El passat 11 de novembre va tenir lloc al Mobile World Centre de Barcelona el XIV Fòrum TIG/SIG 2015 organitzat per l’Associació Catalana de les Tecnologies de la Informació Geoespacial i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La jornada, estava organitzada en 3 parts, una primera amb cinc ponències a càrrec d’experts en geoinformació , una segona, de posada en comú d’una sèrie de casos d’ús exposats per diferents ajuntaments, i la tercera, titulada BITSdeSIG, que constava de 24 ponències llampec sobre diverses experiències en el món dels SIGs. En aquest article ens centrarem només en les ponències de la primera part.
- Ponència 1: Jaume Miranda
- Ponència 2: Conversa entre David Comas i Michael Gould
- Ponència 3: Luis Cardo
- Ponència 4: Cristina Domingo
- Ponència 5: Irene Compte
- Galeria d'imatges
- Autors
Contents
Ponència 1: Jaume Miranda
A la primera ponència, Jaume Miranda, director de l’ICGC, va fer balanç de la normativa europea INSPIRE, implantada a Espanya des del 2007, aprofitant que ens trobem a la meitat del camí de la seva implementació. INSPIRE, és un conjunt de normes per a la creació, manteniment i distribució de les dades geogràfiques que va sorgir per la necessitat de tenir unes dades espacials ben documentades, que es poguéssim combinar i posar en comú entre els diferents productors i usuaris.
La normativa INSPIRE consta de varis capítols però l’exposició només es centra en els corresponents a les metadades, la interoperabilitat i els serveis de xarxa.
Pel que fa a les metadades, aquestes són útils per facilitar la cerca de dades espacials existents per a una finalitat concreta. EL problema de les metadades és que són farragoses i poc utilitzades, però malgrat això s’està avançant en el tema.
Els serveis de xarxa són necessaris per compartir les dades espacials, la qual cosa permet localitzar, transformar, visualitzar i descarregar les dades. Tant per la localització i les metadades, com per la visualització s’han assolit els objectius d’INSPIRE.
Amb l’interoperabilitat s’aconsegueix facilitar l’ús de dades geogràfiques de fonts diferents. En aquesta qüestió s’ha avançat bastant, val a dir que també s’ha vist afavorit per organitzacions com l’Open Gis Consortium (OGC) i la normativa ISO. De totes maneres, malgrat que la interoperabilitat dels conjunts de dades espacials va progressant, les persones usuàries es queixen de la complexitat de les especificacions INSPIRE.
En conclusió, encara que 3 dels 5 objectius evolucionen positivament, hi ha encara problemes de coordinació a nivell dels països de la Unió Europea i també per superar les barreres polítiques, organitzacionals, polítiques i culturals.
Ponència 2: Conversa entre David Comas i Michael Gould
A continuació va tenir lloc una videoconferència entre David Comas, co-fundador i gerent de Nexus Geographics, i Michael Gould, consultor de ESRI i professor de SIG a la Universitat Jaume I, per debatre sobre l’evolució i perspectives del SIG.
Fa aproximadament uns 15 anys que van començar a aparèixer les primeres empreses privades dedicades a la producció de mapes: són els primers anys dels GPS als cotxes. Això ha donat lloc a l’escenari actual on les Agències Cartogràfiques són les productores de la cartografia de base i les empreses privades generen o haurien de generar serveis a partir d’aquesta cartografia. Aquests serveis són fàcils d’utilitzar pel públic en general, de manera que en poc temps qualsevol persona sense coneixements del tema pot confeccionar un mapa ben bonic però banal, ja que només serveix per visualitzar-lo un cop perquè no hi dades al darrera, hi falta un SIG.
Michael Gould va posar l’exemple de la conducció sense conductor, com una de les darreres aplicacions dels SIG que estan duent a terme empreses com TESLA, que per dur-ho a terme han de cartografiar la xarxa viària a gran resolució i obtenir la ubicació dels cotxes, a partir dels telèfons mòbils, per evitar les col·lisions. Amb això es genera el fenomen Big Data, un gran volum de dades que cal analitzar i tractar, i que implícitament comporta problemes amb la privacitat. Estem disposats a donar les nostres dades a canvi de serveis amb valor afegit? La gent jove segurament sí, però els més grans en són més reacis.
