COOK, Gary (et al.). Clicking Clean: How Companies are Creating the Green Internet. Washington DC: Greenpeace, 2014. 84 p.

La utilització d'Internet no és, ni molt menys, neutra per al medi ambient, i recentment ha sorgit com a element a considerar l'empremta energètica de la navegació web. En aquest sentit, trobem pàgines com Web Energy Archive, que mesura el consum d'electricitat que implica la visita de determinats webs, de moment des de la vessant de l'usuari (tot i que més endavant també ho farà des de la perspectiva de les xarxes i dels centres de dades). En una línia semblant, hi ha l'informe que presentem, Clicking Clean, que analitza el mix energètic que permet el funcionament d'algunes de les pàgines web més populars del món. Segons els quatre paràmetres considerats (transparència energètica, compromís amb les renovables, eficiència energètica i implantació de renovables), el fanalet vermell correspon a...

 

imatge_1


Diversos autors. Mapping Smart Cities in the EU. Brussel·les: Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu, 2014. 200 p.

L'abús de l'adjectiu smart aplicat a les ciutats fa que sovint el concepte es percebi com un mer instrument de màrqueting polític, sense significat real. Aquesta publicació del Parlament Europeu posa en negre sobre blanc què és una ciutat intel·ligent i proporciona eines objectives d'avaluació. La definició, un xic abstracta, que diu que és intel·ligent qualsevol ciutat on ho sigui almenys un d'aquest sis factors: l'administració, l'economia, la mobilitat, el medi ambient, els habitants o la manera de vida, és aclarida i concretada amb multitud d'exemples. D'aquest informe es desprèn que 240 ciutats europees de més de 100.000 habitants són smart. El top 5 l'ocupen, segons l'estudi, Hèlsinki, Copenhaguen, Hamburg, Amsterdam i Barcelona.


imatge_2


MONTGOMERY, Charles. Happy City. Transforming Our Lives Through Urban Design. Toronto: Doubleday Canada, 2013. 368 p.

"Una ciutat avançada no és un lloc on els pobres es mouen en cotxe, sinó on fins i tot els rics usen el transport públic". Aquesta frase de l'exalcalde de Bogotà Enrique Peñalosa inspira l'autor de Happy City. Transforming Our Lives Through Urban Design, un manifest en favor dels canvis que poden transformar una ciutat en una "màquina per a la felicitat" dels seus habitants, entesa, sobretot, en termes d'equitat i d'interacció social. Arran dels seus viatges per tot el món al llarg de set anys, l'autor ofereix exemples de ciutats, i especialment de barris (de Portland, Toronto, París, San Francisco, Mèxic DF, Londres, Copenhaguen...) que, a través de la recuperació de l'espai públic per a l'ús ciutadà, han aconseguit enriquir les vides dels seus habitants. Aquesta recuperació de l'espai, val a dir, pot implicar la lluita contra el vehicle privat, contra la zonificació urbana excloent, el monocultiu econòmic i d'usos, o l'expansió urbana incontrolada. És revelador el fet que en la majoria dels casos han resultat clau per a la millora urbana les iniciatives sorgides des de baix i, tot sovint, des de l'informalisme.


imatge_3


O'CONNOR, Dermott (et al.). Sans Lendemain | There's No tomorrow. Incubate Pictures | Post Carbon Institute, 2012. 35 min.

Un documental superb, amargament realista, sobre els reptes que afronta el planeta, especialment en termes de demografia, energia i exhauriment de recursos; i sobre com l'economia del deute i la perspectiva irreal de creixement exponencial ens han portat a la difícil situació actual. Afortunadament, la qüestió del canvi climàtic no hi apareix més que indirectament: seria massa, potser. En francès, subtitulat en anglès. Vegeu-lo directament aquí.


imatge_4
Back to Top

Informació del document

Publicat a 29/07/14
Acceptat a 29/07/14
Presentat el 29/07/14

Volum Lectures recomanades, 2014
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Localització

Puntuació document

0

Visites 67
Recomanacions 0