PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza el cicle de jornades Urbanisme i Territori, amb l’objectiu de divulgar i debatre els documents aprovats pel Departament, i que s’estendrà al llarg del 2021. El 8 de març es va celebrar la primera jornada, dedicada al PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí (PDURSNS), aprovat el passat mes de gener, els objectius del qual són l’avaluació d’aspectes bàsics de desenvolupament sostenible dels sòls d’extensió urbana i l’establiment d’un marc normatiu comú per a la integració paisatgística de l’ordenació i l’edificació dels sòls que es desenvolupen en edificació aïllada.

En aquesta jornada, el secretari d’Agenda Urbana i Territori del Departament, Agustí Serra, i la subdirectora general d’Estratègies i Coneixement de la mateixa secretaria, Rosa Vilella, van explicar el document aprovat definitivament posant especial èmfasi en aquells aspectes que tindran més incidència en la pràctica de l’urbanisme, tant pel que fa a la seva transposició al planejament municipal, com a la seva aplicació en el planejament derivat i les llicències d’edificació.

Agustí Serra es va remuntar uns anys enrere per explicar els fonaments d’aquest PDU. Va explicar com el procés de diagnosi sobre el model territorial i urbanístic de les darreres dècades a Catalunya, iniciat al 2014, va esdevenir l’origen de la futura Llei de Territori, encara no aprovada, que al 2018 es va suspendre per incloure-hi les polítiques del sòl i d’habitatge. La situació econòmica i social del país d’aquests darrers anys, van fer que el Departament donés prioritat a aquesta llei que tanmateix el Tribunal Constitucional va tombar. Al 2017, impulsen l’Agenda Urbana de Catalunya perquè servirà per millorar la Llei de territori, i que es pretén aprovar aviat al Parlament de Catalunya. Els valors en què es basa l’Agenda urbana han influït també en el contingut del Pla director presentat a la jornada.

Seguidament, Rosa Vilella va explicar més concretament el PDU en qüestió, no només els conceptes, sinó que també els aspectes més pràctics i d’aplicació.

Dels 22 municipis gironins estrictament costaners, 11 no tenen el planejament general urbanístic respectiu adaptat a la Llei d’urbanisme. Per tant, en bona part dels casos, els desenvolupaments urbanístics actuals són anteriors a lleis i normes més modernes que proposen un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com a element central.

D’altra banda, 17 municipis no tenen el planejament general urbanístic respectiu adaptat al Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i, per això, els desenvolupaments proposats per aquell poden no ser coherents amb les estratègies de desenvolupament dels sistemes d’assentaments proposades pel planejament territorial.

Els ajuntaments haurien de revisar i refer el planejament general urbanístic respectiu, tot adaptant-lo a les noves directrius, així que per donar una resposta més àgil i ràpida a aquesta situació, la Secretaria d’Agenda Urbana i Territori ha redactat el PDU, tot tenint en compte, a més, que l’horitzó temporal del PTPCG és l’any 2026.

Finalment, les directrius de paisatge que incorpora el PTPCG determinen un seguit de criteris que no han estat concretats a nivell de detall pels planejaments i que poden garantir uns resultats edificatoris molt mes sostenibles pel que fa als valors paisatgístics i patrimonials.

Aquestes són, per tant, les dues grans accions proposades al Pla:

1. D’una banda, la revisió d’aspectes bàsics de desenvolupament sostenible dels sòls d’extensió previstos en els 17 municipis amb planejament general no adaptat al pla territorial parcial per tal d’adaptar-los als principis i directrius de sostenibilitat establerts per la legislació i els planejaments vigents.

2. I, en segon lloc, millorar la integració paisatgística dels sòls en edificació aïllada dels 22 municipis per tal de millorar l’adaptació al paisatge de l’ordenació i de l’edificació resultants amb coherència per al conjunt del litoral gironí (amb una normativa d’integració paisatgística).

Comarca	Municipi	Planejament general	Data aprovació
Alt Empordà	Portbou	NNSS	25/06/1986
Alt Empordà	Colera	PGO	20/03/1985
Alt Empordà	Llançà	PGO	06/03/2002
Alt Empordà	El Port de la Selva	PGO	04/11/2003
Alt Empordà	Cadaqués	POUM	17/07/1986
Alt Empordà	Roses	POUM	27/07/1993
Alt Empordà	Castelló d’Empúries	POUM	17/12/2013
Alt Empordà	Sant Pere Pescador	PGO	06/06/2001
Alt Empordà	L’Escala	PGO	02/06/1993
Baix Empordà	Torroella de Montgrí	PGO	04/04/2001
Baix Empordà	Pals	PGO	14/03/1986
Baix Empordà	Begur	POUM	14/05/2003
Baix Empordà	Palafrugell	POUM	22/01/2015
Baix Empordà	Mont-Ras	NNSS	15/07/1987
Baix Empordà	Palamós	POUM	26/09/2007
Baix Empordà	Calonge i Sant Antoni	POUM	14/02/2013
Baix Empordà	Castell-Platja d’Aro	POUM	26/01/2017
Baix Empordà	Sant Feliu de Guíxols	POUM	20/04/2006
Baix Empordà	Santa Cristina d’Aro	POUM	24/07/2007
La Selva	Tossa de Mar	POUM	24/04/2015
La Selva	Lloret de Mar	POUM	21/12/2006
La Selva	Blanes	PGO	30/09/1981

Municipis del litoral gironí: 22, municipis adaptats al PTP: 5(en negreta), municipis no adaptats al PTP: 17

Revisió de la sostenibilitat dels sòls d’extensió dels 17 municipis amb planejament general no adaptat al pla territorial parcial per tal d’adaptar-los als principis i directrius vigents.

