Ha arribat l’hora d’impulsar ciutats més saludables?

L’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha paralitzat la mobilitat, l’activitat econòmica i la vida social arreu del món. A les ciutats s’hi han produït uns efectes negatius més aguts. Tant durant l’expansió de la pandèmia com al llarg de la desescalada, s’ha vist que les mesures a implementar adquireixen un grau de complexitat superior en les ciutats. En el futur que s’albira, com caldrà integrar el vector salut en el disseny urbà?

El Servei de Plans i Programes impulsa des de fa tres anys una línia d’actuació per integrar la sostenibilitat i la salut en l’avaluació ambiental del planejament. En aquest moment, defensen que és el camí a seguir.

L‘evidència

L'evidència sobre la mortalitat per exposició prolongada a entorns amb nivells elevats de contaminació atmosfèrica a les ciutats ja està àmpliament consolidada i anualment és responsable de milers de morts. Però ara l’evidència científica apunta que la mala qualitat de l’aire a les ciutats hi pot haver empitjorat els efectes de la pandèmia (veure referències aportades per Carolyne Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de ISGlobal, centre de recerca que col·labora activament amb el Servei de Plans i Programes aportant les evidències científiques per prendre decisions). Malgrat que molts dels estudis no han estat publicats definitivament i caldrà que el procés de revisió per parells en perfili i validi els resultats, les hipòtesis que es comencen a plantejar indiquen que, arreu, una pitjor qualitat de l’aire —tant pel que fa a partícules en suspensió com a NO2—, es correlaciona amb una major incidència i mortalitats més elevades de COVID-19. Paradoxalment, aquesta mortalitat més elevada aniria de la mà d’una reducció de la mortalitat crònica lligada a la contaminació atmosfèrica, que durant el confinament s’ha reduït fins assolir mínims històrics a les principals ciutats catalanes.

La vivència

D’altra banda, les tipologies habituals dels habitatges a les ciutats i les característiques del teixit urbà fan que, en general, la vivència del confinament a casa i, posteriorment, les possibilitats de desplaçar-se, fer esport o passejar hagin estat molt més limitades i complicades a les ciutats, que a casa nostra es caracteritzen, entre d’altres, per una alta compacitat, l’omnipresència dels vehicles de motor i la manca d’espais verds, d’itineraris ciclables o de barris pacificats. Un redisseny urbà i una planificació urbanística que prengui en consideració la salut són urgents. El context de crisi sanitària actual podria catalitzar canvis llargament esperats que vinguin per establir-se definitivament.

La transferència

En aquest context, la pregunta inicial cobra una força singular. Com fer les ciutats més saludables? Tal com informàvem a la notícia publicada en el Butlletí #32, el Servei de Plans i Programes, que té per missió integrar la sostenibilitat ambiental en els plans i programes que s’elaboren a Catalunya, considera que salut i sostenibilitat són dues cares de la mateixa moneda. El primer instrument que veu la llum fruit d’aquest treball en col·laboració amb ISGlobal és un compendi de criteris i indicadors que permeten plantejar plans d’ordenació urbanística municipal a ciutats de més de 25.000 habitants prenent en consideració aspectes de salut i sostenibilitat de manera integral. Però després de la implementació d’aquest, n’han de venir més.

Des d’aquesta perspectiva, treballar els aspectes de salut en el planejament a través de l'avaluació ambiental (i fora d'ella) genera beneficis directes sobre els principals determinants de salut condicionats per l'entorn (qualitat de l'aire, soroll, illa de calor, activitat física, accés a espais verds i blaus) però també sobre aspectes tan rellevants com la incidència i gravetat d'epidèmies com l’actual.

Malgrat l’enorme patiment personal i els costos econòmics que l’emergència sanitària ha comportat, des del Servei consideren que aquesta és una oportunitat per replantejar el model territorial i de mobilitat i, d’aquesta manera, millorar simultàniament la sostenibilitat del nostre model i la salut de les persones. D’una manera radical i no planificada s'ha constatat que tots els hàbits es poden canviar. Ara és el moment de canviar-los des d'una perspectiva de sostenibilitat i equitat per tal d'assegurar un alt nivell de salut a Catalunya. Ara l'estratègia de salut i sostenibilitat a través del planejament té més sentit que mai. A la Xina, els nivells de contaminació ja son superiors als del moment d’inici de la pandèmia. A casa nostra hem d’optar per un model diferent, una recuperació basada en la salut planetària, que integra de manera indestriable salut humana i salut ecosistèmica.

Evidència sobre la relació entre contaminació atmosfèrica i COVID-19 aportada per ISGlobal

1. Exposure to air pollution and COVID-19 mortality in the United States: A nationwide cross-sectional study.

https://projects.iq.harvard.edu/covid-pm

Resultats: Un augment en els nivells de PM_2.5 de 1 mg/m³ esta associat amb un increment del 8% de la taxa de mortalitat per COVID-19.

2. Evaluation of the potential relationship between Particulate Matter (PM) pollution and COVID-19 infection spread in Italy.

http://www.simaonlus.it/wpsima/wp-content/uploads/2020/03/COVID_19_position-paper_ENG.pdf

Resultats: major taxa d’infecció de la COVID-19 a les regions italianes amb nivellls de PM₁₀ superiors.

3. Assessing nitrogen dioxide (NO₂) levels as a contributing factor to coronavirus (COVID-19) fatality.

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969720321215

Resultats: el 78% de les morts per la COVID-19 a 66 regions administratives d’Itàlia, Espanya, França i Alemanya van succeir a les zones amb els nivells més alts de NO₂.

4. Links between air pollution and COVID-19 in England.

https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.16.20067405v3

Resultats: associació entre nivells de NO₂ i casos i morts de COVID-19 a Anglaterra.

5. Risk of COVID-19 is associated with long-term exposure to air pollution.

https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.21.20073700v1

Resultats: un increment en nivells de NO₂ o PM_2.5 de 10 mg/m³ està associat amb un increment del 22% i el 15%, respectivament, de casos de COVID-19.

6. Association between short-term exposure to air pollution and COVID-19 infection: Evidence from China.

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S004896972032221X?via%3Dihub

Resultats: associació entre exposició aguda a PM_2.5, PM₁₀, NO₂ i O₃ i casos confirmats diaris de COVID-19.

7. SARS-Cov-2 RNA Found on Particulate Matter of Bergamo in Northern Italy: First Preliminary Evidence.

https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.15.20065995v2

Resultats: evidència preliminar sobre la possible presència del virus en matèria particulada (PM).

8. A vulnerability-based approach to human-mobility reduction for countering COVID-19 transmission in London while considering local air quality.

https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.13.20060798v1

Resultats: correlació entre exposició aguda a NO₂ i PM_2.5 i transmissió i taxa de fatalitat de la COVID-19.

9. An effect assessment of Airborne particulate matter pollution on COVID-19: A multi-city Study in China.

https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.09.20060137v1

Resultats: associació entre exposició aguda a PM_2.5 i PM₁₀ i casos confirmats de COVID-19.

10. Impact of Quarantine on Air Pollution

Resultats: canvis a la contaminació atmosfèrica durant la quarantena a la Xina potencialment van evitar morts causa-específiques: 8.911 lligades al NO2 i 3.214 lligades a les PM_2.5.

https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(20)30107-8/fulltext

Autors

Redactat per: Irene Martín i Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Irene Martín, Josep Maria Torrents i Carolyn Daher