Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tancat el procés de participació pública per elaborar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. D’aquesta manera s’ha donat a conèixer la proposta preliminar de continguts del document i s’han recollit els suggeriments de la ciutadania, que es tindran en compte en la redacció final del text que el Govern vol impulsar per establir les línies estratègiques per a la conservació de la natura amb l’horitzó del 2030.

Tot i plantejar-la inicialment com a full de ruta, l’Estratègia pretén ser, alhora, un document de referència inspirador per a tots els actors públics i privats de Catalunya, que acabi promovent l’acció conjunta de tota la societat a favor de la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

 

• Necessitat de la Estratègia
• Documentació de referència
• Objectius de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya
• Informació addicional
• Redactat de la notícia

Necessitat de la Estratègia

Catalunya, com la majoria dels països i regions del món, ha de fer front a la pèrdua de biodiversitat i patrimoni natural característica de les darreres dècades. Una pèrdua que es deu sobretot a les pressions inherents al nostre sistema econòmic i social, i agreujada pels efectes del canvi climàtic que ja comencen a ser perceptibles al nostre país. L’Estratègia es planteja per fer front a aquesta pèrdua i gestionar adequadament la biodiversitat i el patrimoni natural, com a font imbescanviable de benestar humà i com a riquesa intrínseca del país. Frenar la pèrdua de biodiversitat és una necessitat global.

La biodiversitat és un terme científic que engloba totes les formes de vida de la Terra. El patrimoni natural és el conjunt d’elements, processos i àmbits amb valor ecològic, ambiental, científic, paisatgístic o cultural reconegut, i que són font de diversitat biològica i geològica. Com que les formes de vida són inseparables de l’entorn físic que habiten, modifiquen i aprofiten, una definició àmplia de ‘patrimoni natural’ inclou la biodiversitat.

Catalunya fa més de 30 anys que va començar a desenvolupar polítiques actives de conservació de la natura per protegir, conservar i recuperar el seu patrimoni natural. Durant aquest temps s’ha avançat molt i s’han aconseguit fites importants com, per exemple, el desenvolupament d’un extens sistema d’àrees protegides que garanteixen la protecció ambiental de més del 30% del territori català; la recuperació d’algunes espècies emblemàtiques extintes a Catalunya com l’ós bru, o d’altres en greu perill d’extinció com el trencalòs; o la implantació de mecanismes de governança compartida del patrimoni natural amb la resta de la societat.

L’Estratègia també s’emmarca en un escenari de canvi climàtic en què ja s’han observat impactes sobre la biodiversitat. D’acord amb el Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya (2017) hi ha evidències que van des de canvis genètics i epigenètics a canvis en el metabolisme dels organismes, la demografia de les poblacions vegetals i animals, composició de les comunitats i l’estructura i funcionament dels ecosistemes. És en aquest escenari en el qual s’emmarca la necessitat de disposar d’una Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya que sigui el full de ruta del Govern de la Generalitat en matèria de conservació de la natura per als propers anys, del 2017 fins al 2030, i que ens permeti ser més eficients i eficaços en el compliment dels objectius mundials de conservació promoguts per organitzacions com Nacions Unides i la Unió Europea. Per tot això, es preveu aprovar l’Estratègia per Acord de Govern.

 

Documentació de referència

Hi ha dos documents clau que recullen la necessitat d’elaborar estratègies nacionals de conservació de la biodiversitat, tots dos relacionats amb el Conveni de Diversitat Biològica (CBD) de Nacions Unides adoptat el 1992 a la Cimera de Río, avui ratificat per 193 països:

• Pla estratègic 2011-2020 del CBD i Objectius d’Aichi
• Estratègia de la UE sobre la Biodiversitat fins 2020

  D’acord amb el Pla estratègic 2011-2020, les estratègies nacionals de biodiversitat han d’incidir transversalment en l’acció de govern dels països, perquè les causes subjacents a la pèrdua de biodiversitat només es poden resoldre incorporant la conservació de la biodiversitat en les polítiques de govern i en la societat.

L’Estratègia 2020 de la UE es va aprovar el 2011 i conté 6 objectius principals i 20 accions. L’avaluació intermèdia que el 2015 en va fer el Consell de Ministres posa de manifest que no s’ha pogut aturar la pèrdua de biodiversitat, i recomana als estats membres augmentar l’esforç en la matèria, alhora que destaca la importància d’integrar la biodiversitat en altres polítiques com l’agrícola, la forestal i la pesquera; també apunta la necessitat de disposar d’un instrument de finançament que permeti aplicar les directives.

A banda d’aquests dos documents clau, l’Agenda Global 2030 de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible ha proposat 17 objectius mundials (els anomenats ODS), dos dels quals, el 14 i el 15, fan referència directa a la conservació de la biodiversitat:

 

• ODS 14: Vida marina. Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
• ODS 15: Vida a la terra. Protegir, restablir i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, efectuar una ordenació sostenible dels boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i revertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de diversitat biològica.

  Altres ODS fan referència indirecta a la pèrdua de biodiversitat a través de la crida a l’acció climàtica (13), al consum i la producció responsables (12) o a les ciutats i comunitats sostenibles (11).

Pel que fa a l’Estat espanyol, L’any 2011, es va aprovar el Pla estratègic del patrimoni natural i de la biodiversitat 2011-2017. És l’instrument fonamental per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, i representa l’aplicació del Pla estratègic del CBD a l’Estat espanyol.

Aquest Pla estratègic estatal supera l’Estratègia Espanyola per a la Conservació i l’Ús sostenible de la Diversitat Biològica aprovada el 1998.

