En un article d'opinió publicat a Frontiers in Medicine el passat mes de maig un equip d'investigadors d'institucions de Barcelona, Montpeller i Marsella analitza la conjunció de causes que han dut el món a la pandèmia actual, i suggereixen maneres de gestionar futures epidèmies globals. Aquí us resumim l'article.
Què ha passat, i què hauria de passar: detallant la preparació per a futures amenaces sanitàries globals
Un període d'incubació llarg, l'absència de símptomes en molts casos i la mobilitat global han fet possible que SARS-CoV-2, el virus de la COVID-19, hagi provocat una pandèmia de gravíssimes conseqüències en termes sanitaris, i indirectament, també socials i econòmics.
L'eclosió d'una malaltia infecciosa és impossible de predir, atès que hi concorren i s'hi combinen diversos factors de molt baixa probabilitat.
Malgrat això, els autors de l'article "COVID-19: The Conjunction of Events Leading to the Coronavirus Pandemic and Lessons to Learn for Future Threats", aparegut recentment a Frontiers in Medicine, creuen que arran de l'epidèmia provocada per SARS-CoV-1 entre 2002 i 2004 es podrien haver reconegut abans de l'esclat de la pandèmia actual certs trets comuns amb aquella, que apuntaven amb bastant seguretat a la possibilitat que sorgís una malaltia com la COVID-19. Una epidèmia com la de 2002-2004 també hauria hagut de servir per incrementar la capacitat de resposta davant aquesta mena de situacions, però ja hem vist que no ha estat així.
De tot plegat se segueix que no s'han pres en consideració situacions anteriors, provocades per altres coronavirus, que podrien haver estat d'utilitat per intuir la pandèmia actual, o si més no per gestionar-la un cop es produís.
Les etapes que han acabat portant a la pandèmia de COVID-19, i les possibles accions per minimitzar els riscos en cadascuna i bloquejar la progressió del virus. El primer contacte dels humans amb el virus d'origen animal SARS-CoV-2 va tenir lloc l'octubre o novembre de 2019. Durant el període de latència el virus es transmeté a ritme baix, però posteriorment la infecció es va multiplicar a la Xina arran de la mobilitat de persones i els entorns densament ocupats, com ara mercats. L'epidèmia va esdevenir pandèmia a causa de la mobilitat global de béns i persones. A Wuhan van concórrer el desembre de 2019 un seguit de circumstàncies que van afavorir l'epidèmia inicial i la pandèmia posterior: alta demanda d'aliments frescos (inclosos animals vius) amb el corresponent transport i emmagatzematge, així com gran afluència de gent als mercats; importants fluxos de viatgers per a les vacances xineses de gener de 2020; transport intensiu i global de mercaderies i persones durant gener i febrer de 2020; i com a darrer factor, la llarga incubació del virus en humans, durant la qual va passar desapercebut. A la imatge, en vermell, situacions que no poden ser controlades; en verd, accions que en el futur caldrà implantar per evitar que sorgeixin i es difonguin nous coronavirus capaços de provocar síndromes respiratòries greus; les aspes verdes indiquen fases de transmissió que es poden bloquejar; finalment, en color violat, situació actual i accions de control relacionades, correctives però no preventives (© Frutos, Lopez Roig, Serra-Cobo i Devaux, 2020)
En la situació actual s'han complert les tres condicions necessàries per al sorgiment i la propagació de qualsevol malaltia infecciosa d'origen zoonòtic: un patogen compatible amb l'ésser humà, un contacte estret de persones amb animals-reservori, i un cicle de transmissió entre humans. Pel que fa a la primera condició, la COVID-19 i la SARS de 2002-2004 són provocades per sarbecovirus habituals en ratpenats de la Xina (per exemple en Rhinolophus affinis o ratpenat de ferradura intermedi) i capaços de reproduir-se en humans. L'entorn sociocultural de la zona ha servit perquè es complissin les altres dues condicions.
