Del 13 al 15 de novembre va tenir lloc a la Fira de Barcelona el congrés anual Smartcity, aparador de les últimes solucions i tecnologies, i escenari de les conferències inspiracionals i keynotes sobre com es pot millorar la vida de les persones a les ciutats. Aquest any, el lema del congrés va ser “Ciutats per viure-hi”.
Enguany han participat al congrés unes 840 companyies, entre les qual hi figuraven: Alstom, Bosch, Cellnex, Cisco, Dassault, Deloitte, FCC, Ferrovial, FiWare, Hexagon, Huawei, Indra, Mastercard, McKinsey, Microsoft, Deutsche Telekom,Engie, Mshereib Properties, Nec, Ntt, SAP,Siemens, Suez i Urbaser, entre d’altres.
El congrés focalitzat en cinc temes principals - Transformació digital, Entorn urbà, Mobilitat, Governança i finances, Ciutats inclusives i per compartir- va abordar temes tan diversos i innovadors com el 5G i el futur de la connectivitat, les ciutats dirigides per les dades, les ciutats resilients, la gentrificació, els sistemes de transport innovadors,la governança multi-nivell, l’economia col·laborativa, l’economia circular i les ciutats per a tothom.
El Departament de Territori i Sostenibilitat també hi va ser present al congrés, juntament amb alguns ens adscrits com FGC, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i l’ATM, dins de l’estand de la Generalitat de Catalunya.
Ponències destacades
En aquesta edició, el congrés va comptar amb més de 400 ponents, entre els quals destaquem Rufus Pollock, Andrew Keen, Muhammad Yunus, Natalia Olson-Urtecho i Daria Tataj.
Rufus Pollock, economista i fundador d’Open Knowledge International, va posar en rellevància el paper de la propietat en el món digital en el què vivim. Qui posseeix la informació, controla el futur, i per tant, una economia digital “tancada” és la font de problemes que van de les desigualtats de creixement fins als medicaments inaccessibles, o fins al poder d’un grapat de monopolis tecnològics que controlen com pensem i com votem. Pollock advoca per la revolució “open”, on tota informació digital ha de ser oberta i els innovadors i creadors són reconeguts i recompensats.
Andrew Keen, economista, emprenedor i autor, va ser molt crític amb les suposades bondats de la idea d’smartcity, que haurien de millorar la qualitat de vida de les ciutats del segle XXI. Va posar com exemple la ciutat de San Francisco, seu d’importants empreses tecnològiques com Google, Facebook o Instagram, on la tecnologia, en mans d’uns pocs monopolis, no ha fet una altra cosa que més paleses les desigualtats entre els magnat d’aquestes empreses i la creixent població d’indigents. Un altre problema que ha arrelat a la ciutat és la gentrificació, ja que la classe mitjana ha hagut de marxar de la ciutat degut a l’increment abusiu dels preus de la vivenda. Per contraposar, Keen va posar Estònia com exemple de país amb vocació smart que sí te en compte la dimensió humana. Segons Keen, per aconseguir que les smartcityies aconsegueixin millorar la vida dels seus habitants és necessari que hi hagi regulació dels productes resultants de les noves tecnologies i xarxes socials, com per exemple seria el cas de Airbnb, una de les causes principals de la gentrificació. Cal mirar els bons exemples de ciutats smarts, llocs habitables, agradables per viure-hi, ciutats obertes com són les alemanyes, més en concret Berlin. I per últim, cal incidir en l’educació, ja des de petits, els nens han d’incorporar com a propi el valor de l’empatia, han de ser creatius i han de ser competents en la vessant tecnològica, perquè ells seran els que construiran les ciutats intel·ligents del futur.
Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau per crear el Banc Grameen Yunus a Bangla Desh i desenvolupar el concepte de microcrèdit per ajudar a les persones que no poden accedir als préstecs dels bancs convencionals, proposa innovacions urbanes basades en valors d’inclusió social i sostenibilitat, és crític amb el capitalisme i veu necessari crear un nou sistema econòmic més altruista. Yunus creu en l’emprenedoria com a eina per fugir de la pobresa, lluitar contra la desocupació i crear un nou model basat en l’economia col·laborativa.
Natalia Olson-Urtecho va centrar el seu discurs en el poder que tenen les estratègies intel·ligents de les regions per canviar el futur de les ciutats. Olson es planificadora territorial, tecnòloga i estratega d’smart cities. Afirma que les innovacions més interessants provenen de les startups, però que per fer-les realitat necessiten a les grans companyies. Això és el que ha fet ella al seu país, Estats Units, durant l’administració Obama, posar en contacte les grans empreses amb les petites per poder materialitzar els projectes d’aquestes: aplica la tecnologia per millorar les ciutats del segle XXI.
Daria Tataj, assessora d’estratègia i polítiques de la UE, va parlar de com hauria de ser el model de creixement de les ciutats de mida mitjana en l’economia digital. El problema d’aquestes ciutats és com connecten amb la innovació, i per Tataj la clau rau en el concepte de Network Thinking que consisteix en entendre la innovació en xarxa, crear les xarxes i saber orquestrar-les localment i globalment. L’estratègia de creixement per a les ciutats de mida mitjana es basa en 4 pilars: recerca, innovació, educació i emprenedoria. La dificultat està en com conjugar-les les quatre alhora. Helsinki, capital de Finlàndia i ciutat mitjana al 2010, ho va saber resoldre. El Govern finès va ajuntar el coneixement d’una universitat de tecnologia, amb una universitat d’art i una escola de negocis amb l’objectiu de fer d’una ciutat mitjana, un hub global d’innovació.
Autors
Redactat de la noticia: Cristina Gil
Per saber-ne més: SmartCity Expo World Congress
