Gestió integrada
Els treballs faran possible una millor gestió integrada dels diferents recursos hídrics i ,alhora, aportaran informació per avaluar l’estat de les masses d’aigua subterrània a partir dels ecosistemes terrestres dependents.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat un contracte, per valor de més de 522.000 euros, amb l’objectiu d’estudiar a fons les relacions entre les aigües superficials (rius i torrents) i les subterrànies (aqüífers).
Durant dos anys es caracteritzaran les surgències d’aigües subterrànies més significatives (més de 170) en l’àmbit de les conques internes, a més d’identificar i estudiar els trams de rius relacionats amb les aigües subterrànies i els estanys i zones humides que depenguin de les aigües subterrànies.
Els treballs es dividiran en tres fases. La primera d’aquestes fases consistirà en analitzar les característiques de les surgències, com el seu cabal, la qualitat de l’aigua, el seu estat, així com les possibles pressions que pugui tenir. En aquest sentit, l’ACA ha definit la llista de surgències i zones de surgències, enteses com àmbits on la densitat de fonts és elevada, que s’hauran d’estudiar. També s’analitzaran les dades climàtiques i geogràfiques per descriure l’àmbit on se situen. S’identificaran les pressions principals que puguin afectar a les surgències i, en especial, les relacionades amb la regulació de cabal, l’extracció d’aigua subterrània, la transferència de contaminants i els usos del sòls.
Fases del projecte
Aquesta primera fase conclourà amb la realització d’una fitxa per a cada surgència i la zona de surgència que inclourà els aspectes climàtics, geogràfics, geològics i l’esquema hidrogeològic; així com els aspectes ecològics; les pressions que afectin a la font i al seu entorn; i les tasques i pressupost per adequar la surgència com a punt de control.
La segona etapa anirà encaminada a millorar el coneixement dels trams de rius connectats amb les aigües subterrànies. En aquest fase, tal i com defineix el plec de característiques tècniques del projecte, s’identificaran en primer lloc les interrelacions entre les masses d’aigües subterrànies i els cursos fluvials per poder caracteritzar-les posteriorment. Aquesta caracterització es farà pel que fa a la relació entre rius i aigües subterrànies, de manera que es determini:
- El sentit de la relació hídrica entre les masses d’aigua que fa referència al caràcter guanyador, perdedor o de relació variable (quan es presenta una relació variable en el temps) entre l’aqüífer i la massa d’aigua superficial.
- La distribució en l’espai que pot ser puntual (única), agrupada, (difosa) o mixta.
- La distribució temporal, que pot ser en aquest cas contínua o discontínua.
- La tipologia de la interrelació, és a dir, si la connexió és directa o indirecta.
- La identificació i classificació dels elements que puguin alterar la relació riu – aqüífer. D’aquesta manera, el règim hidrològic es podrà definir com natural o alterat i es definiran diferents graus d’alteració des de molt baix a alt.
- La informació ecològica de la connexió identificant els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i en altres figures de protecció.
Aquesta fase també conclourà amb una fitxa per a cada massa d’aigua subterrània i la conca hidrogràfica de grau 0 en què constin els àmbits identificats amb interrelació entre aigües superficials i subterrànies, la caracterització i el model conceptual bàsic de la relació. Finalment, s’integrarà en els documents finals la informació relacionada amb els trams influents i efluents dels rius.
Pel que fa a la tercera fase, l’actuació es focalitzarà en la identificació d’estanys i zones humides que formen part dels espais protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000 (i en altres figures de protecció) i que depenen de l’aigua subterrània. Això permetrà definir les característiques d’aquests espais i determinar els requisits ecològics d’aquestes masses d’aigua (qualitat i el nivell quantitatiu d’aigua necessari).
La realització dels treballs exigeix d’algunes consideracions prèvies com ara:.
- Aproximació multidisciplinar i un tractament conjunt de les dades climàtiques, geogràfiques, geològiques, hidrogeològiques i ecològiques.
- Les escales de treball seran diferents depenent de les dades que s’estiguin valorant o les tasques que s’estiguin executant. Per aquesta raó, es treballarà des d’escales locals per estudiar aspectes concrets de les interrelacions, fins a escales regionals en l’àmbit de conca hidrogràfica.
- I, molt important, la recopilació d’informació que pot provenir de l’ACA com ara:
- Informació de les masses d’aigua superficials i subterrànies relacionades,
- Dades dels àmbits de connexió: informació de la base de dades hidrogeològica (BDH), i resultats de piezometria, estacions d’aforament i dades de qualitat de l’aigua.
- Informació de les zones de protecció especial incloses al Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2016-2021).
- Fitxes d’inventari de fonts realitzades a les diferents demarcacions.
- Models hidrogeològics que consten a l’ACA (a diferents àmbits).
Aquests treballs estan previstos en el Programa de mesures de la planificació hidrològica vigent (2016-21), d’acord amb el que estableix la Directiva marc de l’aigua europea, i permetran analitzar amb més detall l’estat de les masses d’aigua subterrània d’acord amb la seva relació amb els ecosistemes terrestres dependents, tal i com també estableix la DMA.
Adou del Bastareny (Gisclareny), una de les surgències que s'estudiaran
Autor
Redactat per: Xavier Duran
Per saber-ne més: Xavier Duran
