El passat 8 de novembre va tenir lloc a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), una nova jornada d’Observació de la Terra, aquest cop per presentar-nos diferents eines de diagnòstic de l’estat forestal.

La primera ponència de la jornada, a càrrec de l’Anna Tardà de l’ICGC,  tractava de l’encàrrec fet per la Diputació de Barcelona(DIBA) a l’ICGC per a que dugués a terme un estudi sobre el decaïment dels boscos del Maresme a partir de la informació extreta de les imatges del satèl·lit Sentinel-2.

La DIBA havia detectat la greu afectació del decaïment de les masses boscoses, degut a la sequera i altres factors abiòtics i biòtics, principalment de pi pinyoner (Pinus pinea), a tota la zona de la costa del Maresme,  fet que havia provocat que molts arbres haguessin quedat parcialment o completament secs, i en molts casos, fins i tot morts. Aquest decaïment ha propiciat l’entrada d’un fong i també d’un perforador (Tomicus), que estan causant estralls, i que en poden causar molts més.

Per tal de poder delimitar les zones amb arbres afectats l’ICGC ha usat i processat les imatges del satèl·lit òptic Sentinel-2, del programa europeu d’Observació de la Terra COPERNICUS dels anys 2015, 2016 i 2017, per poder dur a terme una detecció de canvis per comparativa d’imatges a partir de la generació d’índexs de vegetació proposats en l’estudi.  La metodologia emprada, basada en la classificació de l’índex de vegetació i el càlcul del mapa de canvis entre les classificacions obtingudes dels índexs, per a cada any, pot ajudar a detectar l’estat de salut o decaïment dels boscos.

Els resultats del treball han estat dues imatges classificades en 3 nivells d'afectació. El mapa del decaïment dels boscos del Maresme 2015-2016-2017 és una composició de l'anàlisi del mapa del decaïment 2015 sumant-hi les zones del mapa del decaïment 2016 i 2017 on es veu com ha empitjorat  el vigor de la vegetació.

 

Boscos_Imatge1

 Mapa de diferències entre els EVIs de l’any 2015 i el 2016 a la zona de la Serralada del Corredor

Tot seguit es mostra la taula de color emprada per a la representació del canvis calculats automàticament per la diferència dels dos Índexs de Vegetació Millorat  (EVI).

 

boscos_Taula

  Recentment l’ICGC ha portat a terme una campanya de vols amb dron amb càmeres multiespectral visible i infraroig proper i càmera tèrmica a la zona de Dosrius(Maresme), per ser una de les zones més afectades segons l’estudi presentat a la jornada. Es tracta de veure les complementarietats i capacitats de fusió de dades de satèl·lit i les proporcionades per drons, de menor cobertura però molt millor resolució espacial.

Més informació: https://dadesobertes.diba.cat/datasets/decaiment-de-la-massa-forestal-dels-boscos-del-maresme

La segona ponència de la jornada, presentada per Kaori Otsu del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF), exposava l’anàlisi de les afectacions provocades per la processionària del pi a partir de l’ús de drons i d’imatges LANDSAT. La zona d’estudi comprenia 6800ha prop de Solsona, greument afectada pel brot de processionària  del 2016.

Els objectius de l’estudi van ser:

  • quantificar el grau de defoliació causat pel brot del 2016 a partir dels índexs de vegetació (VI) obtinguts a partir de les imatges de satèl·lit LANDSAT
  • calibrar els VI’s amb els graus de defoliació extrets de les imatges enregistrades pels drons.

A partir dels VI’s interpretats de les imatges LANDSAT i dels percentatges de defoliació obtinguts a partir de la fotointerpretació de les imatges dels drons es fa una anàlisi de regressió que dóna lloc al mapa de predicció de la defoliació.

 

Boscos_Imatge2

  Aquestes són les conclusions extretes d’aquest estudi:

  • Imatges addicionals de drons d’una nova zona d’estudi  poden incrementar la robustesa dels models de VI.
  • La tecnologia dels drons te un gran potencial cost-efectivitat per fer el seguiment de la salut forestal.
  • Combinar dades de satèl·lit amb dades de drons pot servir com a eina per determinar la distribució de pesticides i la producció forestal.

Més informació : https://www.mdpi.com/1424-8220/18/10/3278/htm

I per finalitzar la jornada, Marlena Kycko de la Universitat de Varsòvia, va presentar l’avaluació de les condicions de vegetació als parcs naturals de Polònia utilitzant dades hiperespectrals. Kycko va exposar 4 casos d’estudi d’aplicació de les dades hiperespectrals:

  • El primer cas estudia el nivell d’estrès que pateixen les praderes alpines del parc nacional de Tatra, Reserva de la Biosfera de la UNESCO, provocat principalment per l’intens trànsit de turistes que visiten la zona. Les eines de percepció remota permeten fer una anàlisi precisa i no invasiva de les condicions de la vegetació.

Es van diferenciar tres zones d’estudi:

  • Les densament cobertes de vegetació,
  • Les que es troben a les vores dels camins i que per tant constitueix la vegetació vulnerable a ser trepitjada
  • Les que estaven sotmeses a un procés de restauració

I es va arribar a les següents conclusions:

  • L’ús de les dades hiperespectrals permet detectar propietats espectrals, fisiològiques, morfològiques i anatòmiques de les espècies estudiades
  • Els indicadors vegetals extrets de la percepció remota i les mesures de verificació van confirmar canvis en les plantes
  • Les condicions de les plantes són bones
  • Les paràmetres de les fulles de les plantes trepitjades són inferiors
  • Les espècie recultivades tenen valors similar als de referència, i els canvis provocats per les trepitjades s’estan regenerant.
  • Els mètodes de percepció remota hiperespectral permeten distingir la vegetació afectada per les trepitjades en un 75%
  • La integració de mesures de camp i de biomètriques hiperespectrals permeten fer un seguiment no invasiu de la vegetació
  • En el segon cas s’aborda el problema de generar una classificació de les comunitats de vegetació d’alta muntanya fent servir les imatges hiperespectrals procedents de l’APEX aerotransportat.
  • El tercer cas de l’aplicació és el de les dades de Sentinel-23 i del nou satèl·lit EnMAP per cartografiar la vegetació alpina de les muntanyes Karkonosze.
  • I per últim, el quart cas tracta de la detecció dels arbres infectats per l’escarabat d’escorça, a partir d’imatges BlackBridge, a les muntanyes de Sudety i Beskidy.

  Més informació: http://www.icgc.cat/L-ICGC/Agenda2/Jornada-Observacio-de-la-Terra-i-espai-forestal-eines-de-diagnostic

   

Redactat de la noticia i més informació

Redactat de la noticia: Cristina Gil

Per a més informació: Anna Tardà i Jordi Corbera


Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/12/18
Acceptat a 01/12/18
Presentat el 01/12/18

Volum Notícies, 2018
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Generació de geoinformació de referència

Previsió

Vulnerabilitat territorial

Localització

Puntuació document

0

Visites 92
Recomanacions 0

Compartiu aquest document