Un estudi danès d’arquitectura proposa com a part de la remodelació d’una antiga zona industrial de Copenhagen el que és possiblement un dels edificis construïts amb fusta més grans fins de què es té notícia en l’arquitectura contemporània
Marmormolen, a Nordhavn
Al Butlletí núm. 34 ja us vam parlar de la firma danesa d’arquitectura Henning Larsen, notable pels seus projectes en fusta. Ara, i també a Copenhagen com en aquella ocasió, torna a destacar-se amb la seva nova proposta: un edifici que serà dels més grans fets amb fusta (massissa, no CLT) de què es té notícia en l’arquitectura actual. Si més no, ho era quan se’n presentà el projecte, el passat novembre de 2021.
L’edifici, anomenat Marmormolen (“moll de marbre”), s’ubicarà a Nordhavn, l’antic port industrial de la capital danesa, a la zona oriental de la ciutat, aprofitant la remodelació integral de tot aquell entorn, que permet utilitzar-lo com a terreny de prova per a tota mena de prototips –entre els quals, a més de la proposta de Henning Larsen, hi ha assajos d’autobusos autònoms, edificis construïts amb maons recuperats i reciclats, o una escola recoberta íntegrament de panells solars.
Imatge de Marmormolen, que s’alçarà a la zona remodelada de Nordhavn i que acollirà usos púbics (zones de passeig, auditoris), comercials i de serveis. Es construirà íntegrament amb fusta massissa (no amb fusta laminada entrecreuada – CLT) (© Henning Larsen)
Henning Larsen, amb la seva proposta per a Nordhavn, vol explorar els límits de la construcció en fusta com a substituta del formigó, de manera que l’edifici capturi CO2 en lloc d’emetre’n. entenent que el sector de la construcció és clau per a reduccions significatives de GEH en l’escala global.
En aquesta ocasió, es tracta d’un edifici amb una superfície construïda de prop de 28.000 m2, encarregat pel fons de pensions danès AP Pension. La construcció constarà d’una sèrie de blocs hexaèdrics, amb alçades que aniran des de les tres plantes fins a les vuit. Els encontorns de Marmormolen consistiran en places públiques, jardins, zones de passeig, en tres de les quatre cares de l’edifici. així com un front aquàtic obert a la ciutadania. Aquests molls trobaran la seva continuïtat a la planta baixa de l’edifici, amb gran presència de vegetació.
Les plantes més altes de cada bloc, al seu torn, donaran accés a terrats enjardinats on es preveu també d’instal·lar ruscs, hotels per a papallones i zones de conreu de verdures per subministrar els comerços de l’edifici mateix.
Els interiors de Marmormolen també seran de fusta, a l’igual que els elements estructurals (© Henning Larsen)
Marmormolens’inscriu plenament en la tendència de construir edificis d’ús terciari que abandonant antigues nocions de privadesa corporativa miren d’obrir-se al seu entorn urbà i a la comunitat dels voltants, i que fora de l’horari laboral poden seguir funcionant amb altres usos, sense quedar desocupats i per tant sense contribuir a fer del barri on s’ubiquen un desert a certes hores. En el disseny de Marmormolen i en la nova manera de plantejar els edificis d’oficines també hi ha influït la transformació dels espais de treball a què ha obligat la pandèmia de COVID-19: en aquest sentit, el projecte de Henning Larsen sembla dissenyat per fer l’eventual tornada a la feina presencial més atractiva. Hi contribueix l’abundant enjardinament interior i exterior i la ubicació al bell mig d’una zona amb activitat comercial i ben servida pel transport públic de Copenhagen.
Segons l’estudi d’arquitectura, en tot moment els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides seran els criteris que serviran de guia en el desenvolupament i execució del projecte, que s’iniciarà aquest 2022 i es completarà previsiblement l’any 2024. En la construcció de Marmormolen també hi participarà la multinacional danesa de l’enginyeria Ramboll.
Enjardinament també a l’interior de Marmormolen (© Henning Larsen)
Amb Marmormolen a Nordhavn, i amb actuacions com la de Fælledby abans recordada, es constata l’evolució de l’estudi Henning Larsen, que tot just fa deu anys encara dissenyava edificis que són l’antítesi dels més recents seus: és el cas per exemple de la sala de concerts i centre de convencions Harpa, a Reykjavík, amb façana d’acer i vidre. Eren temps, val a dir, en què a penes es parlava de diòxid de carboni incorporat ni d’arquitectura en fusta massissa, més enllà de països com Àustria. En tot cas, cal aplaudir la capacitat d’evolució del taller d’arquitectura Henning Lasen.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Henning Larsen
