El 27 de febrer va tenir lloc a la sala d’actes del Departament la presentació del 6è Catàleg de Paisatge de Catalunya a càrrec de l’Observatori del Paisatge, i dels tècnics de la DGOTU. Els catàlegs els realitza l’Observatori del Paisatge de Catalunya i són aprovats posteriorment pel Departament de Territori i Sostenibilitat. L’article 6 del Conveni europeu del paisatge (Florència 2000) fa èmfasi en la necessitat de donar valor a tots els paisatges i no només als de qualitat. En aquesta línia i d’acord amb la Llei de paisatge de Catalunya, s’han anat elaborant els catàlegs de paisatge amb la finalitat d’analitzar l’estat i l’evolució del paisatge, fixar uns objectius de qualitat per a millorar-lo, i proposar criteris i accions per a fer-ho possible.
El catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelona comprèn les comarques de Barcelonès, Vallès oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Garraf i Alt Penedès, i constitueix el 6è dels 7 definits a Catalunya. Diferencia 27 unitats de paisatge a la Regió Metropolitana de Barcelona, que esdevenen unitats territorials bàsiques, i a més, identifica 5 paisatges d’atenció especial bé pel fet de ser llocs singulars o perquè necessiten un tractament específic.
El paisatge d’aquest àmbit territorial es caracteritza sobretot pel fet urbà amb una extensa xarxa de ciutats; la urbanització de baixa densitat; la densitat d’infraestructures viàries, logístiques, industrials i de serveis; els patrons d’assentaments i nuclis de població singulars; la xarxa d’espais naturals; el patrimoni arquitectònic; la singularitat del paisatge de vinyes i la pedra seca; i els fons escènics configurats per les carenes emblemàtiques.
Contents
Metodologia
Per a l’elaboració del mateix s’han hagut de fer front als reptes següents:
- Traduir la filosofia del Conveni Europeu del Paisatge en un instrument de planificació territorial com és el catàleg
- Ordenar el paisatge, no només protegir-lo
- Fer ús d’eines participatives
La metodologia emprada és la mateixa que es fa servir a Europa però adaptada a la nostra realitat, i és l’Observatori del paisatge qui la estableix amb la col·laboració de la Universitat Politècnica, experts i participació ciutadana.
En l’elaboració del catàleg ha calgut passar per les següents fases:
- Caracterització del paisatge
- Avaluació del paisatge
- Definició dels objectius de qualitat paisatgística
- Propostes de mesures a aplicar
La participació ciutadana, que ha estat un dels reptes del projecte tal com esmentàvem abans, s’ha dut a terme de diferents maneres:
- Mitjançant tallers oberts
- Fent estudis d’opinió
- Fent consulta a través del web
- Organitzant tallers amb agents seleccionats, per prioritzar els objectius de qualitat paisatgística
En total una participació força alta, han estat més de 1700 persones les que han participat en el projecte.
Aplicacions
Els catàlegs, sobretot pel fet d’identificar uns elements concrets amb valor, constitueixen una font de coneixement per a introduir el paisatge:
- En els criteris per a la correcta implementació de les activitats en el territori així com de les construccions i instal·lacions associades.
- En les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic que contenen els plans directors
- En l’articulat de la normativa urbanística que acompanya al planejament urbanístic general i derivat
- En els continguts de les Cartes del Paisatge per a enriquir la proposta d’accions específiques a implementar
- En les campanyes de sensibilització per a promoure determinades actituds i capacitats de la ciutadania envers el seu entorn
- En la presa de decisions sobre projectes i iniciatives dels agents econòmics i socials d’un lloc
Redactat de la notícia i més informació
Redactat per: Cristina Gil
Per saber-ne més: Pere Sala
