Per afavorir la presència d’insectes pol·linitzadors als entorns urbans, diverses ciutats incorporen a la seva normativa certes exigències per a les noves construccions. És el cas de Brighton and Hove, a la costa meridional d’Anglaterra, on des de febrer de 2022 ha esdevingut obligatori l’ús d’alguns maons amigables envers els insectes pol·linitzadors (bee bricks) en tota nova edificació.
Els bee bricks, obligatoris
Els bee bricks són maons amb orificis que les abelles solitàries poden utilitzar com a espai de nidificació i posta. I arran de la nova normativa municipal, esdevenen d’instal·lació obligatòria en tota nova construcció i estructura de més de cinc metres d’alçària que es faci a Brighton and Hove (a més han d’incloure caixes-niu per a ocells apòdids, com els falciots).
Efectivament, l’objectiu de la normativa adoptada per Brighton and Hove és l’increment de les oportunitats per a la biodiversitat urbana. D’altra banda, atès que quasi el 90% de les espècies d’abelles de la Gran Bretanya són solitàries, el fet que aquestes espècies trobin llocs idonis per viure-hi esdevé crucial per a la pol·linització a l’illa i per a l’estabilitat de tot l’ecosistema.
L’adopció dels maons amigables envers els insectes pol·linitzadors és una novetat relativa si la comparem amb altres actuacions de foment de la biodiversitat que de fa temps es venen implantant al Regne Unit, com ara els maons per a apòdids, les portes per a eriçons o les menjadores per a ocells. Tot i així, els bee bricks van obrint-se camí en altres parts d’Anglaterra, com ara el comtat de Dorset i la seva capital, o Cornualla. Els promotors d’aquesta mena d’iniciatives creuen que els guanys en termes de biodiversitat poden esdevenir visibles en el mitjà termini, no immediatament.
Green&Blue és una de les companyies que produeixen aquesta mena de maons. Segons diu l’empresa, els seus bee bricks no fan sinó intentar reproduir el tipus d’espai de nidificació i posta de les abelles solitàries, com ara els treballs de maó d’una certa antiguitat o les construccions de morter que comencen a enrunar-se. Es tracta d’espais que estan esdevenint cada cop més escassos a causa de la precisió imperant en les construccions modernes i de l’ocupació amb nous edificis de parcel·les relictes.
Els maons amigables envers els pol·linitzadors solitaris que fabrica Green&Blue, amb materials provinents de Cornualla (©Green&Blue)
Val a dir que algunes veus han apuntat els possibles problemes derivats de l’ús dels bee bricks. Hi ha qui indica que els orificis dels bee bricks són massa poc fondos com per esdevenir un niu ideal per a abelles solitàries –tot i que segurament es millor això que res–. Alguns alerten també que la instal·lació d’aquest tipus de maó podria convertir-se en una pràctica mes d’ecoblanqueig per part dels promotors immobiliaris. I finalment, no manca qui suggereix que els maons podrien esdevenir nius d’àcars i per tant eventuals focus de malalties, especialment dermatosis bacterianes.
Molts d’aquests possibles inconvenients són rebatuts pels promotors de l’actuació de Brighton and Hove, a parer dels quals potser s’està confonent de manera no volguda els bee bricks, fets de formigó, amb els hotels d’insectes, construïts amb fusta, els quals sí que són més susceptiblesde podrir-se a causa de la humitat i d’atreure plagues d’insectes no desitjats. A més, s’ha observat que les abelles solitàries fan ús realment d’aquests nius, cosa que sembla indicar que el seu disseny és encertat. De fet, per exemple, els maons de Green&Blue van ser desenvolupats en col·laboració amb experts ecòlegs.
D’aquesta assessoria científica en va sorgir també la recomanació d’ubicar els bee bricks com més a prop de la vegetació sigui possible, atès que la majoria d’espècies d’abelles solitàries no s’aventuren gaire lluny del lloc de nidificació, uns cent metres màxim. I naturalment, tot el potencial d’aquest tipus de maons només es desplegarà si la vegetació oferta a les abelles és l’adequada.
Abans de començar la fabricació dels seus bee bricks l’any 2014, Green&Blue va dur a terme un projecte de recerca de dos anys de durada en col·laboració amb la Universitat d’Exeter per assajar l’impacte que podien tenir en el comportament de les abelles l’alçada i el color dels maons. També és important la fondària dels orificis, ja que algunes espècies d’abelles solitàries, en condicions naturals, ponen els ous de femelles al fons de les cavitats i els de mascle al davant, perquè aquests s’obren abans i els nous exemplars han de poder sortir del niu.
La companyia creu que la nova política adoptada per Brighton and Hove servirà de fet per explorar en el llarg termini l’efectivitat i l’impacte en la biodiversitat dels bee bricks un cop instal·lats i en condicions d’ús reals: Green&Blue estima que entre cinc i deu anys serà el termini necessari per avaluar els beneficis del seu producte.
Una abella solitària fent ús dels maons per a pol·linitzadors
La iniciativa de Brighton and Hove i de companyies com Green&Blue pot ser útil atès que la majoria d’iniciatives de protecció dels pol·linitzadors se solen centrar més aviat en els insectes socials, com Apis mellifera, cosa que a la llarga pot ser més perjudicial que útil: no falten els experts en entomologia que alerten que l’eclosió que està experimentant actualment l’apicultura urbana suposa, paradoxalment, una amenaça per a espècies pol·linitzadores solitàries, com ara altres abelles però també vespes, mosques i borinots, que a més de ser més eficients en les tasques de pol·linització també solen ser autòctons de les zones on es troben: a tall d’exemple, cal assenyalar que a la Gran Bretanya només hi ha una vintena d’espècies autòctones que siguin socials, d’entre les prop de dues-centes setanta espècies d’abelles que hi ha en total. Vegeu, en referència als perills de l’apicultura urbana centrada en insectes socials, aquest enllaç.
Aquesta nova actuació de Brighton and Hove va en la mateixa línia que d’altres de la ciutat, com són les bee bus stops.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: The Badger, Green&Blue
