El passat 16 de desembre es va celebrar a la sala d’actes del Departament de Territori i Sostenibilitat la cloenda de les jornades “Cap al 2020!” liderades per la comunitat d’informació geogràfica del Departament, Geocom, amb l’objectiu de definir les línies estratègiques d’actuació en matèria de geoinformació per als propers 5 anys.

  El projecte “Cap al 2020!” ha estat estructurat en 2 tallers i una jornada de cloenda. Als tallers hi va participar personal, tant del Departament com dels ens adscrits, 14 entitats diferents i 92 participants en total, per fer un anàlisi DAFO de la situació actual de la informació geogràfica del Departament (anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un projecte). A partir d’aquesta anàlisi es van extreure les línies estratègiques d’actuació que cal seguir per arribar a on volem ser al 2020.

  La jornada de cloenda va comptar amb la presencia i moderació del director de serveis del DTES i president de Geocom , Josep Solà, la coordinadora de Geocom  M. Àngels Trèmols i la coordinadora del projecte Cap al 2020!, M. Mercè Mas, que va fer una presentació sobre la trajectòria de la informació geogràfica al Departament en els darrers 5 anys i va introduir les 5 línies estratègiques d’actuació (LEA) pel proper quinquenni.

 

  • LEA 1: Assegurar la qualitat de la IG, entesa com element clau de la planificació i la gestió. Per parlar d’aquesta línia d’actuació estratègica es va comptar amb la participació de Carles Dalmases, responsable del SIG de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de la Diputació de Bacelona que va explicar l’explotació del SITxell (Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures de la Província de Barcelona). El SITxell és un projecte d'anàlisi territorial, estructurat a partir de diferents capes d'informació geogràfica, i dirigit a estudiar i avaluar els espais lliures de la província. A nivell polític, el SITxell és una eina que pretén incidir sobre els processos de planificació del territori, tant a escala municipal com regional, mitjançant l’aportació d'informació ecològica i socioeconòmica, acurada i fiable, i de criteris de planejament, als plans i projectes elaborats per les administracions públiques competents en la matèria. L'èxit i la influència del SITxell des de la seva posada en funcionament s'han basat, d’una banda, en la solidesa i la utilitat de la informació, aplicable a diferents escales en el planejament territorial, així com en el planejament sectorial (aigua, agricultura, conservació d'hàbitats i espècies, avaluació ambiental estratègica, etc.). De l’altra, s’han establert fermes col·laboracions amb diferents nivells de l'administració pública, universitats, centres de recerca i sector privat (empreses especialitzades, associacions agràries i ONG), que han garantit la qualitat de la informació i la màxima objectivitat de les valoracions.
  • LEA 2: Promoure l’estandardització, interoperabilitat, transparència i preservació dels conjunts de dades d’IG. Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB, va parlar dels estàndards com una oportunitat per endreçar la informació geogràfica i que com a tals, afavoreixen a crear sinèrgies. Estandarditzar és important per a no perdre la feina feta, però amb models de dades flexibles amb metadades que incloguin el llinatge (procedència de les dades). L’aparició en escena d’INSPIRE ha suposat un revulsiu en el camp de l’estandardització. Des de Catalunya s’hi està treballant dins l’Open GIS Consortium (OGC) i participant també a l’ISO. Pel que fa a l’interoperabilitat de les dades geogràfiques, aquest és un aspecte fonamental que facilita la comunicació i la creació de sinèrgies. La transparència implica publicar la informació generada al DTES, i per a que aquesta sigui útil cal reproduir els processos que s’hi han anat aplicant, reflectint-los a les metadades per facilitar així la traçabilitat. I per últim, si es te en compta que el temps és la tercera component de     la informació geogràfica, cal fer un esforç per destinar recursos a la   preservació de les dades.
  • LEA 3: Fomentar les sinèrgies entre tots els agents implicats en l’elaboració de la IG. El director de logística del Banc dels Aliments, Oriol Dolader, va explicar com, amb poca plantilla i basada en voluntaris, aconsegueixen fer arribar els aliments arreu del territori. Degut a l’existència de moltes organitzacions locals distribuïdes per tot el territori dedicades a la mateixa tasca que Banc del aliments, han volgut simplificar la distribució agrupant-les per zones. També han creat sinèrgies amb els que comercialitzen els aliments com els mercats i supermercats, sensibilitzant-los a col·laborar, sobre tot per dur a terme la més coneguda de les accions de Banc dels aliments, El gran recapte d’aliments que te lloc cada any, el darrer cap de setmana de novembre.
  • LEA 4: Vetllar per l’assignació de recursos humans, econòmics i tecnològics, i la seva eficient gestió per donar resposta a les necessitats dels usuaris de la IG. Ignasi Parron, tècnic de l’Incasòl, a la seva intervenció va fer cinc cèntims de la gestió de la informació geogràfica que es fa a la seva organització des del seu punt de vista de persona que hi està treballant cada dia. Va fer especial èmfasi en la insuficient assignació de recursos humans i la manca de comunicació entre els usuaris davant de problemes comuns.
  • LEA 5: Consolidar Geocom com impulsor de l‘ús de la IG en la presa de decisions. El director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Miranda, va parlar de la importància de la informació geogràfica per a la presa de decisions posant com exemple l’ús de les ortofotos ràpides que fa servir el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per gestionar els ajuts a la PAC (Política Agrària Comuna), i també els models del terreny obtinguts pel Lidar per a la gestió de l’erosió de les platges que du a terme el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC). Donada la rellevància de la informació geogràfica per al DTES, va felicitar la tasca duta pel grup GEOCOM com a dinamitzador de la generació i ús de la informació geogràfica de qualitat, transparent i accessible i pel treball col·laboratiu que duen a terme.

Per últim, i per tancar la jornada, el cap de Recerca i Innovació del DTES, Xavier Baulies, com a coneixedor del tema i també com a primer impulsor del que avui és GEOCOM, va fer prospecció de futur de l’ús que se’n farà de la geoinformació, sempre de la mà dels avenços tecnològics.

 

Galeria d'imatges

Imatge 1 de la jornada


Imatge 2 de la jornada


Autors

Redactat per: Cristina Gil

Per saber-ne més: M. Àngels Trèmols i M. Mercè Mas


Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/02/16
Acceptat a 01/02/16
Presentat el 01/02/16

Volum Notícies, 2016
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Localització

Puntuació document

0

Visites 103
Recomanacions 0

Compartiu aquest document