El PDU valora la sostenibilitat dels sòls d’extensió en base a una sèrie de criteris seleccionats, determinats i limitats, definits en la legislació urbanística i sectorial, i en la planificació territorial i urbanística. El nivell d’afectació (total o parcial) de cadascun dels criteris, determina l’actuació a aplicar a cadascun dels sòls objecte d’anàlisi, que pot ser de modificació (implica una adaptació al Pla), d’extinció (implica la desclassificació del sector) o de manteniment.

Les actuacions proposades atenen doncs els objectius específics :

• Adaptar els sòls d’extensió urbana a les estratègies de desenvolupament dels nuclis i a les directrius per als sistemes urbans establertes pel planejament territorial parcial vigent.

• Adaptar els sòls d’extensió urbana als principis d’urbanisme sostenible de continuïtat, compacitat, complexitat i preservació dels sòls amb pendent igual o superior al 20%.

• Adaptar la delimitació dels àmbits d’extensió urbana a les proteccions territorials en matèria ambiental.

• Adaptar la delimitació dels àmbits d’extensió urbana a les determinacions vigents en matèria de riscos naturals i tecnològics.

A l’aprovació definitiva, el PDU, un cop revisats 201 sòls d’extensió urbana i valorada la seva idoneïtat territorial, urbanística, sectorial i de paisatge, distingeix els afectats per algun dels criteris de sostenibilitat i, segons el grau d’afectació, proposa l’extinció en 75 àmbits (sense tenir en compte el 11 desclassificats pel PDUSC), i la modificació en 56 àmbits. Els 59 àmbits restants, són coherents amb els principis legals de desenvolupament urbanístic sostenible avaluats pel PDU i amb l’ordenació proposada pel planejament territorial vigent, i poden mantenir-se dins del règim urbanístic del sòl que els hi atorga el planejament municipal vigent.

Comarca	>Extinció	>Modificació	>Manteniment	Total
Alt Empordà	44	25	22	91
Baix Empordà	29	25	28	82
La Selva	13	25	28	82
Total	86	56	59	201

Les actuacions proposades al PDU tenen caràcter normatiu i poden ser de tres tipus:

• Determinacions: són de formulació precisa, d’aplicació directa i executives a partir de l’entrada en vigor d’aquest PDU, sense necessitat de modificar o revisar prèviament el planejament general vigent del municipi.

• Directrius: són les normes que hauran d’aplicar els ajuntaments per adaptar-se al Pla i que defineixen estratègies o objectius que han de ser concretades pel planejament general municipal mitjançant l’adaptació d’aquest PDU.

• Recomanacions: són aquelles normes que són sotmeses a les valoracions d’oportunitat o conveniència que l’administració competent ha de fer en el moment de l’actuació o desenvolupament, amb el benentès que cal justificar els motius pels quals no se segueixen les recomanacions del present PDU, si escau.

Els municipis disposaran de dos anys per adaptar el seu planejament urbanístic general a les directrius marcades per aquest document, a comptar a partir de l’endemà de l’aprovació definitiva. No obstant, no estaran sols en aquest procés, ja que es crearan comissions de seguiment, integrades per la Secretaria d’Agenda Urbana i Territori, la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i el municipi que desenvolupi el PDU per tal de garantir que es compleixin els objectius del PDU abans esmentats.

Millorar la integració paisatgística dels sòls en edificació aïllada dels 22 municipis per tal de millorar l’adaptació al paisatge de l’ordenació i de l’edificació resultants

El PDU incorpora una normativa d’integració paisatgística (NIP) per a per tots els sòls ja ordenats i pels sòls pendents d’ordenació amb edificació aïllada, amb la intenció d’aconseguir un marc comú per als 22 municipis del litoral gironí.

Si bé la NIP es centra en la integració paisatgística de les edificacions unifamiliars aïllades i dels teixits que conformen (atès que les urbanitzacions de baixa densitat són els teixits més extensos i col·locats en llocs més visibles o ambientalment valuosos), la normativa va més enllà i també inclou dins de l’àmbit d’aplicació altres tipologies d’edificació aïllada com serien les edificacions residencials adossades i plurifamiliars, les hoteleres, i les edificacions d’activitat econòmica, equipaments i dotacions.

La normativa desenvolupa les Directrius de paisatge del Pla territorial parcial de les Comarques gironines en els àmbits de desenvolupament urbanístic dels assentaments urbans i és coherent amb el contingut del Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines, pel que fa a l’inventari de valors paisatgístics i de les dinàmiques paisatgístiques, a la definició d’objectius paisatgístics i a la proposta de mesures i accions, en especial, en allò definit per al Paisatge d’Atenció Especial del litoral gironí.

També hi haurà una Comissió de seguiment NIP que tindrà les següents funcions:

• vetllarà per a que es faci el desplegament d’aquesta normativa d’integració paisatgística en el planejament municipal

• garantirà la coherència entre les normatives d’integració paisatgística que es desenvolupin en els municipis que formin part d’una mateixa unitat de paisatge

• supervisar la interpretació correcta de la NIP dins dels programes i plans municipals

• facilitar el desplegament de la NIP en el planejament municipal

• fer el seguiment de l’execució del planejament, vetllant pel manteniment de la biodiversitat del territori

Enllaços relacionats

Presentació de Rosa Vilella en format pdf

Vídeo de la jornada La protecció del litoral: el Pla director de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Cristina Gil, Miriam Germeno

Per saber-ne més: Rosa Vilella