A final de gener de 2021 l'Assemblea Nacional i el Senat de França van aprovar definitivament una llei de protecció del patrimoni sensorial del món rural. Elements tan característics dels camps com les veus dels animals, el clasc de les campanes o l'olor dels fems i els purins es blinden així davant queixes i reclamacions, sobretot formulades per habitants nouvinguts que no hi estan acostumats.
El paisatge no és sols visual
La Llei 2021-85 de 29 de gener, defineix i consagra el concepte de patrimoni sensorial de la ruralia. D'aquesta manera, sons i olors característics dels entorns agrícoles passen a formar part de la legislació mediambiental francesa com a elements constitutius del paisatge del país. La Llei va ser adoptada per unanimitat en totes dues cambres legislatives, a proposta del grup centrista UDI-Agir.
Cal ser conscient que viure al camp implica d'acceptar certes incomoditats: a més de les ja esmentades, es poden citar el cant de les cigales, la clacada dels ànecs i el rauc de les granotes, així com les olors de femer, d'estable i de purins. Defensant aquesta idea va celebrar l'aprovació de la Llei el secretari d'Estat de la Ruralitat Joël Giraud.
D'un temps ençà, al país han sorgit alguns conflictes de convivència entre els residents habituals de la ruralia i els nouvinguts. Molt particularment, el toc de les campanes i el cant dels galls han estat denunciats en algunes ocasions com a molèstia per part de persones visitants, fins llavors alienes a la vida rural i a les activitats agropecuàries.
Val a dir que no existeix a França cap estadística oficial d'aquesta mena de conflictes i de llur localització, tot i que en la defensa de la Llei es va parlar d'un "nombre creixent d'exigències" envers les autoritats locals. Els litigis, a més, podrien augmentar arran la tendència de molts residents de ciutat a cercar alleujament al camp davant el confinament imposat per la COVID-19.
S'espera que la nova llei pugui constituir per a aquestes autoritats una eina eficaç en llurs tasques de pedagogia i de mediació, i que serveixi per rebaixar les tensions entre les parts si sorgeix algun conflicte de veïnatge. També pot tenir un efecte dissuasiu davant la temptació de portar aquesta mena d'afers davant els tribunals.
La Llei 2021-85 és breu, només té tres articles.
El primer afegeix al Codi del medi ambient, com a elements del patrimoni comú del país (en peu d'igualtat amb el paisatge, la qualitat de l'aire o la biodiversitat), els sons i les olors que caracteritzen els espais, els recursos i els medis naturals terrestres i marins.
El segon recorda el paper dels serveis regionals de patrimoni cultural en l'estudi i la qualificació de la identitat dels territoris, i remarca que en els territoris rurals els inventaris culturals han de contribuir a conèixer i fer conèixer la riquesa dels patrimonis mobles i immobles i llur relació amb el paisatge, així com les activitats, pràctiques i mètodes agrícoles. A més, obre la porta que les dades documentals recollides amb finalitats de valorització i gestió el territori s'incorporin en l'elaboració de documents urbanístics.
El tercer atorga un termini de sis mesos des de la promulgació de la Llei perquè el Govern lliuri al Parlament un informe sobre una eventual introducció al Codi civil d'una definició de problemes "anormals" de convivència i sobre l'anàlisi de la jurisprudència relativa a aquests conflictes, especialment en allò referent a l'ambient en el medi rural.
Podreu conèixer el tenor literal de la Llei 2021-85 al vincle adjunt.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Journal Officiel de la République Française
Informació relacionada Journal Officiel de la République Française
