Una companyia estatunidenca proposa retornar als dirigibles propulsats per hidrogen per descarbonitzar el transport aeri de mercaderies i abaratir-ne els costos.
H2 Clipper
H2 Clipper és una empresa emergent de Califòrnia sostinguda per la incubadora de Dassault Aviation. La companyia pretén retornar als dirigibles com a mitjà de transport aeri, per a mercaderies en aquest cas, a fi d’agilitzar les cadenes logístiques mundials.
No és la primera vegada que algú proposa l’adopció d’aquest mitjà de transport per al transport de mercaderies: hi ha per exemple el projecte rus Aerosmena, o les aeronaus d’hidrogen proposades per LTA Research. Totes aquestes iniciatives plantegen l’ús de dirigibles propulsats per hidrogen per al transport de mercaderies pesants a llargues distàncies i sense emissions carbòniques.
Però pel que sembla les prestacions dels dirigibles d’H2 Clipper superen les de les altres naus esmentades: l’empresa creu que serà capaç de desenvolupar una flota d’aeronaus amb una autonomia de vol de 6.000 km, sense cap emissió carbònica (en cas que s’utilitzi hidrogen de procedència neta) ni de NOX, i amb uns costos reduïts en un 75% respecte dels del transport aeri de mercaderia que coneixem actualment: no arribarien a 0,25 $ per tona i milla, diu la companyia.
La capacitat teòrica de càrrega de les aeronaus d’hidrogen d’H2 Clipper superaria entre vuit i deu vegades la dels avions de mercaderies actuals, i assoliria les 150 t, en un volum 7.530 m3.
També, la companyia proposa les seves naus com a mitjà de transport d’hidrogen com a mercaderia en si mateix (en una pràctica que H2 Clipper anomena Pipeline in the Sky™ i que va ser presentada a la Segona Conferència Internacional sobre l’Hidrogen en l’Aviació, celebrada a Glasgow el setembre de 2021).
Altres possibles aplicacions de les aeronaus d’H2 Clipper serien l’abastiment d’ajut d’urgència a zones sense infraestructura aeroportuària, o la prestació de serveis de plataforma estacionària per a les comunicacions satèl·lit-terra, per exemple per fer arribar serveis de telecomunicacions a zones que no en disposen.
Com acabem de suggerir, un altre punt a favor d’aquesta mena d’aeronau és l’estalvi de temps i d’espai que possibilita en les operacions d’enlairament i aterratge, que són verticals. D’aquesta manera, la infraestructura necessària per al funcionament de les naus d’H2 Clipper seria mínima, a diferència dels aeroports convencionals, que en l’actualitat sovint ja es troben desbordats per les activitats de càrrega de transport de mercaderia.
Un dels aspectes on no hi ha competència possible amb les aeronaus convencionals és en l’apartat de la velocitat, tot i que la mitjana que estima H2 Clipper per als seus dirigibles tampoc és menyspreable: 282 km/h.
Però possiblement el principal inconvenient que pot trobar la iniciativa d’H2 Clipper prové de les normatives de seguretat, tant estatunidenques com europees, que per raons històriques prohibeixen la utilització d’hidrogen per a l’inflament i l’enlairament d’aquesta mena de naus.
La companyia creu malgrat tot que probablement les regulacions acabaran evolucionant, tant bon punt ella, o una altra empresa, obtingui prou fons com per demostrar la seguretat total dels seus ginys un cop a l’aire. Fet i fet, diuen, també els cotxes d’hidrogen van haver de fer front a normatives restrictives i finalment se’n van sortir.
Recreació de l’aeronau d’hidrogen proposada per H2 Clipper per al transport de mercaderies, d’hidrogen i d’ajut d’urgència, o com a plataforma estacionària de telecomunicacions (© H2 Clipper)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: H2 Clipper
