiental per l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) nord-americana.
Cap a l’any 1980 hi havia prop de mig milió de mines abandonades, així com uns quatre-cents mil abocadors de residus tòxics, als Estats Units; d’aquests, l’EPA en declarà prop de nou-cents com d’alt risc (Superfund sites). Es tracta de llocs habitualment desconeguts per a la ciutadania, malgrat l’enorme degradació ambiental i paisatgística que suposen.
David T. Hanson s’ha especialitzat en aquesta mena de fotografies, que capten amb tota la seva cruesa les conseqüències de la industrialització desordenada de moltes zones de dels EUA (tot i que també hi ha indrets on la destrucció del paisatge ha estat resultat, per exemple, de l’activitat militar del país). Algunes de les seves obres anteriors van servir per conscienciar la població dels perills ambientals a què estava exposada, com en el cas de les activitats mineres d’extracció d’or i argent mitjançant lixiviació amb cianur a l’estat de Montana (d’on és nadiu el fotògraf), i que a la llarga van ser prohibides, en part gràcies al seu treball.
Cada fotografia de la sèrie es presenta com a part d’un tríptic, acompanyada d’un mapa topogràfic (modificat per mostrar l’abast de la intervenció humana) i de l’explicació de la història i els perills concrets de l’indret, descrits per l’EPA. Cal assenyalar que tot sovint els textos il·lustren perfectament la natura burocràtica de la regulació dels residus perillosos als EUA, i revelen algunes de les estratègies legals de les grans companyies per espolsar-se la responsabilitat i evitar dur a terme les tasques de descontaminació a què haurien de ser obligades.
La tipologia d’escenaris és d’allò més diversa: des de les mines, foneries i companyies dedicades a la fusta fins a abocadors il·legals, complexos petroquímics obsolets, plantes d’armament nuclear i zones de dipòsit incontrolat de gas nerviós.
Foneria d’East Helena (Montana), l’any 1986 (© David T. Hanson)
Com ha dit el sociòleg Andrew Ross, de la New York University, “en l’època àlgida del rentat d’imatge verd de les corporacions, i de l’‘ecologització’ de l’exèrcit, el camuflatge de la veritat sobre la ruïna ecològica pot adoptar moltes formes. Però l’evidència més catastròfica no es pot amagar del fotògraf aeri intrèpid. La sèrie Waste Land de Hanson és un documental cru sobre tot un segle de terrorisme d’estat organitzat contra la terra, les espècies i els pobles de l’Amèrica del Nord”.
Magatzems de l’exèrcit nord-americà a Tooele (Utah), l’any 1986 (© David T. Hanson)
També pot resultar-vos d’interès una altra obra de Hanson,Waste Land: Meditations on a Ravaged Landscape (Nova York: Aperture Foundation Inc., 1997. 160 p). I en trobareu encara més al web de Taverner Press.
Podeu adquirir la que ens ocupa aquí.
INSTITUT NATIONAL DE RECHERCHE EN INFORMATIQUE ET EN AUTOMATIQUE. Véhicules autonomes et connectés. Les défis actuels et les voies de recherche. Le Chesnay: INRIA, 2018. Col·lecció “Livre Blanc”, núm. 2. 49 p.
El camp de recerca en mobilitat autònoma és complex, amb importants problemes tecnològics i socials que cal resoldre. El llibre blanc que va publicar el mes de maig dʼenguany lʼInstitut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA) de França vol ser una síntesi de lʼestat de la qüestió, i planteja els quatre grans desafiaments a què haurà de fer front la mobilitat amb vehicles autònoms per tal que França pugui assolir els objectius que el Govern va establir en lʼestratègia nacional per al desenvolupament dʼaquesta mena de vehicles en el període 2019-2022. Sembla que serà difícil, però.
Una de les constatacions de Véhicules autonomes et connectés... és el fet que, per als constructors, el programari ja ha adquirit tanta importància com la mecànica en el desenvolupament de llurs vehicles. Dʼaquí uns anys, estima lʼINRIA, cap fabricant de vehicles es trobarà en disposició de gestionar per si sol totes les components científiques, tecnològiques, industrials o econòmiques de la mobilitat autònoma i connectada: ha arribat doncs lʼhora dʼestablir col·laboracions i partenariats al voltant dels grans pols de recerca que ja existeixen a Europa, als Estats Units i a lʼÀsia.
Segons lʼinforme, els reptes tecnològics i científics dels nous vehicles són de tres tipus: la navegació autònoma per se, possibilitada per milers de sensors les informacions dels quals han de ser coordinades pel processador central del vehicle; la seguretat del funcionament, amb la constatació que a data dʼavui no existeix cap vehicle autònom capaç de gestionar perfectament i dʼesmenar les possibles errades o defectes del material, del programari o dels sensors, o les derivades de les amenaces cibernètiques que poden afectar els protocols de telecomunicació; i finalment, la incorporació massiva del vehicle autònom en lʼentorn, que encara requereix grans esforços de modelització i simulació, especialment en els ambients urbans.
Aquests tres reptes es tradueixen en la formulació de les quatre qüestions estratègiques a les quals, segons lʼINRIA, caldrà donar resposta si es pretén que tot just dʼaquí quatre anys circulin vehicles autònoms per França:
- En primer lloc, com es pot assegurar la fiabilitat dels sistemes de telecomunicacions, en tota circumstància, inclosos els casos dʼatac cibernètic extern?
- En segon lloc, un vehicle autònom entén realment el seu entorn? ¿És possible la construcció dʼun missatge inequívoc per part del processador de bord, si al capdavall aquest es nodreix de les dades provinents de sensors imperfectes?
- En tercer lloc, la presa de decisions reposa sobre diferents models que sʼhan dʼintegrar en diferents escales (volum de trànsit, entorn, vianants...). Els models han de funcionar de manera concertada, i en cas de conflicte entre ells, el sistema ha de ser capaç de discernir quin un cal obeir.
- En darrer lloc, ¿com es poden validar sistemes de tanta complexitat com la que caracteritza els vehicles autònoms i connectats, abans de permetreʼls circular? Certes circumstàncies, certs escenaris i accidents són estadísticament quasi impossibles, però es poden produir, i no és factible reproduir-los en ruta perquè el vehicle aprengui de la situació. Sembla doncs necessari que la concepció dels vehicles autònoms recolzi en la utilització intensiva de prototips de situació virtuals i de simulacions. Però com recorda l'INRIA, a data dʼavui encara no existeix el simulador definitiu.
El llibre blanc conclou que, malgrat els esforços dels fabricants de vehicles i les intencions polítiques, abans de 2040 molt difícilment veurem per la xarxa viària, ni a França ni enlloc, vehicles totalment autònoms (de nivell 5, aquell en què un vehicle pot fer front a tots els imprevistos). I encara llavors, no els veurem pas per ciutats, sinó per carreteres periurbanes.
