Salurban, ciutats saludables
Salurban és una eina que pretén cobrir el dèficit de criteris i d’indicadors estandarditzats per guiar la integració dels aspectes de salut a l’urbanisme. Neix de l’anàlisi detallada de l’evidència científica que relaciona la salut amb pràctiques de planificació urbana, de l’observació de les sinèrgies entre salut i sostenibilitat i del coneixement d’experts professionals.
L’eina que comença a caminar
Salurban: criteris per a un planejament saludable i sostenible vol influir sobre els principals determinants de salut condicionats per factors ambientals de les ciutats europees: manca d’activitat física, manca d’accés a espais oberts i naturals, contaminació de l’aire, soroll i efecte illa de calor.
L’eina desenvolupa 10 principis per a la planificació urbanística que incideixen de manera positiva i efectiva sobre aquests 5 determinants de salut. Es tracta de:
- 1. Combinació d’usos del sòl
- 2. Connectivitat dels carrers
- 3. Densitat
- 4. Moderació del transport motoritzat
- 5. Caminar
- 6. Ús de la bicicleta
- 7. Transport públic
- 8. Multi-modalitat
- 9. Espais oberts verds i públics
- 10. Integració de tots els principis de planificació
Cada principi es desplega en forma de preguntes que permeten valorar si els aspectes rellevants s’estan tenint en compte en la redacció del planejament urbanístic o a l’hora de millorar el teixit urbà existent. Per a cada qüestió, s’inclouen indicadors quantitatius obtinguts d’estudis científics i bones pràctiques.
L’eina s’enfoca, principalment, a la planificació urbanística municipal. Els criteris que es detallen en forma de pregunta són d’aplicabilitat a tots els municipis de Catalunya mentre que els rangs quantitatius d’aquests criteris són d’aplicabilitat directa per a municipis mitjans-grans (a partir de 25.000-30.000 habitants segons els casos). Aquest enfocament pretén incidir de manera prioritària sobre aquells municipis on la introducció de la perspectiva de salut a les intervencions urbanístiques podria suposar una millora sobre una part molt significativa de la població. Concretament, els municipis de més de 25.000 habitants suposen més del 65% de la població de Catalunya.
No es tracta aquesta d’una versió definitiva de l’eina, és una versió preliminar sobre la qual el Servei de Plans i Programes continua treballant per tal d’aconseguir apropar-se encara més a les necessitats dels planificadors. Tot i això, s’ha volgut posar a disposició del públic aquesta eina en l’estat actual de maduració per tal de contribuir a la reflexió i a la concreció de propostes urbanístiques on la salut sigui la pedra angular.
La trajectòria fins aquí
L’Agenda 2030 i la Nova Agenda Urbana es fan ressò que els vincles entre entorn i salut són àmpliament coneguts a nivell nacional i internacional. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima, per exemple, que aproximadament un 20% de la mortalitat global és conseqüència de factors ambientals (OMS, 2016).
Concretament en l’àmbit de la planificació, estudis recents realitzats arreu d’Europa estimen que entre un 8 i un 20% de les morts prematures són causa d’una planificació urbana subòptima (Khomenko et al. 2020; Mueller et al., 2017, 2018). Així mateix, en el marc actual de la pandèmia, diversos estudis apunten que la manera com les ciutats estan construïdes, i com la població es desplaça dins d’aquestes, han estat factors determinants en la seva incidència (Salama, 2020).
Així, el planejament urbanístic té una implicació directa molt alta sobre la salut i el benestar de les persones. Concretament, el lloc de residència i el seu entorn determinen fortament l’exposició a riscos per a la salut com són la contaminació atmosfèrica i acústica, la dificultat per realitzar activitat física, el dèficit de zones verdes i espais oberts o la probabilitat de patir accidents de trànsit, entre d’altres (Nieuwenhuijsen, 2018).
Ara més que mai, doncs, la planificació urbana del nostre país ha d’afrontar el repte de dissenyar el territori des d’una perspectiva on la salut sigui un factor determinant. Atesa la complexitat d’aquest repte, és necessari el desenvolupament d’eines específiques per fer-hi front.
Conscients d’aquest repte, des de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el recolzament de l’expertesa d’ISGlobal, ha dissenyat Salurban: criteris per a un planejament saludable i sostenible.
Referències
Khomenko, S., Nieuwenhuijsen, M., Ambròs, A., Wegener, S., & Mueller, N. (2020). Is a liveable city a healthy city? Health impacts of urban and transport planning in Vienna, Austria. Environmental Research, 183, 109238.
Mueller, N., Rojas-Rueda, D., Basagaña, X., Cirach, M., Cole-Hunter, T., Dadvand, P., Nieuwenhuijsen, M. (2017). Urban and Transport Planning Related Exposures and Mortality: A Health Impact Assessment for Cities. Environmental Health Perspectives, 125(1), 89–96.
Mueller, N., Rojas-Rueda, D., Khreis, H., Cirach, M., Milà, C., Espinosa, A., Nieuwenhuijsen, M. (2018). Socioeconomic inequalities in urban and transport planning related exposures and mortality: A health impact assessment study for Bradford, UK. Environment International, 121, 931–941.
Nieuwenhuijsen, M. J. (2018). Influence of urban and transport planning and the city environment on cardiovascular disease. Nature Reviews Cardiology, 15(7), 432–438.
Salama, A. M. (2020). Coronavirus questions that will not go away: interrogating urban and socio-spatial implications of COVID-19 measures. Emerald Open Research, 2, 14.
https://doi.org/10.35241/emeraldopenres.13561.1
World Health Organization. (2016). Health as the Pulse of the New Urban Agenda. World Health Organization, October, 56. https://doi.org/97892415115
Autora
Redactat per: Irene Martín
Per saber-ne més: Irene Martín
