#M2022
Contents
Direcció del projecte
Institut Català del Sòl (INCASÒL)
Període
Gener 2022 – desembre 2023
Descripció
El 13 de maig de 1993 l'INCASÒL va constituir un dret de superfície a favor de la Federació Catalana de Golf per a crear el primer camp de golf públic de Catalunya (inaugurat l'any 1994). Per a la construcció del golf es van realitzar actuacions de gran impacte mediambiental per a adequar els terrenys a les necessitats del golf. Es van realitzar tales d'arbres per a disposar d'àrees obertes per a greens amb gespa, es va modificar la topografia del terreny per a construir camins per a vehicles motoritzats i àrees de joc, es van construir diverses edificacions, es va instal·lar un sistema de reg de gran extensió i una bassa per l'emmagatzematge d'aigua per a reg i es va urbanitzar tot el solar amb instal·lacions d'enllumenat, senyalització, subministrament d'aigua potables i electricitat, i es va tancar perimetralment tot el recinte. A l'abril de 2018 el camp de golf es va tancar definitivament, però no es van retirar les instal·lacions ni els edificis de servei. La Federació Catalana de Golf va renunciar al dret de superfície dels terrenys situats al sector de Can Sant Joan, de Sant Cugat del Vallès i Rubí, el 29 de juliol de 2019. D'aquesta manera l'INCASÒL va recuperar-ne la propietat i ha estat fent diverses accions de custòdia patrimonial, per protegir la finca i impedir actes vandàlics, i de conservació i millora de la biodiversitat dels espais oberts.
Fonaments de la novetat
La proposta no pretén recuperar el paisatge original prèvia a la implantació del golf, ni tampoc la seva topografia. Es tracta d'un objectiu més humil i respectuós amb la capacitat que té la Natura d'auto reparar-se i adaptar-se als canvis, amb la promoció d'ecosistemes autoregulables mitjançant la recuperació dels processos naturals (físics i biòtics). Es basa en plantejar actuacions de restauració ecològica funcional i de gestió racional de l'espai natural, prèvia anàlisi dels processos naturals que han tingut lloc a la finca actual i un reconeixement acurat dels elements que la composen.
Aquesta proposta:
- Pretén impulsar la renaturalització de la finca amb l'anàlisi de la situació actual i les perspectives existents en la matèria.
- Contempla la recuperació de les espècies rellevants pels processos naturals que exerceixen a l'espai i que no tenen capacitat de tornar-hi de forma espontània, a més de la millora de l'hàbitat per a acollir les possibles espècies que poden aparèixer de forma espontània.
- Contempla també components d'educació ambiental i de sensibilització social, de lleure a la natura, d'interès en la divulgació de l'experiència, i la possibilitat que pugui esdevenir un referent de renaturalització a petita escala, en àmbit periurbà, entre ciutats molt poblades de l'Àrea metropolitana.
- Pretén introduir el concepte de "Renaturalització" com a criteri de gestió, amb el disseny de solucions resilients i perdurables en el temps, per evitar un esforç de gestió del manteniment permanent
Finalitat de l'acció
La finalitat del projecte és reconvertir el camp de golf de Can Sant Joan, actualment abandonat, en un espai públic renaturalitzat, afavorint la seva biodiversitat, el lleure i la salut de les persones i contribuint a la captació de carboni a l'àrea metropolitana. Una conservació i posada en valor de la natura basada en dues premisses complementàries: - a curt termini, la restauració activa de la funcionalitat dels processos naturals absents o molt alterats per causa antròpica. - a mig-llarg termini, una vocació de no intervenció (però sí de tutela) consistent en deixar que la natura faci el seu curs. L'escenari resultant ha de ser positiu per a la societat, generar oportunitats socioeconòmiques ¿ especialment per a les comunitats locals- i comportar una millora de l'estat de conservació de la biodiversitat.
Novetats que aporta l'acció
La renaturalització és una nova estratègia de conservació de la natura que es basa en la restauració de la funcionalitat dels processos naturals degradats degut a l'activitat antròpica. D'acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la renaturalització és "el procés de reconstruir un ecosistema natural, després d'una gran degradació antròpica, mitjançant la restauració dels processos naturals i una xarxa tròfica completa o quasi-completa a tots els nivells, de forma que s'obtingui un ecosistema resilient i autosostenible, utilitzant la biota que hauria estat present en cas que la degradació no hagués ocorregut". A nivell internacional, s'han dut a terme projectes de renaturalització a gran escala, apartats de l'àmbit urbà. En espais protegits, en grans finques. El projecte de renaturalització del golf de Sant Cugat del Vallès suposa la intervenció en espais naturals periurbans de mitjana dimensió (88 hectàrees). Una altre de les novetats està en la intervenció d'un equip transversal, tant intern com extern, en la redacció del projecte de renaturalització.
Any 2022
1. Contractació de les diverses persones o empreses de les diverses especialitats.
2. Execució i entrega dels aixecaments topogràfics de zones singulars.
3. Estudi de la capacitat d' emmagatzematge d'aigua de la bassa des de les vessants internes del torrent dels Alous i sense aportació d'aigua de la depuradora de Terrassa, definint les característiques que haurà de tenir la bassa renaturalitzada per afavorir la biodiversitat de la zona i reduir el perill per a les persones.
4.Estudi, definició i avaluació dels processos naturals que son propis de l'espai objecte d'estudi, en l'actualitat o potencialment, per a caracteritzar-los, valorar el seu paper en la funcionalitat ecològica local, i avaluar el seu grau d'afectació per l'activitat antròpica.
5.Planificació dels camins a desconstruir i de l'adequació d'un itinerari per a persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, s'han determinat els espais a reservar per a la recepció dels animals de pastura.
6. Realització d'un vol amb dron amb FOTOGRAMETRIA per digitalitzar el bosc i, en paral·lel s'han contrastat les dades obtingudes, amb un mostreig manual, per a poder determinar amb fiabilitat i precisió el Model Digital de Capçades (CHM) obtingut de les dades fotogramètriques. A continuació es procedirà a introduir a la plataforma Zerticarbon les dades obtingudes amb la detecció dels àpex i les al·lometries de cadascuna de les espècies, per poder generar els NFTs (tokens no fungibles) en funció de la capacitat de captació de tones de CO2.