I mirant cap el futur, les Agències cartogràfiques no han d’anar en contra de les empreses privades que han “democratitzat” la informació geogràfica sinó que han d’anar amb elles fent ús de les plataformes que elles ofereixen: Facebook, google maps, etc.
Ponència 3: Luis Cardo
La següent ponència a càrrec de Luis Cardo, country manager de Telefónica Dynamic Insights, va tractar de la relació entre el Big Data i el SIG. El Big Data nodreix el SIG, útil per representar aquestes dades i que siguin entenedores per a les persones usuàries. Per il·lustrar-ho explica el funcionament de la solució de Telefónica, Smart Steps, que a partir de dades mòbils anònimes i agregades estima el moviment de grups de persones, permetent a les organitzacions públiques i privades prendre millors decisions de negoci basades en comportaments reals. Smart Steps processa, fent servir eines de Big Data, els esdeveniments de xarxa creats pels usuaris de mòbils i a partir d’aquests, analitza les tendències i patrons d’aquestes dades para poder conèixer millor el comportament dels consumidors. Les dades de trànsit s'enriqueixen amb informació demogràfica i de comportament i inclouen la ubicació sociodemogràfica, residencial i laboral, la informació sobre els objectius de les persones, el grup d'edat, gènere i altres atributs que permeten una avaluació per perfil i una segmentació sofisticades . Això permet a les empreses segmentar les dades per avaluar únicament el trànsit de la població que és del seu interès. Els resultats generats acaben alimentant un SIG per poder representar-los mitjançant mapes.
Pel que fa a la privacitat de les dades, Telefónica garanteix que aquestes són totalment anònimes. Entre els seus clients hi ha ajuntaments i companyies de transport.
Ponència 4: Cristina Domingo
Cristina Domingo, membre del grup de recerca de la UAB, GRUMETS, va parlar del trinomi Big Data que conformen les dades in-situ, la modelització SIG i la teledetecció. Les dades in-situ, de procedència variada, són un conjunt relativament petit d’informació del territori mentre que actualment es necessita treballar amb un volum de dades més gran per tal d’augmentar la fiabilitat de l’objecte d’estudi. Fent interpolacions de les dades in-situ s’aconsegueixen dades contínues que acabaran recollides en un SIG . Les aproximacions Big Data dels problemes permeten treballar en detall però de forma global, i per gestionar aquest gran volum de dades es compta amb computadors d’altes prestacions de manera que un mateix conjunt de dades pot ser processat de manera distribuïda o bé en un únic ordinador amb més d’un processador.
Amb la teledetecció també tenim una aproximació Big Data als problemes ja que cada vegada les imatges satèl·lit tenen més resolució augmentant així el volum de dades. Les dades, un cop tractades, s’introdueixen al SIG per modelitzar els problemes en el temps i l’espai i d’aquesta manera s’aconsegueix tenir un històric de l’objecte d’estudi.
Ponència 5: Irene Compte
Per últim, Irene Compte va centrar el seu discurs en la geoinformació i les smartcities. L’aparició dels SIG va significar una revolució en el tractament i presentació de les dades, un pas endavant respecte els CAD, ja que a més de visualitzar el territori, permetia classificar la informació per capes de diferent temàtica, creuar aquestes capes i fer consultes complexes.
Fins al 2007 el SIG va estar “de moda”, però amb l’entrada en escena de Google i els nous dispositius com els smartphones i tablets capaços de proporcionar dades de posicionament en temps real comencen a desenvolupar-se utilitats “smart” aplicades als serveis que ofereixen les ciutats a les persones. Neix el concepte Smart City i les ciutats comencen a incorporar els sensors al mobiliari urbà: a les papereres i contenidors de reciclatge per detectar quan estan plens, a les làmpades per regular la intensitat, als jardins per detectar quan necessiten reg, a l’aparcament públic per facilitar la cerca de places lliures, etc. A partir d’ara els SIG hauran de tractar no només les dades estàtiques que tradicionalment els alimenten, sinó que a més hauran de recollir les dinàmiques que proporcionen els sensors i els dispositius mòbils que duem les persones.
Galeria d'imatges
Autors
Redactat per: Cristina Gil
Per més informació: Cristina Gil
