Les zones de muntanya d’arreu del món estan patint canvis socials, econòmics, climàtics i ambientals. L’abandonament de les zones més remotes, l’aïllament tecnològic, la desaparició de les glaceres, la pèrdua de biodiversitat, i un augment del risc de patir desastres naturals són ja evidents a les muntanyes. El fet que els models de canvi global indiquin un augment de la vulnerabilitat d’aquests sistemes, els transforma en sentinelles del canvi global i, al mateix temps, en sistemes prioritaris on desenvolupar polítiques d’adaptació i mitigació.
El passat 30 de maig va tenir lloc la jornada que sota el títol Reptes i oportunitats per construir les muntanyes del futur, va abordar tots aquest temes.
Destaquem
Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral.
Contents
Marc legal
Albert Alins, director general de Muntanya, va explicar l’evolució del marc legal a partir del 1983, quan es crea la Llei d’alta muntanya, fins a l’actualitat. El propòsit d’aquesta llei va ser afavorir el desenvolupament social i econòmic de les zones de muntanya, aprofitant els recursos que aquesta ofereix, creant i millorant la xarxa d’infraestructures i equipaments per garantir que el nivell de serveis oferts a la població de muntanya sigui igual al de la resta del territori, consolidar el creixement demogràfic, cercant un desenvolupament harmònic de tot el territori, fer compatible el desenvolupament econòmic amb la preservació del paisatge, el medi i els ecosistemes naturals, dotar les comarques de muntanya d’una infraestructura administrativa que garanteixi l’assistència tècnica als municipis. Per tal de vetllar per l’assoliment dels objectius d’aquesta llei es crea el Consell General de Muntanya
Després de 20 anys cal un nou marc jurídic i per això és crea la nova Llei de muntanya, copiant una mica el model francès que també compta amb una llei específica.
Canvi climàtic
Gabriel Borràs es va centrar en el Tercer Informe del Canvi Climàtic, que proposa entendre les muntanyes com un sistema socioecològic complex, és a dir, un sistema en el qual societat i natura conviuen junts des de fa molts anys i, per tant, un sistema que no es pot entendre sense tenir en compte les interaccions que es produeixen entre tots dos actors.
Les zones de muntanya tenen trets molt diferenciats d’altres zones del territori:
- Són sovint l’origen de riscos naturals
- Són les zones on hi ha més animals i plantes endèmics
- Són les zones on hi viuen els grans mamífers, i per tant on tenen lloc els conflictes home-fauna salvatge.
- El patrimoni cultural a protegir és superior que el de les zones rurals donat que és on les tradicions s’han mantingut
- Són zones de difícil accés als serveis
Últimament hi ha hagut una despoblació de les zones de muntanya mitjanes i altes, ja que la població s’ha desplaçat cap a les valls. De fet, les zones de muntanya han de tenir en compte les necessitats de les zones baixes, són dues realitats molt lligades.
Xarxa NEMOR
Bernat Claramunt va presentar NEMOR, la xarxa europea de recerca en muntanya (http://nemor.creaf.cat). NEMOR és una xarxa que es lidera des de Catalunya, al CREAF, i que té com a objectiu potenciar la recerca feta a les zones de muntanya per afavorir-ne un desenvolupament sostenible, adaptatiu i resilient. Fins ara sembla que les costes han rebut més atenció que les muntanyes, i ara és el moment de reivindicar-ho. La xarxa NEMOR, basant-se en les prioritats de recerca en les zones de muntanya establertes per Euromontana (European Association of Montain Areas), fomenta la recerca interdisciplinar, tant la bàsica com l’aplicada. A més, entre les seves funcions, hi és la de connectar amb altres xarxes relacionades amb les muntanyes a nivell mundial, per posar en comú projectes i polítiques que s’estan duent a terme. Ara per ara, l’objectiu de NEMOR és definir com han de ser les muntanyes del 2030, i per això estableix que les polítiques de muntanya han de tenir en compte tres pilars: el social, l’econòmic i l’ambiental.
L’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic
A la jornada es va presentar la tasca feta per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), la plataforma de coneixement sobre l’adaptació al canvi climàtic als Pirineus. L’OPCC va néixer al 2010, promogut per la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), com iniciativa transfronterera per assistir als 7 territoris que la conformen, per afrontar els impactes del canvi climàtic. Formen part de l’OCC els següents territoris: Nouvelle-Aquitanie, Occitanie,Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra i Catalunya. Els objectius de l’OPCC són tres:
- Millorar el coneixement sobre els impactes del canvi climàtic
- Ajudar al territori a adaptar-se a aquests impactes
- Donar visibilitat als Pirineus en matèria de canvi climàtic
Per assolir-los, es plantegen 5 accions, que a la seva vegada estan compostes per diferents activitats específiques:
- Gestió i coordinació del projecte
- Diferents accions de comunicació i difusió com:
- Un geoportal cartogràfic i un apartat de ciència ciutadana
- Col·loquis internacionals sobre canvi climàtic en zones de muntanya, tallers temàtics, jornades, etc.
- Participació en xarxes internacionals amb altres regions muntanyoses
- Bases de coneixement sobre els impactes del canvi climàtic i vulnerabilitat, a partir de l’estudi dels següents temes:
- Clima
- Cicle hidrològic
- Boscos
- Ecosistemes sensibles d’alta muntanya
- Biodiversitat
- Riscos naturals
- Turisme
- Població i salut
- Agropastoralisme
- Energia
- Recopilació de bones pràctiques d’adaptació al canvi climàtic
- Desenvolupar eines per fomentar la innovació en l’impuls de l’estratègia de l’OPCC.
Autors
Redactat per: Cristina Gil