No és segur malgrat tot que en la COVID-19 hi hagi hagut infecció directa d'humans a partir de ratpenats: és possible que algun altre animal intermediari hi hagi tingut un paper.
D'altra banda, s'ha descartat l'origen de la malaltia al mercat de Huanan de Wuhan, ja que els estudis filogenètics mostren que SARS-CoV-2 possiblement ja circulava per altres punts de la ciutat el mes d'octubre de 2019, i la recerca epidemiològica no ha pogut relacionar els primers casos amb el mercat de Huanan –que sí que fou en canvi el primer lloc on es detectà un cop hi arribà.
No se sabrà mai del cert on va tenir lloc la primera infecció en humans, ni per quina causa (tant podria ser per pràctiques de medicina tradicional xinesa, com per animals de companyia, com per animals de granja, com per un tractament negligent de virus en algun laboratori). Sigui com vulgui, sembla que la malaltia va sortir de la fase de latència la segona meitat de gener de 2020, durant les celebracions de festivals veïnals, especialment a la zona de Jiang'an, amb gran afluència de públic i amb preparació de plats de cuina tradicional –utilitzant productes frescos. D'altra banda, l'any nou lunar va comportar com és habitual el desplaçament massiu de persones a llurs poblacions d'origen, i moltes d'elles van passar per Wuhan, que per la seva ubicació és un important node de transport –es calcula que prop de cinc milions de persones van sortir de la ciutat durant l'any nou xinès.
Així les coses, l'epidèmia va esdevenir imparable, amb l'aparició de focus secundaris arreu del país, i amb les mateixes fases de latència, amplificació i epidèmia, amb alguns decalatges temporals. En aquesta situació, ja només s'hi podien aplicar mesures correctores post-infecció. La mobilitat global de persones i mercaderies va continuar encara uns dies més, malgrat tot, i l'epidèmia esdevingué pandèmia.
Les mesures de contenció aplicades arreu del món no han estat del tot efectives per detenir la pandèmia, i han impactat seriosament la societat i l'economia. Per això cal implantar models d'actuació diferents, centrats en accions preventives més que de correcció post-infecció.
Cal posar el focus primerament a limitar i vigilar les activitats que poden comportar contacte directe de persones o d'animals domèstics amb fauna salvatge; s'ha d'erradicar la venda d'animals vius en mercats d'alimentació; la farmacopea tradicional ha d'estar subjecta al control governamental; ha d'haver-hi sistemes locals i internacionals de control, certificació, homologació, qualitat, seguretat i traçabilitat dels productes alimentaris; cal eliminar els circuits comercials paral·lels, il·legals, incontrolats; i s'ha d'evitar el contacte directe dels clients amb els productes, que ha d'anar a càrrec del personal de l'establiment comercial.
Aquestes pràctiques poden ser útils no només per prevenir futures pandèmies de sarbecovirus (SARS 2002-2004, COVID-19), sinó també les que podrien provocar els merbecovirus (com el de la MERS de 2012 a l'Aràbia Saudita) o els arbovirus, els vectors dels quals (per exemple Aedes albopictus o mosquit tigre) s'han estès a causa del comerç global i han produït brots de dengue o de chikungunya en indrets on el patogen mai havia existit abans.
Hi haurà, del cert, noves pandèmies, és qüestió de temps i probabilitat, i les amenaces principals vindran probablement de coronavirus i arbovirus. La manera més efectiva d'afrontar-les preventivament és disposar de normes i pautes internacionals, amb exigibilitat a nivell dels estats, i implementació a nivell local, ja que aquest és el que permet un menor cost i una major rapidesa, facilitat i eficiència en la gestió i seguiment de les accions de prevenció que s'adoptin. La comunitat internacional hauria de donar suport a països en vies de desenvolupament per tal que posin en marxa aquests primers nivells de prevenció a escala local, en actuacions que a la llarga tindran un cost molt més baix que no el cost incalculable de confinar la població (i detenir l'economia) mundial.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume.