La Llei 42/2007, del patrimoni natural i la biodiversitat, recull les normes i recomanacions que els organismes i règims ambientals internacionals, com el CBD, han anat establint, a més de transposar la normativa comunitària.

A Catalunya, l’Estratègia s’emmarca en dos documents de referència principals:

 

• Estratègia de Desenvolupament Sostenible de Catalunya (EDSCAT), 2010 Articulada en set eixos fonamentals, desenvolupats en 15 línies estratègiques que es concreten en 101 objectius, orienta l'evolució de Catalunya cap a escenaris de major sostenibilitat social, econòmica i ambiental sota l’horitzó del 2026.
• Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), 2013-2020. L'objectiu estratègic de l'Estratègia és que Catalunya esdevingui un territori menys vulnerable als impactes del canvi climàtic; per aconseguir-ho, caldrà generar i transferir tot el coneixement necessari sobre aquest fenomen i augmentar la capacitat adaptativa de sectors i sistemes.

  Recorregut dels treballs de l'Estratègia Catalana de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural

 

   

Objectius de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya

L’Estratègia ha de fer possible conservar el patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Les polítiques de conservació de la natura i totes les accions desenvolupades fins al dia d’avui a Catalunya han permès aconseguir nombroses fites en benefici del patrimoni natural, però no són suficients per aturar la pèrdua de biodiversitat.

Els mandats internacionals i la pròpia responsabilitat envers el patrimoni obliguen a Catalunya a actuar per invertir la tendència de pèrdua de biodiversitat, alineant l’acció política en matèria de conservació amb les directrius internacionals. Això comporta realçar i reforçar totes les accions fetes fins ara, però sobretot, plantejar també noves accions per complir amb fites globals d’Aichi i amb els objectius europeus.

Contingut de l’Estratègia

L’Estratègia es planteja amb una vigència per al període 2017-2030. El document sencer inclourà els apartats següents:

• Introducció
• Diagnosi (breu)
• Àmbits i objectius estratègics
• Pla d’acció 2017-2021 (objectius operatius i accions)
• Sistema d’Indicadors
• Valoració cost-benefici
• Procés participatiu

  El contingut nuclear de l’Estratègia és l’apartat d’àmbits i objectius estratègics. Els àmbits es desprenen dels següents principis rectors, orientats a aturar la pèrdua de biodiversitat i patrimoni natural:

1. El patrimoni natural és un actiu insubstituïble, un valor en si mateix, del qual depenen el benestar i el progrés de la societat: és necessari tenir-ne més coneixement i més ben organitzat per gestionar-lo millor, avaluar-ne l’estat de conservació i identificar tendències.
2. La conservació del patrimoni natural fa front a la pèrdua de biodiversitat i contribueix a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic: és necessari protegir espais, recuperar espècies, restaurar ecosistemes, gestionar els espais humanitzats i aturar la pèrdua de biodiversitat associada a l’activitat humana, vinculant la conservació i gestió del medi amb la planificació i gestió de les activitats que s’hi desenvolupen.
3. Implantar un model territorial i econòmic compatible amb la conservació del patrimoni natural garanteix la provisió dels serveis ecosistèmics, vitals per a la salut i el benestar de la societat: cal incorporar la infraestructura verda a la planificació territorial, superar la fragmentació d’hàbitats i preservar i restaurar la connectivitat ecològica.
4. La natura és motor de desenvolupament local i de dinamització econòmica i amplifica els beneficis i les oportunitats econòmiques en tots els sectors: aprofundir en la integració dels objectius de conservació de la natura en les polítiques sectorials disminueix les tensions sobre el patrimoni natural, dona coherència a l’acció de govern, i millora la qualitat de vida de les persones.
5. Adaptar la governança del patrimoni natural a la realitat social i econòmica actual augmenta l’eficàcia de les polítiques de conservació: és necessari optimitzar els recursos, facilitar la relació de l’Administració amb la ciutadania, tenen present els agents del territori, millorar l’estructura administrativa i establir un nou marc legal i fiscal favorable a la conservació.
6. El patrimoni natural té valors històrics, culturals, socials i espirituals que el vinculen estretament a les persones. Reconèixer el vincle emocional amb la natura i implicar la societat en la conservació del patrimoni natural la converteix en l’agent protagonista i corresponsable del repte d’aturar la pèrdua de biodiversitat: és necessari fer-ne un agent actiu i compromès.

  La proposta d’objectius de l’Estratègia s’organitza en aquests 6 àmbits temàtics:

1. Coneixement, informació i seguiment del patrimoni natural
2. Conservació dels elements del patrimoni natural
3. Model territorial
4. Integració de les polítiques sectorials
5. Governança: organització administrativa, marc legal i fiscalitat
6. Implicació de la societat

  Cada àmbit inclou diversos objectius estratègics que han de tenir vigència per a tot el període 2017-2030. Els objectius estratègics són el resultat del procés d’anàlisi interna i externa efectuat en la fase de diagnosi i expressen el canvi que es produirà si l’Estratègia funciona.

Per sota dels objectius estratègics hi ha els objectius operatius, que s’hi vinculen i expressen fites que s’han d’anar complint per assolir els objectius estratègics a curt termini. Les accions són actuacions concretes per contribuir al compliment d’un o més objectius operatius. Són l’expressió executiva de l’Estratègia. Objectius operatius i accions conformen el Pla d’Acció de l’Estratègia, que es revisarà cada 4 o 5 anys.

Informació addicional

Per què Catalunya necessita una Estratègia i què se n'espera?

Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat fins al 2020

 

Informació relacionada

• Document base
  

  [799,25 kB ]

Redactat de la notícia

 Per saber-ne més: Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural / Servei de Planificació de l'Entorn Natural