Des de sempre la massa dels objectes naturals havia estat superior a la dels artificials. Actualment s'ha arribat a un equilibri inestable, i sembla que aviat la balança es decantarà de la banda dels objectes creats per l'home. Efectivament, tot apunta que la velocitat de creació d'objectes artificials supera la velocitat amb què la natura pot generar nova biomassa. Ho constata un equip del Weizmann Institute of Science, d'Israel.
Biomassa vs. massa antròpica: punt d'inflexió
Un estudi publicat el desembre de 2020 a la revista Nature per investigadors del Departament de Ciències Ambientals del Weizmann Institute of Science (Israel) suggereix que ja ha estat assolit, o ho serà de manera imminent, el punt d'inflexió a partir del qual la massa dels objectes artificials superarà la dels objectes d'origen natural.
A l'estudi, titulat "Global human-made mass exceeds all living biomass", els autors anomenen massa antròpica tota la massa d'objectes sòlids inanimats fabricats per l'home i que resulten del flux de matèria des del medi natural cap al sistema socioeconòmic. De la seva banda, la biomassa comprèn la matèria orgànica d'origen vegetal, animal, bacterià o fúngic. Els autors també incorporen a la categoria de biomassa les terres conreades i el bestiar, encara que serveixin a finalitats humanes de consum.
Més plàstic (en ús i com a residu) que animals, i més edificació i infraestructura que vegetació. Les dades són en gigatones de carboni (© Nature)
Segons l'estudi, l'any 2020 podria haver estat el punt en què la massa dels objectes fabricats per l'ésser humà han superat la massa de la biosfera. Naturalment és impossible d'establir amb precisió el punt d'inflexió, però en tot cas els autors creuen que s'ha produït, o es produirà, entre 2014 i 2026. Malgrat la manca d'exactitud, l'estudi permet en tot cas constatar l'impacte de l'ésser humà sobre el planeta, i caracteritzar de manera quantitativa allò que hom anomena antropocè, l'era en què el factor que exerceix una més gran influència en la biosfera és l'activitat humana.
Sembla que la biomassa s'ha mantingut aproximadament estable des de 1900, mentre que la massa antròpica s'ha anat duplicant cada vint anys, tot i que des de 1900 fins ara el nombre d'éssers humans només s'ha multiplicat per quatre i escaig. Especialment notable ha estat el creixement de la massa antròpica des de després de la Segona Guerra Mundial ençà, dècades en què tant el consum com els processos de desenvolupament urbà han augmentat exponencialment.
Composició de la massa antropogènica des de 1900, segons grups de materials (© Nature)
Així, diuen els autors, l'any 1900 la massa dels objectes artificials no suposava més del 3% de la massa dels éssers vius, mentre que cap a 2040 la primera podria triplicar la segona, si es manté la tendència actual, fins depassar els dos bilions de tones. La tendència actual, apunten els autors, és que per cada persona present al planeta es genera de mitjana setmanalment una quantitat d'antropomassa més gran que el seu pes corporal.
Ultra una quantificació més o menys acurada de les masses, "Global human-made mass..." pot resultar útil perquè tant els responsables polítics com el públic general prenguin consciència de l'impacte humà sobre el planeta. I de fet, per ajudar a aquest fi i amb voluntat clarament didàctica, els autors de l'estudi ofereixen una eina que permet comparar la dinàmica dels materials de fabricació humana amb el cicles biològics i geològics dels materials naturals: es tracta del web Anthropomass, al qual podreu accedir seguint el vincle adjunt.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Nature, Weizmann Institute of Science, Anthropomass
Informació relacionada Nature Weizmann Institute of Science Anthropomass
